València va acollir del 4 al 6 de març el XXIII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana, una trobada organitzada per l’estudiantat de filologia catalana de la Universitat de València amb el suport d’Acció Cultural del País Valencià i Joves d’Acció que va reunir alumnat de diverses universitats del domini lingüístic al voltant d’un eix central: “La fantasia arreu de la llengua i la literatura catalanes”. La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València es va convertir durant tres dies en l’espai on la reflexió acadèmica, el folklore, la creació cultural i el debat sobre la llengua van conviure en una mateixa programació. El simbolisme del congrés ha sigut més gran enguany ja que la Generalitat Valenciana presidida per Pérez Llorca ha anunciat el nou currículum de batxillerat. S’exclourà autors catalans i balears i ha eliminat la possibilitat d’estudiar les variants dialectals de fora del País Valencià.
El congrés va arrencar amb una mirada literària al fantàstic de la mà de Carme Gregori i Soldevila, catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, amb la ponència “El fantàstic en la literatura contemporània: Rodoreda, Calders, Monzó”. La jornada inaugural també va incloure la intervenció de Josep Àngel Cano, que va centrar la seua aportació en Teresa Colom amb la conferència “El fantàstic en l’obra narrativa de Teresa Colom: el cas de La senyoreta Keaton i altres bèsties (2015)”, i la d’Adrià Martí-Badia, que va oferir la seua lectura de la identitat lingüística amb “Relats i orígens de la llengua dels valencians”.
El segon dia va aprofundir en la relació entre imaginari popular, tradició i escriptura. Ivan Carbonell Iglesias va presentar “Dames encantades, dracs adormits i unicorns malvats. Del folklore a la literatura catalana medieval i al fantasy”, mentre Maria Saiz Raimundo va disseccionar “Al·legoria i meravella en la literatura catalana medieval”. La jornada va culminar amb Eulàlia Miralles, que va obrir una finestra al barroc amb “La ciutat que parla. Poesia mural i cultura de l’instant en el barroc”, una ponència que va connectar els textos efímers dels murs urbans amb una societat “vibrant, conflictiva i extraordinàriament fantàstica”.
El congrés no es va limitar, però, a l’àmbit estrictament universitari. La programació va desplegar una clara voluntat d’obrir la filologia al carrer i de connectar-la amb els conflictes i les expressions culturals del present. Les rutes proposades en van ser una mostra: “La València de la Renaixença”, guiada per Rafael Roca; “La València fantasma”, a càrrec de Gonçal López-Pampló; la visita “Espanta la por: un receptari per a reviscolar la fantasia valenciana col·lectivament” al Museu Valencià d’Etnologia; i la ruta per l’horta de Benimaclet amb Cuidem Benimaclet, enfocada en la lluita contra el PAI i contra “l’especulació de l’habitatge”.
La música i el debat cultural també van guanyar pes en el programa. Una de les cites destacades va ser la taula redona del dia 5, amb Xavi Sarrià, la Maria i Abril, moderada per Samuel Fenollosa, centrada en la reinterpretació del patrimoni tradicional des de l’escena musical valenciana actual. La programació va reservar igualment un espai per a la reflexió política i educativa amb la ponència “El català a les aules: lluites i reptes”, conduïda per Irene Mira i Tània Ros al CSOA l’Horta de Benimaclet.
La cloenda de divendres va mantindre aquest diàleg entre filologia i pràctica cultural. Mercè Pérez i Clàudia Serra van obrir la jornada amb “Retrat cultural del País Valencià”, una panoràmica sobre el circuit literari i el context polític dels últims anys, i Xavi Olucha va tancar el congrés amb versos i reflexions sobre el paper dels filòlegs en l’escena cultural dels Països Catalans. La vesprada es va completar amb tallers de ball tradicional valencià, muixerangues, autoedició de fanzins i cant d’estil i improvisació.
En aquest congrés han participat més de 150 estudiants de filologia catalana d’arreu dels territoris del domini lingüístic. L’alumnat assistent ha estat de la Universitat d’Alacant, de València, de les Illes Balears, de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Girona i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Aquesta última serà l’amfitriona del congrés de Filologia Catalana 2027.
Però, tal vegada, més enllà de les ponències i les activitats, un dels punts més destacats va estar en la celebració i la festivitat. Eixe espai de trobada lúdic-festiu on s’estableixen amistats, relacions i xarxa. Entre aquestes activitats destaca la reunió sopar de divendres amb l’actuació de Magnànim punxa discos. Allà, Maria de Polop (la Marina Baixa), una de les participants i col·laboradores de l’organització va definir el que és aquest esdeveniment anual: “Mel de romer”. El congrés de “filocat” a la UV emergeix així com cau de resistència contra la censura en educació i tot amb un somriure.
7
