El Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) acull dues exposicions dels inicis artístics de l’escultor Eusebi Sempere (1923-1985). Segons l’equipament cultural, les mostres «apropen al gran públic el costat més personal i desconegut de l’artista, internacionalment reconegut i un dels més rellevants del segle XX».
Les exposicions estan organitzades per l’Ajuntament i compten amb l’ajut econòmic de la Generalitat, i han sigut presentades per la regidora de Cultura Nayma Beldjilali (PP), per la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat Pilar Tébar i per la comissària de les exposicions i conservadora del MACA, Rosa Castells.
L’exposició es titula «Eusebi Sempere, aprendre l’ofici de pintor» i «Eusebi Sempere i Abel Martín. La serigrafia: art i molt ofici», i giren al voltant de la figura d’aquest artista nascut a Onil (Alcoià) i dels seus inicis, amb documents inèdits de la seua infància i joventut.
En total vora 2.000 documents en mans del MACA –cartes, postals, fotografies i elements de l’arxiu personal– s’exposen amb aquesta obra inèdita que es podrà visitar fins el mes de juny.
Segons la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, «Eusebi Sempre ha sigut un dels artistes més reconeguts internacionalment amb una gran trajectòria artística. Les mostres destaquen, a més de per la qualitat de les obres exposades, per la documentació que les complementen i que ens permeten conèixer els seus inicis, una part fins ara desconeguda d’un dels nostres artistes més importants de tots els temps».
«El nostre artista més internacional»
Pel seu compte, Tébar considera que Sempere és «sens dubte el nostre artista més internacional», i ha anunciat la pròxima signatura d’un conveni entre el Consell i l’Ajuntament d’Alacant per a col·laborar en la promoció de la seua obra i una futura exposició a l’IVAM que reflectirà l’època que l’escultor d’Onil va passar a París.
Les mostres reflecteixen l’etapa inicial de Sempere, amb la seua formació a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València,iniciada el 1941, i amb obres d’aquella època com ara gravats que mostren el domini del grafisme, de la textura i del volum. D’altra banda, l’exposició relacionada amb Abel Marín mostra la tècnica de la serigrafia adquirida a París i desenvolupada també posteriorment.
