El Museu de Prehistòria de València busseja en les últimes investigacions zooarqueològiques realitzades en el sector central del litoral mediterrani peninsular sobre l’aprofitament de recursos marins amb l’exposició temporal La Prehistòria i la mar. Recursos marins en el passat.
Comissariada pel conservador del Museu de Prehistòria Josep Lluís Pascual Benito, forma part de la sèrie Tresors del Museu que, en aquest cas, «presenta col·leccions de mol·luscos i peixos marins, moltes de les quals no havien sigut exposades fins ara», ha indicat la Generalitat en un comunicat.
Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, l’exposició «és un exemple més de la gran qualitat de les propostes que plantegen els nostres conservadors i tècnics. Una mostra amb un disseny molt acurat i una museografia comunicativa excel·lent que, a més, iniciarà una itinerància en 2022».
La mostra «forma part de la sèrie Tresors del Museu, exposicions de xicotet format que presenten una peça o una col·lecció de peces del museu, amb l’objectiu de mostrar al públic no especialitzat les últimes investigacions o noves intervencions, sempre d’una manera innovadora per a experimentar en nous recursos museogràfics», ha explicat el cap d’exposicions, Santiago Grau.
El comissari Josep Lluís Pascual Benito ha posat en valor que l’exposició «ens mostra la varietat d’usos que les societats del passat van donar als productes de procedència marina, com és l’ús alimentari, la fabricació d’adorns personals o la simbologia».
«Un cas excepcional és la presència d’un dofí mular depositat en un enterrament humà de caràcter secundari situat en una fossa al costat de la desembocadura del Serpis. Es tracta d’un fet únic i extraordinari perquè es coneixen depòsits d’animals terrestres com ara gossos, bovins i porcs, però mai s’havia trobat un cetaci en context funerari», explica el comissari Josep Lluís Pascual Benito.
Dividida en cinc àmbits, mostra més d’un centenar de peces procedents de jaciments arqueològics valencians que es conserven en el Museu de Prehistòria de València i que cobreixen una cronologia d’entre 30.000 i 3.000 anys. A partir d’aquestes restes es fa patent com els recursos marins van ser aprofitats per les comunitats prehistòriques de formes molt diverses.
Ús alimentari
Al Golf de València, la informació sobre l’ús alimentari de productes marins durant el Paleolític superior és escassa. Els jaciments costaners de llavors es troben actualment sota l’aigua, per la inundació de les plataformes costaneres a causa de la pujada del nivell de la mar en acabar el període glacial.
Posteriorment, es constata el consum de diverses espècies de mol·luscos: escopinyes, llepasses i caragolins; i de peixos com orades, llises i corbines, entre d’altres. Aquests productes de la mar van arribar de vegades a jaciments de l’interior situats a més de 40 km de la costa, la qual cosa mostra l’ús de sistemes de conservació, com l’assecat al sol o el fumat.
Mol·luscos i peixos no sols van servir d’aliment. Diverses petxines es van aprofitar per a la decoració ceràmica o com a recipients, alguns d’ells amb colorants i allisadors. Amb altres petxines es van confeccionar culleres, cullerots, agulles i instruments musicals (trompes), mentre que grans ossos de cetacis -costella i vèrtebres- van ser utilitzats com a taules de treball o encluses.
Un altre ús de les petxines de nombroses espècies de mol·luscos va ser la fabricació d’adornaments personals, i les van dotar de perforació com a element de suspensió. En aquest àmbit, es presenten tres processos complets de fabricació: perles discoidals a partir d’escopinyes; penjolls o botons arciformes a partir de llavis de Semicassis undulata; i penjolls ovals a partir de retallades rodades de bivalves.
Es mostren peces d’adornament de petxines, soltes o enfilades, en collarets de més d’una dotzena de jaciments valencians, on es pot veure les diferents espècies característiques de cada període prehistòric, conseqüència de motius culturals o de la seua disponibilitat per a la temperatura de la mar.
A partir del Neolític també se’n van fabricar d’altres més elaborats: perles discoidals durant tota la Prehistòria recent, penjolls ovals, anells i braçalets durant el Neolític antic i botons durant el Calcolític. Es van usar també les vèrtebres de peixos cartilaginosos, entre les quals s’han identificat diverses espècies de ratlles i taurons.
Valor simbòlic
Molts dels adorns tindrien un valor simbòlic afegit, però també hi ha uns altres que s’associen amb el món dels morts, com per exemple petxines no perforades ni manipulades, documentades en coves d’enterraments del Neolític final/Calcolític, fa uns 5.000 anys, les quals formarien part del ritual funerari i que poden considerar-se com a amulets-ofrenes funeràries i, excepcionalment, com a ofrena alimentària. Així mateix, altres petxines marines no manipulades han servit per a la fabricació d’ídols.
L’exposició Prehistòria i la Mar, de producció pròpia del Museu de Prehistòria, entrarà a formar part del circuit d’exposicions itinerants del museu de la Diputació a partir de pròxim any.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
