El PP ha proposat a Les Corts en el debat de política general eliminar els autors catalans del currículum de l’assignatura de Valencià en Batxillerat. La mesura forma part de l’estratègia del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per a reforçar el discurs identitari i marcar perfil davant de Vox, el seu soci parlamentari.
La proposta, que pretén que només s’estudien autors valencians, exclouria figures cabdals de la literatura catalana com Mercè Rodoreda o Josep Pla, habituals en els programes de secundària i en les proves d’accés a la universitat. A tall d’exemple, en l’última PAU es va preguntar per l’obra El verí del teatre del dramaturg valencià Rodolf Sirera i es va incloure un fragment de La plaça del diamant de Rodoreda, considerada una de les novel·les més importants del segle XX. Amb aquesta iniciativa, només seria possible el primer cas.
Segons va avançar la direcció del PP, l’objectiu és “preservar les senyes d’identitat de la Comunitat Valenciana”. Per a Mazón, aquesta preservació passa per diferenciar-se del català i reforçar la idea que el valencià és una llengua desvinculada del sistema lingüístic comú. Per això, en la intervenció d’aquest dimarts va insistir en la necessitat de canviar la denominació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per “Acadèmia de la Llengua Valenciana”, un canvi que, no obstant l’anunci, reconeixen que seria jurídicament complicat.
“Descatalanitzar” les institucions
Així, aquest dimecres, el cap del Consell es va reunir amb el degà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Luis Miguel Romero, qui ha aplaudit el pla de Mazón de “descatalanitzar” les institucions. Tot i això, Romero va admetre que el canvi legislatiu anunciat no és senzill.
De fet, Mazón no té els suports necessaris per a dur a terme aquesta operació. Els 40 diputats del PP i els 13 de Vox sumen 53 escons, insuficients per a assolir les tres cinquenes parts de Les Corts (60 vots) que es requereixen per modificar la llei de l’AVL, ni tampoc els dos terços (66 vots) necessaris per canviar l’Estatut d’Autonomia. Sense aquests canvis legals, la iniciativa quedaria en un gest polític més que en una reforma efectiva.
Aquesta ofensiva identitària arriba davant les crítiques per la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, amb 229 víctimes mortals i nombrosos danys materials. Diverses veus han assenyalat que la polèmica lingüística pretén desviar l’atenció d’aquesta crisi i fixar el debat públic en una qüestió simbòlica.
Amb aquest nou pas, el PP vol marcar distàncies respecte al consens acadèmic i cultural i situar el debat polític valencià en un terreny altament simbòlic. Una aposta que, de moment, sembla més orientada a la confrontació ideològica que a l’efectiva transformació del sistema educatiu.
12
