En un nou pas cap a la recuperació de la producció literària valenciana del darrer terç del segle XIX, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de traure a la llum el volum titulat Escrits valencians, que recull la totalitat de l’obra en valencià a hores d’ara coneguda de Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892), un dels escriptors més destacats —i, tanmateix, desconeguts— de l’anomenada Renaixença valenciana. D’aquesta manera, el treball, que ha sigut elaborat per Rafael Roca, professor de la Universitat de València, ve a sumar-se a la biografia que, amb el títol Memòria d’un poeta de la Renaixença, en 2019 dedicà al mateix autor el periodista Jaime Millàs Covas, i que va ser coeditada per Sargantana i el Magnànim.
Escrits valencians està integrat per una cinquantena de poemes i textos en prosa que mai no havien sigut publicats de manera conjunta, ja que alguns són inèdits i la majoria van veure la llum en vida de l’autor de manera dispersa. Així, representa una de les aportacions literàries més sòlides i remarcables del huit-cents valencià, i s’encapçala d’un estudi introductori en què Roca realitza un acostament històric i crític a un lletraferit que, entre d’altres coses, arribà a ser president de Lo Rat Penat, corresponsal de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals catalans.
Entre les composicions líriques que recull el volum figuren les poesies que varen merèixer un major renom a Ferrer i Bigné, com ara «Tirant a la joia», «Les tres germanes» i «La creuada dels poetes». D’altra banda, el gruix de la prosa està constituït per les semblances biogràfiques que dedicà als escriptors valencians Tomàs Villarroya, Josep Bernat i Baldoví i Pasqual Pérez i Rodríguez; i també, per un article en què donava notícia del testament d’Ausiàs March i el discurs que pronuncià en 1881 i com a president de Lo Rat Penat.
Rafael Ferrer i Bigné jugà un paper determinant en la conformació del moviment cultural, lingüístic i literari que protagonitzà la segona meitat del segle XIX, i que mirava de fomentar i prestigiar l’ús culte de la llengua dels valencians. Participà en els emblemàtics Jocs Florals de Barcelona de 1868, i pertanyia al nucli d’escriptors —integrat per Constantí Llombart, Teodor Llorente, Fèlix Pizcueta, Jacint Labaila…— que en 1878 fundà la societat cultural Lo Rat Penat. A més, en 1873 publicà un notable Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV que formava part d’una ambiciosa història de la literatura —titulada El Parnàs Valencià— que abraçava des de l’època medieval fins al segle XIX, i que Ferrer i Bigné deixà pràcticament enllestida i inèdita.
