La Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació ha confirmat que treballa en uns criteris lingüístics per a l’ús del valencià en l’Administració «més pròxims a la llengua actual» i dins del «marc normatiu establit», després que el subdirector de Política Lingüística d’aquest departament, Vicent Satorres, ho avançara en una entrevista a La 8 Mediterráneo.
La Generalitat diu que l’Administració s’adreça als ciutadans «de moltes maneres diferents, i en eixa comunicació ha de tindre en compte el context». I, en aquest sentit, apunta que no és el mateix una consulta telefònica que una circular informativa o la publicació d’una disposició en un butlletí oficial.
Així, defensa que els criteris de l’Administració de la Generalitat pretenen ser «clars per als receptors dels missatges, al mateix temps que acurats en les comunicacions administratives de manera que els valencians se senten representats amb veus que els són pròpies en la seua manera natural d’expressar-se, alhora que segueixen el marc normatiu establit».
Entre les propostes concretes, figura la d’incorporar l’article neutre «lo» com a legítim en comunicacions administratives de caràcter oral o en escrits poc formals com, per exemple, llibres de festes, encara que es recomanen altres formes alternatives en escrits administratius de caràcter formal.
També considera acceptable el sufix «-iste» en exemples com ara «artiste» o «taxiste» per al masculí, i no només el sufix invariable «-ista». Igualment, es dona preferència a l’ús dels demostratius simples «est/a/os/es» en compte d’«aquest/a/os/es» i dels verbs incoatius amb la forma «-ix» i no «-eix».
A més, s’advoca perquè alguns verbs de la tercera conjugació, com per exemple afegir o llegir, admeten la flexió pura i la incoativa, és a dir, es pot utilitzar tant «afig» com «afegisc».
Preferències lèxiques
Quant a qüestions de preferències lèxiques en les comunicacions administratives, tant orals com escrites, es recomana «buscar la forma més pròxima a l’administrat dins del marc establit per la normativa lingüística». Per exemple, formes com «agarrar», «faena» o «pròxim» són «plenament acceptades».
Aquests criteris, diu el departament de Campanar, volen ser «un referent d’un llenguatge clar, pla i pròxim als valencians, tracten amb rigor les comunicacions de l’Administració d’acord amb el context on es produeixen, i resulten coherents amb la manera de comunicar de la ciutadania, al mateix temps que respecten els aspectes normatius vigents».
