La Veu dels llibres
Josep Lozano presenta a Sueca “Spagnoletto”, la seua darrera novel·la

L’escriptor d’Alginet (la Ribera Alta) Josep Lozano presenta la seua última novel·la, Spagnoletto (Afers, 2026), a la Biblioteca Municipal de Sueca (la Ribera Baixa) aquest divendres, 17 d’abril, a les 19 h. En l’acte, hi intervindran l’escriptora Magda Añón, l’escriptor Josep Franco i l’editor Vicent Olmos.

En aquesta obra, Lozano s’endinsa en la vida de Joan Josep Ribera i Cucó, conegut com l’Spagnoletto, un dels grans pintors barrocs de la primera meitat del segle XVII. Nascut a Xàtiva (la Costera) el febrer del 1591, se suposa que entre els deu i dotze anys inicià l’aprenentatge artístic en l’obrador que tenia a València Joan Ribalta. Des d’ací partiria pocs anys més tard, encara adolescent, cap a Itàlia. Va residir primer a Roma, un dels principals focus d’atracció per als artistes d’aleshores; després a Parma; en acabant de nou a Roma, on va aconseguir un gran prestigi amb les seues obres, i finalment a Nàpols, on va viure la resta de la seua vida —fins al 1652 que va morir— gaudint del beneplàcit i la protecció dels virreis espanyols.

També hi va haver de viure temps difícils, com ara la terrible erupció del Vesuvi del 1631 o la revolta de Masaniello, que va commoure la ciutat napolitana. Al començament va ser un dels principals seguidors de Caravaggio, juntament amb Manfredi, Spadarino i Cecco. La seua nombrosa producció va caracteritzar-se pel domini del dibuix, pels coneixements sobre la pintura a l’oli, per la rapidesa en les seues execucions, per certa truculència i perquè els models que triava per als quadres de tema religiós o mitològic eren, generalment, d’extracció popular.

Josep Lozano

Josep Lozano és llicenciat en Lletres Modernes per la Universitat de París VIII (1976) i doctor en Filologia per la Universitat de València (2008) amb la transcripció i estudi del Dietari de mossèn Pere Joan Porcar (segles XVI i XVII).

El 1972 s’autopublicà Poemes Home-Terra. El 1970 guanyà el Premi Andròmina amb Crim de Germania. El 1982 li editaren el llibre de narracions Històries marginals i el 1986 Laodamia i altres contes. El 1985 va aconseguir el Premi Tirant lo Blanc amb El cavallet de Cartó, el 1990 el Prudenci Bertrana amb Ofidi i el Ciutat d’Alzira amb Ribera. El 2003 publicà El mut de la Campana, el 2014 i el 2018 els llibres de poemes L’Albufera. Palus Naccararum i Xúquer, i el 2024 La fràgil memòria (Afers). Ha traduït Stendhal, Gautier, Gide, Green, Merimée, René Louis i Flaubert.

Lozano és el promotor de la Festa Estellés, un esdeveniment que s’ha popularitzat des que va començar el 2010.

Més notícies
Notícia: “La llibertat de ser lliures”, de Hannah Arendt
Comparteix
Assaig | Traducció de Laia Font Mateu | Socialment hiperactius, políticament sedentaris
Notícia: “L’Aiguadolç” núm. 54: “Un (Enric) Valor per a l’eternitat”
Comparteix
Paciència d’homenot que mesura cada mot com qui tria pedres per a un marge
Notícia: “Premi a la corda”, de Sergi Durbà: un viatge a l’enyor
Comparteix
Assaig | S’adreça íntimament als records del lector mentre el convida a reflexionar sobre la vulnerabilitat a què ens aboquem si oblidem les nostres arrels
Notícia: La correspondència entre Joan Fuster i Jordi Arquer, aplegada en un volum
Comparteix
Tres i Quatre publica les cartes que l'escriptor de Sueca i el líder comunista dissident, exiliat a París, es van enviar al llarg de les dècades del 1960 i 1970

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa