La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Propaganda totalitària, de Siegfrid Kracauer, una anàlisi sobre l’ascens de la ultradreta escrit originàriament a la fi de la dècada del 1930, amb Adolf Hitler en el poder, però que va ser publicat per primera vegada el 2012.
El director de la col·lecció «Novatores», el catedràtic de filosofia de la Universitat de València Anacleto Ferrer, assenyala que el llibre «és una anàlisi pionera de com funciona en les “societats de masses” la propaganda feixista, i com facilita l’arribada dels feixistes al poder i com a instrument de poder».
Siegfrid Kracauer, sociòleg adscrit a l’Escola de Frankfurt, considera que la «propaganda total» és molt efectiva, tal com es veu en el cas de la societat alemanya dirigida pels nacionalsocialistes. La traducció de l’alemany al valencià ha anat a càrrec de Josep Monter.
Kacrauer va escriure Propaganda totalitària entre 1936 i 1938, però no va veure publicada l’obra. L’Institut für Sozialforschung la va desestimar entre altres coses per considerar-la excessivament llarga i va encarregar a Theodor W. Adorno abreujar el text.
Kracauer va rebutjar la publicació d’aquesta nova versió que havia reduït el text a poc menys d’una quarta part de la versió original i es va obstinar a publicar-lo tal com ell l’havia escrit. Amb aquest objectiu, va contactar amb editorials i amb alguns amics i col·legues, dels quals esperava un patrocini.
Malgrat que Kracauer va incloure Propaganda totalitària en la List of Publications per a un concurs en la Rockefeller Foundation i la va citar al llarg de la seua vida, l’obra no va ser editada i fins i tot els exemplars multicopiats existents de la versió mecanografiada es van perdre amb el pas del temps. Només ens ha arribat una versió manuscrita de difícil lectura amb molts retocs, així com alguns estudis previs igualment manuscrits.
L’edició d’aquesta versió va aparéixer per primera vegada el 2012 en el volum 2.2 de la nova edició de les obres de Kracauer, que reuneix els Estudis sobre els mass media i propaganda, sense incloure, per raons d’espai, els estudis previs ni tampoc la versió abreujada feta per Theodor W. Adorno, que apareixen per primera vegada en l’edició realitzada pel professor Bernd Stiegler i el seu equip de col·laboradors per a l’editorial alemanya Suhrkamp en 2013, que és la que serveix de base a la present edició.
Ferrer ha declarat que «aquest llibre, que constitueix un perspicaç document sobre el fenomen totalitari del període d’entreguerres, és una valuosa contribució a l’anàlisi dels mecanismes comunicatius de la ultradreta i dels nacional-populismes dels nostres dies».
I ha afegit que, «amb aquest nou exemplar, el huité en la col·lecció, contribuïm de manera important a les indicacions del Magnànim de ser una editorial que publique llibres que contribuïsquen al debat i al pensament públics».
Siegfried Kracauer
Siegfried Kracauer (Frankfurt, 1889-Nova York, 1966) va nàixer en una família jueva. Va estudiar arquitectura (1907-1913), es va doctorar com a enginyer en 1914 i va treballar com a arquitecte fins al 1920. Entre 1922 i 1933 va treballar com a crític de cinema i literatura per al Frankfurter Zeitung, el diari liberal més important de la República de Weimar, on va ser cap de la secció de cultura i corresponsal a Berlín, i va coincidir amb Walter Benjamin i Ernst Bloch. Els articles d’aquesta època destaquen per la seua visió sociològica dels nous usos i consums culturals en la societat de masses.
El 1933, amb la instauració del règim nacionalsocialista a Alemanya, Kracauer va emigrar a París, i després, en 1941, als Estats Units. Entre 1941 i 1943 va treballar en el Museu d’Art Modern de Nova York, i va fer diverses investigacions subvencionades per les fundacions Guggenheim i Rockefeller.
També va ser director d’investigacions aplicades en ciències socials en la Universitat de Columbia. Entre les seues obres destaquen El ornamento de la masa (1927), Los empleados (1930), Jacques Offenbach i el París de su tiempo (1937), De Caligari a Hitler: una historia psicológica del cine alemán (1947) i Teoría del cine: la redención de la realidad física (1960).
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
