40 dies després de la DANA, el servei de Rodalies de Renfe encara es manté tallat en nombrosos punts. Sobretot les línies que van cap al sud de València, les més afectades pel temporal. Mentre que les línies C-5 i C-6 –que van fins a Caudiel i Castelló de la Plana, respectivament- ja tornaven a estar operatives dos dies després de la riuada, gràcies que, a diferència de MetroValència, el centre de comandament centralitzat de Renfe, situat a la Fonteta de Sant Lluís, no va quedar afectat per l’aigua.
Amb tot, la prioritat del ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va ser reparar la línia d’Alta Velocitat que uneix València amb Madrid, que en un temps rècord d’onze dies va ser reparada i tornava a estar en funcionament. «És cert que estava menys afectada, però decidir què arreglarà primer sempre és una decisió política, i el ministeri va decidir açò», explica Juan Ramón Ferrandis, delegat de la CGT a Renfe.
El següent tram a ser reparat va ser el que unia Xàtiva i Carcaixent, una línia relativament poc afectada i que permetia recuperar la línia C-2 al sud de Carcaixent, mentre que la resta de trajecte fins a València així com els llarga distància fins a Alacant, eren substituïts per autobusos. En el cas dels llarga distància, per una qüestió logística, ja que era més ràpid així que baixar de l’autobús a Xàtiva per agarrar allí el tren.
Pròximes obertures
El pròxim tram a tornar a posar-se en funcionament, durant els pròxims dies –probablement aquesta mateixa setmana- serà el que uneix València amb Silla. Aquest serà un avanç molt important, ja que llavors tota la línia C-1 entre València i Gandia ja podrà recuperar totalment la normalitat. Pel que fa a la C-2, encara haurà de ser cobert amb autobusos el tram entre Silla i Alzira. Una novetat que hauria de servir per a reduir sensiblement la pressió de vehicles privats a les entrades i eixides sud de València, on s’estan produint enormes embussos tots els matins.
Amb tot, alguns trens podrien anar un poc més lents del que és habitual, ja que per dificultats de connectar-se amb el Centre de Trànsit Centralitzat (CTC) caldria recuperar els protocols manuals de transició d’una estació a l’altra, una operació que és «un poc més lenta que l’automàtica, ja que t’obliga a comunicar-te per ràdio amb l’estació següent, però totalment assumible», explica Ferrandis.
Recuperar el servei fins a Camporrobles
La línia que més trigarà a tornar a posar-se en funcionament serà la C-3, que uneix València amb Utiel. Aquesta via ha estat la més danyada, fins al punt que hi ha quilòmetres sencers on ha desaparegut completament, fins i tot els terraplens o els balasts, o ha quedat soterrada sota tres metres de sediments.
Davant d’aquesta realitat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ja va avançar que seria «molt més pràctic» fer nova tota una via que ja necessitava una reforma en profunditat i, a més, aprofitar per electrificar-la. Un fet que provocarà que des de Renfe s’haja calculat que tardarà almenys sis mesos en tornar a funcionar, encara que altres veus allarguen encara més aquests terminis.
Des de CGT i la Plataforma del País Valencià per un Tren Públic, Social i Sostenible han demanat formalment a Puente i el seu ministeri que «aprofite l’avinentesa» i allargue la nova via reconstruïda fins a Camporrobles, últim municipi valencià.
Camporrobles va quedar-se sense connexió ferroviària el 7 de gener del 2021, i des de llavors no ha parat de reivindicar la recuperació d’aquest servei amb concentracions ininterrompudes, durant gairebé quatre anys, tots els dies 7 de cada mes. La seua reconnexió a la xarxa ferroviària seria possible sols allargant les obres de reconstrucció de la via 20 quilòmetres més, una inversió que permetria donar servei a diferents municipis i amb a penes «cap cost» pel que fa a dedicació de trens, segons un estudi d’aquesta Plataforma.
A més, els beneficis de l’electrificació –fins ara ajornada per les dificultats tècniques que suposa el tram passat Bunyol, amb nombrosos túnels- pel que fa a freqüències i velocitat mitjana –els trens elèctrics tenen una acceleració més ràpida que els de dièsel, per la qual cosa els fa més competitius en aquest àmbit- encara donaria més facilitats a la recuperació del servei.
