Joan C. Martín (Xest, 1953) és un dels majors experts valencians i espanyols en enologia. Gran coneixedor de la història, del paisatge i de l’orografia valenciana, així com de la literatura europea, l’enòleg és un apassionat de la cultura, i assegura i demostra que està estretament lligada al vi. El també escriptor és l’autor de la guia Los Supervinos, en la qual recull cada any els 150 millors vins que es poden comprar als supermercats i els valora segons la seua relació qualitat-preu. Amb aquesta guia, Martín demostra que al supermercat es poden comprar bons vins sense necessitat de pagar un preu molt elevat per ells.
En la seua Aula Vinícola, situada a l’eixida sud de València, Martín, envoltat de copes i vins de tots els tipus, rep els alumnes interessats a adquirir part dels seus coneixements en els diversos cursos, tallers i màsters que imparteix. En eixa mateixa sala i entre referències a Antonio Machado, Louis Pasteur i Edgar Allan Poe, ens explica l’estret lligam que existeix entre les vinyes, els vins i la societat valenciana, i ens conta quines són les millors botelles que es poden trobar als supermercats.
Quina importància té el vi en la història valenciana?
La vinya i el vi són un conreu de secà i al País Valencià, malgrat l’imaginari que és una horta ubèrrima, la majoria de producció agrícola és de secà. El País Valencià, gràcies a les seues condicions geogràfiques, climàtiques i grafològiques, és ideal per al conreu de la vinya, que ha estat un element socialitzador des que la van començar a plantar els ibers. En l’època musulmana va tindre diversos alts i baixos, però,amb la repoblació cristiana i la creació del Regne de València, la vinya va passar a ser l’element d’estructuració de la majoria de les comarques. En eixe moment va prendre una importància històrica amb grans figures com el carló, el vi d’Alacant i el moscatell. Aquesta importància es veu més avant, ja que, de les 17 primeres Denominacions d’Origen que va crear la República el 1932, 4 eren valencianes: les d’Utiel, Alacant, València i Xest; aquesta darrera exclusivament reconeguda pel seu vi de postres, és a dir, el Daurat de Xest.
En la tradició cultural valenciana, quin paper juga el vi?
El vi sempre ha sigut un element alimentari i hídric en part pel que deia Pasteur, pare de la microbiologia, que assegurava que el vi era la més higiènica de les begudes, perquè tot el món sap que és impossible que el vi es contamine amb un bacteri. Però un producte així, que estava tan socialitzat, és evident que havia de causar un impacte en les formes d’actuar de la societat. Els valencians hem tingut sempre el vi present a casa, al poble, a les festes;sempre ha sigut un membre més de la família. Les tradicions acaben influint en els costums i també en la música. El grup Al Tall va fer un àlbum preciós, que s’anomena Posa vi, posa vi, posa vi. És el que els antropòlegs anomenen els trets culturals etnològics.
Quines diferències hi ha entre el que significa el vi per a les noves generacions i el que va significar per a les generacions anteriors?
Abans el vi era un element d’aportació hídrica i alimentària i, com qualsevol altre element en l’Espanya de la dictadura, estava endarrerit. És amb l’arribada de la democràcia i,sobretot,ambla incorporació a la Comunitat Econòmica Europea quan el vi es modernitza en tots els seus aspectes i es comencen a normalitzar els seus actuals trets, entre els quals trobem la interacció festiva, fashion, i cultural.
Quant han influït les vinyes en l’orografia i el paisatge?
Molt,perquè la vinya es conrea allà on no es poden conrear altres cultius. A més, la vinya roman la meitat de la seua existència anual adormida i es desperta per primavera. Això confereix al paisatge uns tons de verdor impressionants. Sobre la distribució de la terra, en el cas de la vinya, el minifundisme no depén tant de la transmissió de la propietat de la terra com de l’orografia. Castelló i Alacant són les dos províncies més muntanyenques de tot Espanya i el territori per a plantar una vinya és minúscul. Cert és que hi ha algunes parts d’Utiel-Requena i del Vinalopó que tenen unes planures més grans, però crec que la finca de vinya més gran del País Valencià, que està a Utiel-Requena, solament ocupa 100 hectàrees. Això és nores. En la Manxa seria una cosa ridícula perquè allí les parcel·les poden arribar a tindre 600 hectàrees.
