Josep Daniel Climent acaba de publicar Un país de llengua. Històries de la dignificació del valencià (Drassana), un llibre en què proposa un recorregut per més de cinc segles de batalles, esperances i il·lusions al voltant del valencià. “Un mosaic fascinant de personatges, textos i episodis que han marcat la projecció cap al futur del valencià des del segle XV fins als nostres dies: des de les primeres Regles d’esquivar vocables o mots grossers, que ja aspiraven a dignificar l’idioma en època medieval, fins a la lluita contemporània per a mantindre’l viu en un context d’emergència lingüística”, assenyala l’editorial.
Climent reconstrueix històries sobre com el valencià ha sigut defensat, reivindicat i posat al centre de la vida pública al llarg del temps. Una memòria col·lectiva feta d’iniciatives culturals, associacions, campanyes cíviques, projectes educatius i lluites quotidianes que han contribuït a enaltir la llengua en àmbits molt diferents. Més que una crònica acadèmica, Un país de llengua pretén “fer pensar, emocionar i donar arguments a qui continua creient que el valencià té futur si la societat el fa seu”.
A través d’una vintena de capítols, Climent recupera figures essencials com Carles Ros, Lluís Galiana, Constantí Llombart, Vicenta Matalí, Empar Navarro, Enric Valor o Francesc Ferrer Pastor, i ens acosta iniciatives transcendentals com la Càtedra de Llengua Valenciana de Lluís Fullana, les Normes de Castelló de 1932, l’editorial Sicània durant el franquisme o el paper de les dones en el procés de dignificació de la cultura valenciana.
L’obra s’ha presentat aquest dilluns a la llibreria Fan Set de València en un acte en què han participat, a més de l’autor, l’historiador Vicent Baydal, editor de Llibres de la Drassana; Antoni Ferrando, catedràtic de la Universitat de València i un dels principals filòlegs del país, i Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana.
La trobada va servir no només per a aprofundir en el contingut del llibre, sinó també per a plantejar un debat obert sobre l’estat d’emergència lingüística que travessa el valencià, tant en el nostre present com de cara als pròxims anys. La possible regressió de drets, la presència social de la llengua, el paper de l’escola, els mitjans de comunicació i les institucions, o la responsabilitat de la ciutadania en la seua transmissió intergeneracional són alguns dels eixos que s’han posat damunt la taula.
Josep Daniel Climent, autor de llarga trajectòria en l’estudi i la divulgació de la realitat lingüística valenciana, ha seguit de prop els debats sobre la normalització i l’ús social del valencià, tant en l’àmbit filològic com en l’ensenyament, els mitjans o la vida quotidiana. Amb este nou treball, posa el focus en les experiències concretes i en les persones que han sostingut el fil d’aquesta dignificació, sovint des d’una militància discreta i un compromís sostingut en el temps.
Llicenciat en Història i doctor en Filologia per la Universitat de València, Climent ha publicat articles d’investigació i divulgació en nombroses publicacions, com Caplletra, Llengua & Literatura, Ítaca, Laberintos, Saó, Levante-EMV, Almaig o La Veu del País Valencià. Ha sigut catedràtic de secundària i col·laborador docent de la UV i la UOC. El 2021 va rebre el guardó de Valencià de l’any, atorgat per la Fundació Huguet “en reconeixement als seus treballs a favor de la llengua i la història cultural dels valencians”. És autor de llibres com L’interés per la llengua dels valencians (segles XV-XIX) (2003), L’obra lingüística de Lluís Fullana i Mira (2004), Les Normes de Castelló (2007), Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua (2011), L’obra periodística d’Enric Valor (1933-2000) (2015), L’interés per la llengua dels valencians. Personatges, llibres i fets (1918) o Dietaris. Nicolau Primitiu Gómez Serrano 1936-1939 (2010-2023).
