Andreu Valor presentarà en directe el seu últim disc, Un nou món, a Cocentaina aquest dissabte 18 de juny. Un parell de dies abans publicarà el treball a les xarxes socials. Així doncs, trobem el cantautor i el seu equip ultimant tots els detalls i de la promoció i d’un concert que serà especial, perquè és una tornada a les arrels, al lloc on va començar el seu camí en la música, i perquè hi oferiran una posada en escena innovadora.
Després d’un any en què has dut a terme una gira extensa amb «Insurrecte», aquest dijous traus a la llum un altre àlbum. Com et sents ara que ja està tot a punt per donar-lo a conéixer?
Hi ha certa similitud amb el llançament de la resta de discos anteriors. Tinc una combinació de sensacions. D’una banda, note la sensació de descans que provoca haver parit un proposta després de mesos ininterromputs de treball i, d’altra banda, cert nerviosisme per veure com respondrà la gent. Al cap i a la fi, projectes culturals com aquest depenen de l’interés social, per humil que siga, perquè si no tenen cabuda en les vides alienes, fer aquesta exposició de sentiments per compartir-los no té cap mena de sentit.
Què descobrirem en Un nou món?
Un grapat de desitjos que pretenen compartir la vida, fart de tanta incoherència i males gestions, amb un carisma, unes sensibilitats i uns gestos… que «aspiren a l’alegria», com deia Fuster.
Un nou món està replet d’històries i sonoritats variades que busquen un equilibri i un compromís. Ens agradaria fomentar una reflexió amable en el sentit que cal que construïm nosaltres mateixos el món del qual volem formar part. Un món que entenga que la diversitat ha d’existir, que és tan imprescindible com el respecte i la pau, i que, per tant, no podem deixar de reclamar-la. Un món on la dignitat no siga fruit de cap divinitat o sistema i on la vida no estiga en venda. Un món on això no es puga negociar. Defensa ferma d’aquests principis. Cal debatre democràticament i amb pluralitat, però se’ns esgoten les oportunitats. Per això desitge, amb aquest projecte, fer entendre que tu i jo, nosaltres, encara tenim alguna cosa a dir.
M’importa, i molt, fer entendre que la inèrcia actual no és el camí, perquè és inhumana, i això provoca estrés, desestabilització, crispació, ansietat… Un nou món aspira a recuperar la consciència que provoca no ser part d’aquesta inèrcia, aspira a establir els criteris per saber què ens interessa de l’evolució i què no podem perdre de la nostra experiència vital prèvia. La calma, l’empatia, les relacions, la comunicació interpersonal, el silenci i la no productivitat constant són coses que ens agradaria recuperar amb aquest disc. Em preocupa la vida i, per descomptat, les persones indiferentment d’on siguen i com pensen. Vull que la gent siga feliç i crec que la clau està en parar un poc i escoltar-nos per acabar cuidant-nos.
El concert en què presentaràs aquest nou disc tindrà lloc al Palau Comtal de Cocentaina (el Comtat) dissabte vinent. Què suposa per a tu actuar en aquest espai?
Quan vaig començar a cantar, era tan diferent d’ara! La cançó d’autor (i no dic la música, sinó la cançó d’autor) m’ha fet evolucionar tant en la reflexió, el qüestionament, el desig d’aprenentatge i, sobretot, l’estima a la meua cultura, que tornar als orígens és una sensació que em dona vida. Sí, pot ser que siguen detalls simbòlics, però fer una presentació allà on tot va començar, a prop de les meues arrels, en un indret tan simbòlic per a mi, em fa sospirar d’il·lusió. I això, per un tret d’eixida, és com tindre ales. I creu-me que les necessitem!
