L’Associació de Salvament Marítim Humanitari (SMH), operadora del vaixell de rescat Aita Mari, ha presentat una querella contra Vox Borriana i contra el regidor i diputat d’aquest partit en Les Corts, Jesús Albiol, pels delictes de calúmnies i injúries. Segons ha explicat aquesta associació, l’edil va acusar l’ONG de ser un «vaixell de negrers» i «cooperador necessari de les màfies de tràfic de persones.
L’Aita Mari és un pesquer que va ser reconvertit en navili de rescat per a persones refugiades que es llancen a la mar Mediterrània fugint de les guerres, la fam i la misèria. Durant la passada legislatura, aquestes embarcacions humanitàries van trobar en els ports de Borriana i Vinaròs un refugi per a descansar de les seues missions i realitzar labors de manteniment. El Govern valencià va aplicar una exempció de taxes portuàries per a les ONG, ha explicat SMH.
No obstant això, –ha afegit- l’actual Consell va decidir «acatar una imposició de Vox que reclama les taxes portuàries dels últims 4 anys, que ascendeixen a 63.000 euros, cosa que, en la pràctica, pot suposar l’expulsió de la flota de salvament humanitari dels ports valencians».
Contra aquesta decisió es va produir una mobilització ciutadana i una concentració a la porta del Palau de la Generalitat el dia 6 de setembre del 2024, exigint el compliment de la llei. La concentració estava presidida per una pancarta de l’entitat SMH que deia: «No a l’obstrucció de les ONG’s: RESCATS SENSE TAXES».
SMH ha explicat que, en el context d’aquestes protestes, el diputat de Vox Jesús Albiol «va llançar les esmentades acusacions en diversos fòrums públics i el seu partit el va replicar en les xarxes socials». És per això que l’ONG i el capità de l’Aita Mari han decidit presentar aquesta querella davant el Tribunal valencià Superior de Justícia (TSJ) i reclamar inicialment 27.794,75 euros pels danys morals i els perjudicis patits.
La vicepresidenta de l’ONG, Amaia Iguaran, ha advertit que els partits d’extrema dreta «busquen obstaculitzar l’ajuda humanitària». «Empren una retòrica xenòfoba alimentant la por de la gent cap a la immigració quan el que veiem, cada vegada que eixim a la mar, són persones espantades que fugen de la fam o de les bombes a la recerca d’un futur millor», ha apuntat.
«Per què arriscar la vida és una pregunta que els qui vivim en la comoditat d’Occident no ens podem ni imaginar, per molt malament que ens vaja», ha reflexionat Iguaran.
1.328 vides salvades
Enfront de les acusacions de la dreta, la vicepresidenta de SMH ha respost que la labor en la defensa dels drets humans i el salvament de vides en la mar ha sigut declarada d’interés públic i ha rebut prestigiosos guardons tant de la societat civil com de les institucions.
Des que l’Aita Mari va començar a operar en la Mar Mediterrània en 2019, ha aconseguit rescatar amb vida 1.328 persones. El nombre de rescats ha anat augmentant cada any: 79 en 2019; 202 en 2020; 258 en 2021; 288 en 2022; 424 en 2023; i en el que va de 2024, 77. «Una tragèdia humanitària que no es pot detindre amb polítiques antiimmigració perquè del que fugen és pitjor que la perspectiva de morir ofegats», ha lamentat Iguaran.
La responsable de l’entitat humanitària ha explicat també que «malgrat les exhaustives investigacions a què són sotmesos els vaixells de rescat després de cada operació, mai s’ha condemnat a cap embarcació per la seua labor humanitària». És més, ha remarcat, la justícia italiana ha anul·lat la detenció administrativa del vaixell de rescat Geo Barentsz (operat per Metges Sense Fronteres), «enviant un missatge tan clar com que solidaritat i el rescat en la mar són drets fonamentals» i «deixant en evidència els intents de criminalitzar l’ajuda a persones rescatades en la mar».
Obligació legal
L’assistència en alta mar a embarcacions en perill és una obligació legal dels estats i negar l’auxili en alta mar o dificultar-lo mitjançant l’abús de mesures administratives «és un acte inhumà que té conseqüències legals davant les quals, tard o d’hora, cal respondre», ha afegit.
D’altra banda, Iguaran ha destacat que, en la decisió de presentar aquesta demanda de conciliació prèvia a la querella, van decidir buscar l’assistència de la persona que va promoure l’exempció de les taxes en els ports de la Generalitat.
«Decidim acudir a Mónica Oltra perquè ens assistira com a lletrada en aquest cas, ja que a més va ser ella, com a vicepresidenta de la Generalitat, qui va proposar en el Govern valencià que els vaixells d’ajuda humanitària poguérem tindre un refugi en els ports de Borriana i Vinaròs gràcies a l’exempció de les taxes», ha conclòs Iguaran.
![Notícia: La solidaritat sense distincions [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
