El Col·lectiu de Dones dels Països Catalans ha denunciat la repressió i els actes en contra de la llengua catalana que ha dut a terme el batle de Perpinyà (Catalunya del Nord), Louis Aliot, qui va propiciar una votació en què el consistori va aprovar abandonar l‘Oficina Pública de la Llengua Catalana i retirar-li la subvenció anual. L’entitat, fundada a les Illes Balears el 2024, ho ha manifestat així durant la Trobada de Dones a Prada de Conflent els dies 17 i 18 d’agost, a la seu de la Universitat Catalana d’Estiu.
Dones dels Països Catalans ha afirmat que “cap d’aquestes estratègies repressores, de limitació de drets i llibertats i de voluntat uniformadora, aconseguirà minvar l’ús de la llengua catalana al Pirineu Català, ans al contrari, ens mourà a fer més feina per estendre el coneixement de la llengua a tota la població i a defensar-la per aconseguir que, aquesta i altres llengües del món, sobrevisquin als atacs repressors de persones i institucions incapaces de respectar i conviure amb altres nacions, llengües i cultures”.
Les més de 50 dones de Catalunya del Nord, el Principat, el País valencià, la Franja de Ponent i les Illes Balears, reunides a Prada, han reivindicat “l’ús de la llengua pròpia del territori a tots els àmbits”, i, per això, fan costat a l’Oficina Pública de la Llengua Catalana de Perpinyà, “que garanteix l’oportunitat de l’aprenentatge del català a tothom que el vulgui aprendre i usar”.
Així mateix, han subratllat que “la llengua catalana és el que ens uneix, ens cohesiona i ens identifica com a poble”. “És la llengua que ens han llegat els nostres avantpassats i el que volem transmetre a les generacions futures. Hem vingut a Catalunya del Nord, al Pirineu Català, a teixir xarxa amb les dones nord catalanes, transmissores per excel·lència de la llengua catalana, aquella que es transmet de mares i pares a fills i filles, aquella que encara, els infants, poden parlar amb els seus padrins i padrines, avis i àvies, majors i majores”, han assenyalat. “La transmissió generacional és un dels pilars que garanteixen la supervivència de les llengües pròpies del territori, juntament amb la presència del català a l’Administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a l’educació, quan és la llengua vehicular de l’aprenentatge”, han recalcat.
Finalment, el Col·lectiu de Dones dels Països Catalans, reunit a Prada, fa una crida a “aprendre, defensar i usar el català, símbol de la identitat compartida que ens agermana, i a mantenir-lo en tot moment i amb totes les persones que viuen i treballen al conjunt de la nostra nació, la que somiem completa, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer”.
