He quedat amb Laura Huerga (Barcelona, 1978) al bar de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València a les quatre de la vesprada. Hi arribo uns minuts abans i em demano un cafè. No m’agrada, però darrerament en prenc. Em dec estar fent gran.
Laura és del tot puntual. Em diu que ve d’un dinar a La Pilareta amb membres de la Junta Directiva del PEN Català. Més tard té un acte i ella, com a presidenta, hi ha de donar la benvinguda. Tenim, per tant, una hora i mitja escassa. Es demana un cafè amb llet. Jo, retiro el meu cafè, encara massa calent per al meu gust, i anem per feina.
Laura, vas fundar Raig Verd el 2012. Un nom peculiar per a una editorial…
No volíem afegir llibres a la massiva producció. Volíem aportar-hi alguna cosa més i un raig verd és una excepció. Els llibres són els raigs verds que no pots oblidar, com el fenomen meteorològic. Volem que amb cada llibre quedi un pòsit en el lector.
I transcorreguts catorze anys, trobes que heu assolit els objectius?
Com et deia, teníem la voluntat d’oferir llibres de qualitat en contingut i en continent. Creiem en la qualitat malgrat el capitalisme imperant, que vol alts nivells de producció i productivitat per damunt de tot. Pensàvem que es podia fer d’una altra manera, especialment si teníem cura de la manera en què treballàvem amb els col·laboradors de l’editorial.
Soc un cul inquiet i hem anat ampliant els objectius de l’editorial. Inicialment, publicàvem narrativa però tot d’una hi vam introduir l’assaig. Hi hem perdut la por. Em feia molt de respecte, però ara mateix em sento molt orgullosa de la nostra col·lecció d’assaig.
És una feina constant i els objectius són el camí, no la destinació.
De fet, només publiqueu narrativa i assaig…
Sí. El 2022, amb Mai Més Llibres vam crear Duna Llibres, una editorial especialitzada en ciència-ficció i fantasia, amb un enfocament en literatura inquisitiva, feminista, ecologista i compromesa amb la justícia i la igualtat social. Publiquem llibres imprescindibles i de culte, tant clàssics com obres que marquen noves línies dins del gènere, amb edicions especials i acurades que destaquen la importància de cada títol.
D’altra banda, dins Raig Verd, hi hem creat el segell editorial Indòmita, que dediquem a la literatura de qualitat per a joves. Volíem crear un espai de qualitat també en la narrativa per a joves. Especialment en aquest camp, es produeix molt de producte, però no són un element cultural, intel·lectual. Menystenen els joves lectors i volíem contribuir amb un tipus de llibre diferent.
També teniu una col·lecció d’assaig breu…
Efectivament. Es tracta de la col·lecció Cicló. L’hem centrada en la llengua i en la paraula. Hi tractem temes com ara la traducció, l’economia, la independència…
Sou una editorial amb una ideologia molt marcada…
Ha estat una manera de fusionar el meu activisme amb la meva professió. Vaig fer estudis de traducció i d’interpretació i de filologies hispànica i francesa, que no vaig acabar, perquè vaig començar a fer altres coses. Amb l’editorial, una mica ho recupero tot.
En el vostre catàleg, hi ha molta presència de les traduccions. Com les treballeu?
És cert. En narrativa tenim fins al 80 % de traduccions. Als llibres originals en català, els vull dedicar molt de treball d’edició i això demana molt de temps, que no sempre tinc.
Pel que fa a les traduccions, en primer lloc solem oferir tarifes superiors a les del sector. I sempre mirem d’acompanyar el traductor. Fem dues revisions externes de cada traducció, a banda de la meva feina com a editora i la de l’equip de Raig Verd.
La meva concepció del resultat és que tots els encerts són del traductor i tots els fracassos de l’editor. Treballar amb el traductor és una conversa i jo en gaudeixo molt.
De quines llengües traduïu?
Traduïm molt de l’anglès, però molt per sota del que tradueix el sector. Sempre hem tingut interès per buscar diversitat de llengües, perquè volem evitar que la traducció provoqui una influència massa gran de les llengües hegemòniques.
Quan la traducció s’alimenta de moltes llengües, enriqueix, obliga a expandir el funcionament de la teva pròpia llengua.
També hi ha política lingüística en la nostra tria. Al principi, publicàvem un 60 % de llibres en català i un 40 % en espanyol. Ara arribem al 80 % en català. Mantenim el fons viu en espanyol, però em sembla més interessant el que hi ha per fer en català.
També seguiu una política d’encomanar llibres, oi?
Sí, sobre temes que ens resulten especialment interessants. De vegades, contactem amb col·lectius. Per exemple, amb el col·lectiu de persones no-binàries vam fer la Guia gramatical de llenguatge no-binari. Sobre la gestació subrogada vam encomanar a la sexòloga Elena Crespi El negoci dels nadons. Pel setembre traurem un llibre sobre ensenyament i llengua.
Aposteu per noves veus en català…
M’interessa enriquir la producció en llengua catalana i oferir coses diferents, com ara creació literària experimental. Llibres que siguin reptes encara que no tinguin un gran potencial de venda. Oferir camins a futurs escriptors en català.
El llibre en català no és un producte. Ha de ser tan bo com el que traduïm d’altres llengües.
Sé que em diràs que és com preguntar a una mare a quin fill estima més, però estàs especialment orgullosa d’algun llibre que has editat?
