PP i Vox va prometre en campanya que acabarien amb “les imposicions lingüístiques” i que cada família podria decidir amb quina llengua estudiarien els seus fills. La plasmació d’aquesta promesa va ser l’anomenada Llei de Llibertat Educativa, més coneguda com a Llei Rovira, i la polèmica consulta a les famílies d’alumnes sobre la llengua amb què volien que estudiaren els seus fills. Ja quan va presentar-se la proposta de llei i consulta, van eixir molts dubtes sobre com seria la seua aplicació. Una de les qüestions més recurrents va ser com afectaria el fet que les famílies pogueren votar a un centre on finalment no matricularen els seus fills i si el seu vot obligaria les famílies dels cursos posteriors que sí que optarien per aquest centre. La pregunta va ser menystinguda per la Conselleria d’Educació i va quedar sense resposta. Ara, s’està veient que l’aplicació de la normativa està produint exactament aquest problema, impedint a moltes famílies la llibertat de matricular en la llengua escollida.
L’associació Famílies pel Valencià ha recollit diversos casos on l’elecció pel valencià no ha pogut fer-se efectiva per culpa, precisament, del resultat de la consulta que havia de garantir la llibertat d’elecció. Un dels exemples és al CEIP Carles Salvador de Castelló de la Plana on el curs passat, durant el procés d’admissió, 16 famílies van optar pel valencià i set pel castellà, d’aquestes últimes sols dos es van acabar matriculant en eixe centre.
Com que segons la Conselleria qui marca la llengua són les famílies que trien el centre en primera opció i no les que s’hi acaben matriculant, tenint en compte els percentatges que marca la Llei, en eixe centre en tres anys hi haurà una aula de valencià i una altra de castellà, malgrat que la voluntat del centre i de les famílies que volen matricular allí és optar pel valencià com a la llengua per als dos grups de tres anys.
Un cas similar ocorre al CEIP Jose Mollà de Canals (la Costera) on totes les criatures que van acabar escolaritzades en el centre van marcar valencià però la interpretació de la llei fa que per al curs 26/27 el centre haja d’oferir una línia en castellà i una altra en valencià per a Infantil de tres anys.
Reclamen una resposta
Famílies pel Valencià consideren aquestes situacions “estranyes i difícils d’entendre, fins i tot, pels mateixos equips directius dels centres”, i denucien que “la interpretació de la Conselleria és que la llengua base d’aquestes aules [de tres anys] ve determinada per la votació que van fer les famílies de dos anys el curs passat”.
Des d’aquesta associació han demanat formalment una reunió amb la Conselleria d’Educació per tal que algun responsable els done explicacions per poder traslladar-les a les famílies afectades així com per exigir a l’administració que rectifique i done solucions per “garantir el dret d’aquestes criatures a poder estar escolaritzades en valencià”.
També animen les famílies a marcar el valencià en primera opció en el procés d’admissió que hui comença, ja que els recorda que per l’elecció de la llengua base en cada centre el que compta és la primera opció que trien en l’aplicatiu.