Quina posició ocupen els vins valencians en la guia Los Supervinos?
Els vins valencians, des del punt de vista de la qualitat, estan molt ben posicionats en la guia per la seua relació qualitat-preu. Per a fer la guia es trien els 150 millors vins del supermercat –no els millors vins strictu senso– i ha hagut 2 anys en què els vins valencians han suposat un terç dels vins triats. Algú que no em conega podrà dir: “Joan Martín és un valencianista. És un patriota valencià i se li ha notat un poquet l’estima al vi de la seua terra a l’hora de confeccionar la guia”. Però qui pense així és perquè no em coneix. Crec que els vins valencians estan fent una cosa que, de moment,és favorable, però que no es podrà sostindre tota la vida i que és el que els compradors de vins internacionals anomenen“la sobreentrega”. És a dir, els vins valencians es paguen per davall de la seua qualitat. Però no perquè els compradors demanen un preu més baix, sinó que s’ofereix directament a preu reduït. I és que,com deia Machado, el preu i la qualitat no sempre van acompanyats.
Per quin preu es pot trobar un bon vi al supermercat?
Vins blancs joves, i rosats, amb 3 o 3,50 euros, en trobes de superlatius. Els negres joves s’acosten als 4 euros. Els altres ja haurien de tindre un mínim de preu d’entre 5,85 i 6,50 euros. I els de reserva passarien ja als 10 euros.
En què s’ha de fixar un consumidor per a saber si està davant d’un bon vi?
Això ho explique en la guia, on parle des de la meua experiència. En els anys durs de la crisi, els supermercats van apostar més pel preu que per la qualitat i fins i tot em vaig trovar vins que portaven l’etiqueta en xinés. Eren vins que no s’havien exportat i que s’enviaven a baix preu als supermercats, que pensaren que això era una bona idea de negoci. Però no és així, perquè als supermercats els va millor quan aposten per la planificació i el respecte a les qualitats. Per a triar un vi, jo procure, com autor de la guia, comportar-me com un consumidor que no sap. Recomane a la gent que agafe la botella i que es fixe en el que pose en l’etiqueta. Com més informació hi haja, millor per a encertar en l’elecció. Però em referisc a informació, no a literatura. També valorem molt que s’incloga la data d’embotellament.
En què destaquen els vins valencians?
Quan es parla de vins valencians no es pot parlar d’ells com dels vins de La Rioja o de la Manxa. Quan es parla de vins valencians hem de parlar d’un ampli espectre de tipologies. Se’n fan de blancs, de negres, de rosats, de caves, de moscatells, de misteles, vins de postre… Els vins de postre valencians són els més diversos i els de més qualitat.
Quin és per a vosté el millor vi valencià?
Per a mi, pel que fa a negres, n’hi ha dos que són els millors: Casa lo Alto, de la finca Casa lo Alto d’Utiel-Requena, i el 1237, de Bodegas Sierra Salinas. Dels blancs em quedaria amb el Malvasia de Pago Casa Gran i, dels rosats, m’agradaria destacar el de Bodegas Gandía. En caves, el Dominio de la Vega Brut Reserva Nature i el Pago de Tharsys Rosé de garnatxa. En fondellols, els dos millors per a mi són el de Bodegas Monóvar i el de Primitivo Quiles. I de moscatell, el de Joan de la Casa, de Benissa.
Entrevista publicada en el n.1 Vicultura. Estiu’19
Vols llegir més entrevistes com aquesta? Subscriu-te a Vicultura, la revista de vins i cultura valenciana en paper i trilingüe.