No és un lloc elegit a l’atzar. Afortunadament, la Regidoria de Cultura de Cocentaina ens ha fet fàcil el somni. Ara toca defensar-lo amb exigència. Jo no cante per cantar, jo cante per sentir, per compartir… i aquesta il·lusió la defensarem amb fermesa en una ocasió així. Estic feliç de presentar el treball a prop de la gent que ha vist avançar el projecte i madurar el cantautor. És important que tot allò que duem a terme amb il·lusió i perseverança també tinga la seua oportunitat. Aquests són els valors implícits que ens agrada defensar en allò que fem i som.
Com serà l’espectacle que veurà el públic que hi assistisca? Ens pots avançar alguna cosa?
Serà una aposta més moderna, tant des del punt de vista visual com sonor. M’abellia preservar l’essència de «la cançó» com a concepte sociocultural sensible amb determinades temàtiques i compromisos, i en aquest sentit, malgrat que el repertori és molt plural, sempre hi ha un missatge que impregna cada història. Però, alhora, també volia actualitzar la proposta escènica i la producció musical i adaptar-la a les noves tendències, no per moda, sinó per intentar trobar un prisma més contemporani. Tenim referents clàssics i actuals i això permet l’anàlisi prèvia. Esperem que els assistents entenguen aquesta elecció i que els agrade.
El disc reclama ser escoltat amb calma, però volem que mentre fa pensar i sentir, de tant en tant, el ritme de certes cançons incite a moure els peus. En conjunt és un treball eclèctic, variat, divers, però no mai dispers. Música n’hi ha de tota classe i n’hi ha una que està molt a prop de la vida perquè es basa en ella. I m’agrada perquè parla de tot, com la mateixa existència i, quan cal riure, riu i, quan cal plorar, plora i, quan cal lluitar, lluita i, quan necessita enamorar-se, s’enamora! Vivim en una època complexa i les situacions actuals no són massa encoratjadores per desprestigiar un element tan fonamental com l’empatia que provoca «la cançó». Si no pensem, estem perduts.
Per això, volem aportar la nostra millor versió, sempre amb la millor actitud i somriure. Divertir-se és fonamental, però comprometre’ns i mostrar sensibilitats i defensar-les, també! I aquesta proposta va molt en aquesta línia.
Com ha sigut el procés de creació d’Un nou món?
Darrerament, seguim una tendència que ens resulta pràctica i efectiva per fer front a tota la bogeria de gestió i treball que reclama un projecte així. Cal matisar que en un món cultural com el valencià, almenys el musical, que és el que conec, hi ha poca gent que tinga una gestió guiada per grans empreses, perquè no hi ha un sector industrial com a tal. Hi ha intencions, de vegades bones, però hi ha més interessos que intencions, sobretot quan molt poca gent pot viure de la música. Els qui menys retribució reben són els músics i això impossibilita professionalitzar el sector. No fem bé les coses quan actuem sense coherència, però canviar les coses és difícil i els llops sempre estan a l’aguait. A banda, parlem de cultura. A qui li interessa la cultura? [somriu amb ironia]. He fet aquest matís per justificar que la majoria de projectes són autogestionats i això implica tant de treball! Així que nosaltres hem optat per un procés efectiu, dinàmic i compartit, per alleugerir la càrrega.
Personalment, cree una història que s’assembla prou al projecte complet, la filosofia d’aquest, les lletres, els missatges, la part inicial de la cançó musical, és a dir, la melodia…, i ho compartisc amb els productors, en aquest cas, Blai A. Vañó i Hèctor Tirado. Així, amb la feina prèvia de mesos, en què compartim llistes de referències, mirem d’encaixar els temes buscant un resultat sonor que ens agrade.
En un principi, ells vesteixen en mode demo cada cançó i, posteriorment, com van fer en Insurrecte, passem un cap de setmana aïllats en una casa rural, perduts a la muntanya, on el silenci es fa còmplice i la motivació treballa sense pressió, per obtindre el resultat. Un resultat que sol ser prou positiu, perquè tornem a casa amb un percentatge elevat del disc ja decidit. Cal tindre en compte que el subconscient fa mesos que hi treballa, però es materialitza i defineix en aquesta situació.
