En un temps marcat per la fugacitat digital i l’exposició constant, el gènere del dietari és molt més que un registre del pas dels dies, és un acte de resistència íntima: la voluntat d’atansar el temps, d’encapsular fragments de realitat i subjectivitat en paraules intimes i directes, amb la voluntat no sols d’entendre’s i explicar-se un mateix com a escriptor i com a ésser humà, sinó amb la voluntat de mantenir un diàleg personal i íntim amb l’el·líptic company de cadira i cafè, que és al capdavall el lector.
L’any dels cinquanta. Dietari 2020, de Ramon Ramon, és el quart volum d’una sèrie personalíssima. És un artefacte literari on el temps públic i el temps privat col·lideixen, es confonen i es qüestionen mútuament.
L’any 2020, un punt d’inflexió històric global, serveix aquí no només com a escenari, sinó com a coautor silenciós, imposant la seva lògica de confinament, distanciament i incertesa sobre la mirada introspectiva de l’autor, que just arriba al mig segle de vida.
Ramon Ramon, ens ofereix un text que oscil·la entre la confessió, la reflexió vital, la crònica social i l’apunt literari. Al seu si trobarem experiències quotidianes, reflexions literàries, filosòfiques, comentaris sobre l’actualitat cultural, periodística, política i de caire íntim i, quan convé, punyents.
L’autor utilitza el dietari com un espai de pensament, en què l’escriptura esdevé una eina per entendre’s a un mateix i per interpretar el món que l’envolta.
Ramon comenta amb agudesa i, sovint ironia, el trànsit polític i social valencià i espanyol, registra les trobades amb veïns, amics i parents. La vida domèstica entre parets, l’angoixa i l’específica estranyesa dels passeigs amb mascareta. No hi ha una trama alienant sinó la trama de la vida mateixa, on el microcosmos personal dialoga ininterrompudament amb el macrocosmos d’un planeta en crisi.
El gran encert de Ramon Ramon és utilitzar la forma aparentment lliure i espontània del dietari, amb una intencionalitat literària molt conscient, i ho fa amb un estil cuidat, dens i alhora fluid. La veu que emergeix és la d’un intel·lectual humanista, inquiet, profundament arrelat en la seva terra i alhora obert als ecos de la gran tradició cultural que coneix. La seva prosa combina la frase lapidària, l’assaig breu i la imatge poètica amb una naturalitat envejable.
Des del punt de vista estilístic, el llibre destaca per una prosa acurada, sòbria i precisa. El llenguatge és clar, però no simple, i demostra un domini notable del gènere. Cada entrada està treballada amb consciència literària. Aquesta cura formal contribueix a donar unitat a un text fragmentari per naturalesa.
Un dels pilars del llibre és la intertextualitat. Ramon Ramon dialoga constantment amb els seus autors de referència, i és aquí on el dietari es connecta amb un llinatge prestigiós. En aquest sentit, L’any dels cinquanta dialoga amb els dietaris de Josep Pla, especialment pel que fa a l’atenció al detall i a la voluntat de fixar la realitat immediata amb una prosa clara i precisa.
Com Pla, Ramon Ramon observa el seu entorn amb una mirada atenta, capaç de trobar significat en els petits gestos quotidians. Tanmateix, mentre Pla sovint adopta una mirada més descriptiva i externa, Ramon Ramon aprofundeix més en la dimensió introspectiva i alhora col·lectiva.
Hi podem rastrejar també l’ombra d’André Gide i el seu Journal, model de dietari modern que fusiona esdeveniments privats, judicis literaris i reflexions morals amb una sinceritat calculada. Com John Berger, Ramon Ramon comparteix aquesta mirada compromesa, lírica i profundament ètica, encara que en un registre més irònic i urbà.
Aquesta introspecció que també van conrear autors com ara Cesare Pavese, per a qui el dietari era un espai de confrontació amb els propis dubtes i contradiccions. En l’obra de Ramon Ramon també hi trobem aquesta voluntat d’entendre les pròpies inquietuds a través de l’escriptura, tot i que amb un to menys tràgic i més contingut, i fins i tot de vegades divertit o, millor, tragicòmic, com la malaurada realitat cultural i política del País Valencia se’ns presenta.
L’edat dels cinquanta anys funciona com un eix vertebrador del llibre. L’autor observa aquest moment vital sense dramatismes, però amb una lucidesa crítica que defuig tant la nostàlgia excessiva com l’optimisme ingenu. Hi ha una clara consciència del temps viscut i del temps que queda, així com una voluntat de situar-se amb honestedat davant el present.
Aquest llibre és una joia per als amants de la literatura que valoren la introspecció, el pensament i la prosa treballada. Ramon Ramon, amb aquest quart dietari, reivindica la vigència del gènere com a espai de llibertat suprema per a l’escriptor, on tot pot ser dit, pensat i qüestionat. Ens ofereix un mirall trencat, però profundament honest, d’un any que va canviar el món, i ho fa amb la dignitat sòbria i la bellesa severa de qui sap que escriure, també, és una forma de resistència.
Sens dubte L’any dels cinquanta. Dietari 2020 de Ramon Ramon, és un dels dietaris literaris rellevants de la literatura catalana recent. No és només el testimoni d’un any catastròfic, sinó la cartografia d’una intel·ligència en plena maduresa creativa, enfrontant-se al buit i buscant sentit en l’escriptura com a acte de reflexió personal. En l’era del big data i de l’exposició massiva, l’estil de dietari, amb la seva mirada lenta, profunda i literària sobre la pròpia vida, segueix essent un dels actes més radicals i reveladors contemporanis.
L’any dels cinquanta. Dietari 2020 s’inscriu amb plena legitimitat dins la tradició dels grans dietaris literaris. Ramon Ramon ofereix una obra madura, coherent i profundament humana, que dialoga amb autors clàssics del gènere i alhora construeix una veu pròpia. És un llibre que demostra que el dietari continua sent un espai privilegiat per pensar el món i per entendre’ns a nosaltres mateixos.
