Alacant (Alacantí) i Castelló (la Plana Alta) són una festa. I més que ho seran en la vesprada del dilluns. A les 19:00 h està prevista l’herculana i l’orelluda a les 17:00 h. Les celebracions l’ascens del CE Castelló a segona divisió i de l’Hèrcules CF a primera federació han desbordat ambdues ciutats. Segons les autoritats locals, 30.000 persones celebraren l’ascens de l’Hèrcules a Alacant i 25.000 a Castelló de la Plana. Més enllà del blanc, color que comparteixen el club herculà i el castellonenc, a les celebracions hi va haver un altre factor comú: Una cançó, La Manta Al Coll.
2 ciutats
— Josan Piqueres (@JosanPiqueres) May 5, 2024
1 cançò.
Font @radiocastellon i @lillousechi pic.twitter.com/0aQFhiAH4s
L’«himne» popular valencià es va colar en les celebracions de la Plana i de l’Alacantí. Com és sabut té el seu origen a Alacant i a la seua platja del Postiguet. Tant l’afició blanc-i-negra a la rodalia de Castàlia, com la blanc-i-blava als voltants de la plaça dels Estels cantaren la mateixa melodia. 251 Kilòmetres de distància. Quasi tres hores en tren. Al voltant de quatre hores en autobús i ahir, per un moment, la segona i la quarta ciutat en població del territori valencià van estar connectades per una mateixa cançó quasi en el mateix instant.
Que la música és cultura, no hi ha cap mena de dubte, però que ho és l’esport, no hi ha tant de reconeixement intel·lectual. Que l’esport de masses és un fenomen cultural és una evidència. L’estructuralisme i l’escola crítica de Frankfurt subratllaren la importància de la cultura per generar ideologia. La cultura deixa un rerefons al subconscient de les persones. És a dir, un sentiment. La política és emocional. Són sentiments. Els sentiments es basen en experiències que generen emocions. Anar a un partit de futbol, viure-ho per la TV o anar a un concert en directe generen eixos records, eixes emocions. És clar, el futbol esdevé ideologia.
La Universitat de Salamanca va publicar un estudi anomenat Futbol i franquisme. La instrumentalització del futbol per part de l’Estat per al control de l’opinió pública dels espanyols. En aquesta anàlisi es determina que el franquisme, a través del control de la premsa escrita, va tractar de propagar una identitat nacional que compaginara amb els valors que el Règim veia com a favorables. «Era l’espectacle més popular entre la població i un esport molt fàcil de crear passions i sentiment de pertinença entre els seus aficionats», diu l’autor a la conclusió.
A la fi del treball s’apunta el següent: «pot ser rellevant ampliar l’estudi en l’àmbit regional, utilitzat periòdics provincials en regions d’Espanya amb un sentiment nacionalista més present com Catalunya, Galícia, País Basc o Andalusia». En aquest article sobta una absència, els valencians ni apareixen.
👴🏻 Com els nostres iaios, com els nostres pares i com els nostres besiaios.
— Hércules CF 💙🤍💯 (@cfhercules) May 4, 2024
🫶🏻 Us toca viure-ho.
💙 #MatxoHèrcules 🤍 pic.twitter.com/eRkV8TZjep
Aquest cap de setmana, els èxits dels equips valencians, com Hèrcules i Castelló han estat retransmesos en À Punt. A més del pas a la final del València Basket a la final de la LF Endesa. En eixe article Diari la Veu va parlar amb El Catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, Ramon Llopis Goig que exposava la importància de l’esport: «Una TV autonòmica no pot renunciar a continguts que estan relacionats amb l’entreteniment i més si contribueixen a construir un nosaltres col·lectiu, i més si són equips esportius», diu.
¡Felicidades, @cdcastellon!
— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) May 5, 2024
¡A segunda de nuevo como campeones! Enhorabuena por una temporada histórica y a toda la ciudad de Castellón.
Grandes 👏🏻🤍🖤
PAM PAM ORELLUTS 👂#PPO https://t.co/xNAuXkBoX4
Eixa força de sentiment identitari el coneix bé el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Va felicitar quatre clubs a les seues xarxes socials. Els tres mencionats més el Morvedre femení d’handbol que puja a la primera categoria Estatal. Ho va fer en castellà menys el València Basket que va ser en la nostra llengua pròpia. En el matí de dilluns es va presentar amb un polo de l’Hèrcules en el Palau de la Generalitat. Però, aquest cap de setmana va haver-hi altre detall del Molt Honorable President a xarxes socials.
El cap d’un Consell amb membres que fomenten teories acientífiques sobre la llengua també va felicitar un altre equip esportiu, però no del País Valencià. No, un equip de Catalunya. A X va escriure «Enhorabona, Campiones». Era la seua felicitació al FCB femení per guanyar el títol de Lliga F. És a dir, la màxima competició estatal de futbol femení. El president de les valencianes i els valencians va emprar el castellà per a felicitar els equips de casa i el valencià per fer-ho amb un club de fora del País Valencià i el València Basket. Per què?
Enhorabona, campiones!!! ❤️ https://t.co/k5I7oAaKYa
— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) May 4, 2024
És una pregunta difícil de respondre. Diu Enric Juliana, parafrasejant a Iván Redondo, que la política, és l’art de les coses que no es veuen. El nostre company Manuel Lillo va assenyalar a xarxes un altre fet del cap de setmana. El Reial Madrid va guanyar la Lliga espanyola de futbol. A Alacant, històric feu madridista, no va eixir ningú a celebrar el títol. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, és d’Alacant. No va felicitar el Reial Madrid per la Lliga.
Felicitats al @valenciabasket Femení per aconseguir arribar a la final de la Liga Endesa! Un èxit impressionant que reflecteix el seu talent i dedicació en la pista.
— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) May 5, 2024
Endavant cap al títol! 🏀🎉 #LFEndesa https://t.co/v63FbRkquO
La resposta a la pregunta, pot ser que l’emoció política i el sentiment cultural li van aflorar. Tal vegada el subconscient li va jugar una mala passada al Molt Honorable President. Posem pel cas que va passar el següent en la seua ment: Ell escolta l’alacantina La Manta al Coll a herculans i orelluts, però la seua emoció interior de barcelonista fa una altra interpretació. Les dones de València i Barcelona li fan reconéixer que la llengua de la cançó és la mateixa que empra el seu equip del cor, el Barça. Ha de ser partícip del seu èxit. Barcelona i Alacant s’uneixen. Una melodia i un càntic travessen de sud a nord. Dues ciutats i una cançó: «Alacant, capital dels Països Catalans».