I per concloure’l, marquem dates de gravació i, amb la maqueta com a referència, enregistrem als estudis pactats el nou disc, que es poleix a posteriori segons apareguen coses inesperades… La música és un procés viu i ha de ser així. Finalment, tanquem el projecte per desídia, perquè diuen que una mescla mai no s’acaba, s’abandona, i és cert. Fins al moment pactat, l’evolució, l’experimentació, les proves… són una constant. Tanmateix, arriba un moment que hem de dir prou!
Adés has dit que heu actualitzat la proposta sonora respecte de discs anteriors. Quins són els canvis més importants que heu fet?
Pense que hem madurat i això ens aporta una visió diferent respecte de discs anteriors, gràcies a l’experiència i el bagatge. Hi ha un desig, no sé si visible, de compromís literari i, és clar, un desig d’evolucionar en la proposta musical. Tot i que les tendències i referències elegides provenen d’una sonoritat que ja s’intuïa en el disc anterior, hi ha un parell d’elements que considere ferms i perseguits a consciència en aquest treball: una interpretació vocal en un registre més greu, que s’enfronta a les modes de veus agudes i brillants i busca altres matisos i sensacions, i la incorporació d’estils i ritmes amb els quals hem gaudit. Perquè això, a més, em provoca moltes coses noves: la ironia, la navegació corporal pausada però que avança amb cert «flow»… També hi ha unes guitarres elèctriques que volen ser contundents. ¿He dit que m’importa, com en la mateixa vida, l’equilibri? He he he… Calma, eufòria, reflexió, il·lusions, romanticisme, experimentació, compromís, sospirs…, i tornar a la calma. Ho volem tot!
Per matisar-ho, afegiré que sonorament hi ha un avanç qualitatiu, maduratiu, exigent, que fa que aquest treball tinga una millora substancial respecte als discs anteriors. Parlant de música, el rerefons és important, però cuidar al detall la part sonora també. Com he dit abans: equilibri!
El tema que encapçala l’àlbum és «Tretze roses», per què l’heu triat?
Pel que comentava abans. Va ser una elecció dels productors, però hi estic d’acord. La manera de cantar-la, greu, assossegada, diferenciadora, la producció musical, un altre estil, denoten un canvi i crec que és una bona manera de mostrar aquest grau evolutiu i diferenciador. A banda, la temàtica és un cant a la llibertat que recorda l’afusellament de tretze dones víctimes del franquisme. Una història com tantes altres, que em va encongir el cor. Cante per motivacions i hi ha històries que sense saber per què t’arriben ben endins. Aquesta en va ser una.
No puc concebre Un nou món sense la pau, sense la sensibilitat. Cada història és una gran aliada per conscienciar que cal que no es repetisquen tendències tan agressives i injustes… Necessite fomentar uns altres valors, sense ser ningú, però és el meu compromís amb la vida.
Pel que dius, les teues cançons sempre tenen un component de crítica social. Reivindicar una societat més justa mitjançant la música continua sent primordial per a tu.
De vegades hi ha algunes tendències que consideren secundària, injusta o partidista l’elecció del compromís amb la vida i, en el cas de la meua manera de fer cançons, quan titllen algunes propostes de protesta, crítica, revolucionàries…, menyspreen aquest fet. ¿Com no he de ser sensible amb la vida, amb la societat en què visc, amb la injustícia, amb la cultura que m’identifica…? La indiferència mata i és cert que, com he comentat abans, busque la manera d’aprendre a comunicar-me millor i de fer de la calma una aliada en les relacions humanes, perquè vull ser respectuós i la diversitat és bàsica per mi. No obstant això, és evident que en aquesta societat, hi ha un sistema, amb unes multinacionals, un poder polític i judicial, un poder comunicatiu…, que fa difícil la convivència i la vida a consciència per uns interessos que no ens pertoquen. Així que, tot i que no ignore que és difícil actuar respecte d’aquests nivells, encara crec fermament en la força popular, en la reflexió…
Quan cantes, eres conscient que les neures pròpies potser no interessen a ningú, però un dia va i algú s’emociona escoltant-te, cantant amb tu, i tot canvia. Sé que el meu cant és insignificant, però posats a fer, vull que tinga un sentit. I anhele una societat que es mantinga ferma en la defensa dels somriures col·lectius. Jo vull fer feliç la gent, perdoneu la utopia, i note que soc feliç quan veig que la gent no sofreix. I pense caminar en aquesta línia. Em va la vida, i cuidar-nos és tan bonic!
