Sant Vicent Ferrer predicava l’evangeli en valencià i ara es predicaran les històries ciclistes també en valencià. El blog Ciclomoments, ara passarà a tenir versió en la nostra llengua a poc a poc. És un blog de l’alteà Toni Muñoz, qui regenta la llibreria Mascarat. Tal vegada, siga més conegut per ser el pare dels creadors de contingut Aitor Muñoz (Lleti i Vi) i Loren Muñoz (Patà i Avant). A més del blog, Muñoz té una de les bases de dades amateurs més importants de tot l’Estat espanyol sobre ciclisme. En menys d’un mes complirà un any la seua primera publicació en valencià que recorda les fites i la memòria de grans ciclistes del país.
Toni Muñoz, creador del blog Ciclomomentos, comparteix la seua experiència: «En castellà era Ciclomomentos, ara, en valencià serà Cliclomoments. La publicació número cent és l’única que vaig fer en valencià perquè no el vaig estudiar. He aprés valencià gràcies als meus fills. Estic traduint-los. Ara estarà en castellà i en valencià.» Muñoz explica com va iniciar el seu projecte durant la pandèmia: «Vaig començar en pandèmia l’1 d’abril de 2020, xicotets episodis i curiositats sobre ciclisme que és la meua passió. Ho havia pensat alguna vegada. Doncs ja començaré». Destaca la seua immersió constant en el món del ciclisme. «Llig molt sobre ciclisme, com estava les 24 hores en casa… I ja no ho he deixat. A mesura que em ve, és ràpid, contar la història que ja saps, no clavar la pota, no fallar en les dades, buscar una o dues fotografies i fer el post. Són prou xicotets.», explica.
Els barons de la família Muñoz-Hortelano compartint l’anàlisi d’un joc de taula.
Sobre el manteniment de la base de dades, que té privada per a ell, Muñoz revela que no vol «descuidar» cap dada. «Vaig recopilant coses antigues i això és el que més temps porta. Algunes amb més de cent anys, faig actualització i ampliació. A les dades antigues sí que li dedique més temps, hi ha vegades que em passe dues o tres hores en un dia. Quasi sempre a altes hores de la nit». El llibrer alteà desenvolupa la complexitat de verificar dades més llunyanes en el temps: «Les més antigues són quasi ficció perquè no es poden contrastar. Alguna volta he trobat més versions. Per exemple, la mort d’Ottavio Bottecchia, primer italià que va guanyar el Tour. Es va coronar dos anys seguits i al tercer el van trobar mort. Hi ha versions per a tots els gustos. Uns diuen que va ser d’un llançament d’una pedra, altres que per ser d’esquerres els camises negres de Mussolini el mataren, però no es pot saber de ciència certa cap de les versions».
El ciclisme valencià
Reproducció de l’entrada sobre el ciclisme valencià a Ciclomoments en la seua publicació número cent. Quan es publica aquesta notícia el web compta amb més de dues-centes entrades:
En els voltants del final del segle XIX, en un racó de Vila-real, va sorgir un pioner que marcaria el camí del ciclisme valencià per les dècades venidores. Joan Baptiste Llorens, nascut amb la passió per les dues rodes, va elevar-se com el primer gran campió valencià, deixant la seua empremta especialment en les proves de pista i guanyant prestigi internacional.
Impossibilitats de mencionar-los a tots, però cal recordar els ciclistes que van fer història en les carreteres, alguns encara més que altres, però tots amb un lloc destacat en la crònica del ciclisme valencià.
Una curiositat fascinant es revela en els tres primers ciclistes espanyols que van conquerir una etapa en cada una de les tres grans competicions ciclistes: tots valencians. Salvador Cardona, nascut a Alfahuir el 1901, va deixar la seua empremta al Tour de França del 1929. Bernardo Ruiz, l’etern pioner d’Oriola, va brillar en el Giro d’Itàlia el 1955. Abans d’ells dos, Antoni Escuriet, nascut a Senyera, va captivar l’atenció a la Vuelta a Espanya el 1935. I la llista continua, amb noms com Salvador Molina, el primer rei de la muntanya, entre altres.
Destacats inoblidables com Salvador Botella, Angelino Soler, Ramón «Tarzán» Sáez, Àngel Casero i Vicent Belda han gravat els seus noms en els annals del ciclisme, cada un amb un llegat únic i incomparable. Seguint la mateixa línia, Rubén Plaza, José Enrique Gutiérrez, David Bernabeu, Raül Alarcón i molts altres han continuat la tradició, portant l’honor de les terres valencianes a competicions nacionals i internacionals.
El ciclisme valencià no estaria complet sense esmentar figures com René Marigil, Rubén Galvañ, Javier Castellar i altres, cadascun amb la seua pròpia història fascinant. I no oblidem el futur prometedor encarnat en Juan Ayuso, que ja està deixant la seua empremta en el món del ciclisme.
En el panorama del ciclisme femení destaca Anna Sanchis, repetidament campiona d’Espanya, mentre que en el ciclocròs, Fran Pla i Felip Orts han portat l’orgull valencià als podis estatals i internacionals. A la pista, Sebastià Mora ha acumulat un impressionant nombre de medalles, consolidant-se com una llegenda en el seu propi dret.
Per acabar, no podem oblidar el notable èxit de Ricardo Ten, un esportista paralímpic valencià que, després de triomfar en la natació, va guanyar una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de ciclisme a Tokyo, demostrant que la passió pel ciclisme és universal i atemporal a les terres valencianes.