Efectivament, és com el que dius dels fills, però alguns llibres m’han donat grans alegries. Per exemple, el primer llibre que vam publicar era una traducció del rus al català, de més de cinc-centes pàgines: Temps de segona mà. La fi de l’home roig, de Svetlana Aleksiévitx. La gent em mirava amb cara d’estàs boja, especialment perquè el vam publicar abans que l’autora rebés el premi Nobel.
També vam publicar Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin, un clàssic de la ciència-ficció. M’havia encisat quan el vaig llegir de jove i em vaig adonar que mai no s’havia publicat en català.
Alguns llibres, els fem amb la convicció que han d’estar en català, encara que no tenim l’autor per fer-ne la promoció, com era aquest cas, ni gaires expectatives de venda. Aquest ha funcionat molt bé i n’hem venut més de 8.000 exemplars.
Quin tiratge soleu fer, perquè em fa l’efecte que, amb l’edició digital, moltes editorials tendeixen a fer tiratges molt curts?
Nosaltres no seguim aquesta política. En fem entre 1.500 i 3.000. Això ens permet col·locar més exemplars a les llibreries i tenir-hi una bona presència. En general, ens va bé així.
Raig verd es manté com una editorial independent en un context actual que tendeix cap a la concentració en grans grups…
Em sembla que és més complex ara que quan vam néixer. La dificultat es troba en la professionalitat de les editorials independents. Hi ha una allau de publicacions dels grans grups. Sincerament, no sé quines eines tenim per a sobreviure-hi.
Crec que juguem en lligues diferents. La concentració xoca contra la democràcia, perquè caiem en la univocitat de pensament. És més ric per a un país que hi hagi moltes persones, editorials, fent coses diferents.
Lluitem al mateix espai amb empreses molt grans, defensant una manera d’editar: producció local, sense intel·ligència artificial, amb condicions dignes…
Què t’agradaria destacar del teu catàleg?
Que sigui una invitació a la descoberta, fet per a persones curioses, que busquen propostes diferents. La narrativa demana una exploració valenta, intrèpida. L’art ha de ser incòmode, despertar alguna cosa en el lector.
També feu coedicions?
Crec molt en la col·laboració entre editorials. El 2013 va néixer Llegir en Català, Associació d’Editors Independents. Som catorze editorials d’arreu dels Països Catalans i hem construït molt des de la confiança i des de la solidaritat. Ens hem ajudat molt i ens hem fet millors.
Hem fet molts projectes en coedició. Alguns, en diferents llengües; altres, només en català. Per exemple, hem editat La revolució vertical, de Ngũgĩ wa Thiong’o, en sis llengües: asturià, català, espanyol, èuscar, gallec i occità.
Has coeditat amb Afers…
Sí. Després de la destrossa de la dana volia animar Vicent Olmos. Va ser un projecte amb què volia oferir-li solidaritat i mostrar-li admiració. Gràcies a Gustau Muñoz, que després el va traduir, vaig descobrir el llibre Feixisme i populisme, d’Antonio Scurati, i el vaig fer amb en Vicent. Va ser un honor.
També ets escriptora, tot i que fa temps que no publiques obra pròpia. Tens projectes personals en ment?
Estic escrivint un llibre sobre teoria de l’edició, relacionat amb els àmbits de la lectura i l’escriptura. També com a producte i com a continent de cultura.
Trigaré a acabar-lo, perquè ara tinc molta feina amb l’editorial i la presidència del PEN Català. La part de l’edició, que considero molt creativa, demana molt de temps, i el PEN té molts projectes que he d’atendre dia a dia.
L’editaràs tu?
Encara no ho sé. Editar-se a una mateixa pot ser complex i perillós, però tampoc no em sembla gaire important.
Vas assumir la presidència del PEN Català el 2022, precisament l’any del centenari. El PEN Català venia d’un procés una mica fosc, amb denúncies contra l’expresidenta Carme Arenas. Com t’has trobat la institució?
Tenia una visió del que podia arribar a ser. Crec que estem treballant molt bé, fent una organització menys jeràrquica, més horitzontal. Tenim moltes més activitats i amb molt més ressò. Estic contenta i orgullosa del que podem oferir a la societat.
Quins projectes teniu?
Hi ha projectes molt ambiciosos, com ara la Declaració universal dels drets lingüístics. Es va fer una declaració fa trenta anys, per iniciativa del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, CIEMEN, amb el suport de la Unesco i la participació de nombroses organitzacions no governamentals i experts en jurisprudència lingüística. Ara volem que sigui una declaració vertaderament universal i que els drets lingüístics s’incorporin com a drets humans.
També estan molt actius els comitès, com ara el d’Emergència Climàtica, el de Traducció, que és un històric, el d’Escriptores, el de la Pau, que en el moment actual és tan necessari…
En cloure la conversa, veig que el cafè se m’ha refredat del tot, però me’l prenc igualment. Al capdavall, tant se val. Fa el mateix efecte fred que calent i ja us he dit que no m’agrada.
Ens queden uns escassos minuts i ens acostem a la Llibreria Fan Set. Hi ha alguns llibres de Raig Verd i els fullegem. Eva Gisbert ens fa algunes fotos i Laura i jo ens acomiadem.
Em quedo amb les ganes d’acompanyar-la a l’acte que té després però, malauradament, tinc altres compromisos. No es pot arribar a tot.