També són fonamentals les persones amb què treballes.
Seria injust i incorrecte, per molt humil que siga aquest projecte, que no fora conscient que totes i cadascuna de les persones que formen part d’aquest nou camí, d’una manera més visible o invisible, més puntual o constant, són imprescindibles. Un procés així és una espècie d’engranatge, una cadena que no funciona sense l’assemblatge de totes les peces, sobretot perquè és un procés creatiu i sensorial i ací no treballem amb màquines, sinó amb persones. Totes i cadascuna d’elles sumen. Naixent com naixen les cançons, que en aquest cas ho fan de la manera més íntima possible, que acaben sonant i defensant-se així en els directes depén de cada companya i company, que hi aporten l’essència.
De la producció, els arranjaments i la gravació, se n’han encarregat Blai A. Vañó i Hèctor Tirado, que són una peça clau pel seu paper i també en el caràcter i qualitat del disc. A més, hi ha les col·laboracions de Sandra Monfort, una artista tan completa que la seua aportació i manera de treballar ha fet que el resultat siga molt bonic. Sergio Bisbal ha enregistrat les bateries i percussions de manera eficient, fent senzill el que és tan difícil i aportant una sonoritat variada i concreta en cada exigència. Víctor Garcia, d’Ultramarinos Mastering, empresa de Barcelona, ha masteritzat el disc. Enric Alepuz, la nova incorporació, ha elaborat la imatge, transformant les cançons en sentiments visuals que vertebren disc, vinil, xarxes, marxandatge… Rafa Cortés, fotògraf, ha captat l’espai, els gestos, les llums i els sentiments. Daniel Serrano, dissenyador d’il·luminació i escenografia, ha sigut clau en la vertebració del procés visual. L’empresa Fil de vint ha dut a terme la gestió comunicativa per fer arribar el projecte arreu. Si no eres visible, no existeixes. És trist, però així funciona aquest món que depén més de factors externs que de la mateixa música en si. La societat és així de curiosa; meravellosa però curiosa.
A més, també formen part del projecte Gabriel Soler, tècnic de so dels concerts; Vicent Todolí, creador d’un videolíric per a l’estrena del senzill, i els músics dels directes en els diferents formats en què estem obligats a moure’ns: Berta Iñíguez, Carles Carbonell, Josep Bas, Vicent Colonques… També altres tècnics com ara Hèctor Vanyó, Raquel Payà…, empreses de gestió i management com Metrònom Bureo, La Fera CC, el Cor de la Costera, i persones màgiques i invisibles que creuen en el projecte i ens ajuden a créixer. Tanta gent! Tanta emoció!
On seran els pròxims concerts d’Un nou món?
Després del d’aquest dissabte a Cocentaina, els següents seran l’1 de juliol a Alfarrasí, el 8 a Albalat dels Sorells, el 9 a Llucena, el 15 a Atzeneta d’Albaida, el 21 a Andratx (Mallorca), el 22 a Ferreries (Menorca), el 29 a Callosa d’En Sarrià, el 30 a Costur… Pot ser que siga més fàcil que les persones interessades entren a l’apartat de concerts de la nostra web. A les xarxes estem prou actius, així que també poden consultar-les.
