La setmana passada es va fer públic que la sanció contra Francesc Xavier Tébar, veí de Benetússer (Horta Sud) que va ser multat amb 601 euros per adreçar-se a en valencià a un metge del Centre de Salut d’Alfafar, havia sigut arxivada. Plataforma per la Llengua, entitat que va prestar assessorament legal al denunciat, ho va informar a través d’un comunicat.
Els fets es van produir al juny, quan un pacient va acudir al metge en trobar-se malament. El doctor li va exigir parlar en castellà si volia ser atès, a la qual cosa el pacient es va negar emparant-se en el seu dret a expressar-se en la seua llengua, dret protegit tant per l’Estatut valencià com per la Constitució espanyola.
Però el pacient va ser expulsat de la consulta i, alhora, va ser acusat d’haver «alterat el normal funcionament del servei d’urgències, alterant i molestant la recepcionista de l’ambulatori, dificultant el normal funcionament del centre, accentuat per la massiva afluència de pacients que es trobaven en aquest ambulatori». Acusació que li va valdre una multa de 601 euros, notificada al seu domicili per la delegació del Govern espanyol al País Valencià.
Quan es va fer pública aquesta sanció hi va haver una gran onada de solidaritat cap al discriminat. Plataforma per la Llengua es va posar al seu servei perquè es defensara d’aquesta multa. Fonts d’aquesta entitat reconeixen que estan «contents» pel fet que l’expedient s’ha tancat, «tot i que no sabem per què», atès que la resolució no ha estat motivada. «Passa moltes vegades: quan una actuació no agrada plantegem per què s’ha donat i per quins motius s’ha arxivat un expedient, però no ens han explicat res».
L’entitat va identificar des del primer moment que aquella situació es generava a través de la vulneració dels drets lingüístics d’una persona. «Quan una persona no és atesa en valencià si ho demana es vulneren els seus drets lingüístics. Només cal consultar la Constitució, l’Estatut i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per adonar-nos que no estem davant d’una situació interpretable i que els drets d’aquesta persona van ser vulnerats».
Fonts jurídiques de Plataforma per la Llengua expliquen que els procediments sancionadors serveixen per castigar aquell «que ha fet malbé un bé jurídic que s’ha de protegir. En cas d’homicidi es protegeix la vida i es castiga la persona que la danya. En el cas que ens interpel·la, quin bé jurídic estava fent malbé el veí de Benetússer com per haver de ser sancionat?», es pregunten, i conclouen que «una interpretació d’aquests fets com a possibilitat d’obrir un expedient sancionador és pròpia d’un sistema autocràtic i no d’un sistema social i democràtic de dret».
El pacient sancionat, que coneixia els seus drets, va presentar reclamació i Plataforma per la Llengua el va assessorar a l’hora de presentar al·legacions. Si abonava la multa per evitar conseqüències s’anul·lava la possibilitat d’al·legar. Des de l’entitat entenen que és normal que hi haja persones que prefereixen no allargar una batalla jurídica. En aquest cas «hi havia la possibilitat de lluitar contra un expedient que era esperpèntic i ridícul», defineixen. Per això, van recomanar al sancionat que presentara al·legacions per falta de motivació en la sanció interposada, així com per presumpció de veracitat. Aquest últim element «parteix de la idea que el document dels agents és cert si no hi ha prova en contra, però la presumpció de veracitat ha de referir-se a aquells fets constatats materialment pel funcionari intervinent com a resultat de la seva pròpia i personal observació o comprovació».
En el moment en què es van fer les al·legacions es van arxivar les actuacions i no es va fiscalitzar el procediment sancionador. En algunes ocasions l’administració no informa de l’arxivament ni emet cap resolució, sinó que deixa caducar el procediment, moment en què s’entén que ja queda tancat. En aquest cas, segon informen des de l’entitat, sí que es va notificar de l’arxivament, tot i que no saben per què. Més enllà de la satisfacció d’haver aconseguit que el discriminat no haja de fer front a la sanció, fonts jurídiques de Plataforma per la Llengua també consideren que l’administració «hauria de revisar els procediments sancionadors i la inèrcia amb què els tramita. Aquest cas és molt clar, i és vergonyós que s’haja arribat a tramitar», denuncien.
