Natxo Bellido Suay (València, 1975) tanca la seua etapa com a regidor a Alacant. Ha exercit com a tal des del 2015, quan es va convertir en un dels tres primers regidors valencianistes que accedien al consistori alacantí en la història. En aquell moment va esdevenir portaveu del tripartit municipal integrat per PSPV, Guanyar i Compromís, que no va ser capaç d’esgotar la legislatura. Ara, quan encara és l’únic supervivent d’aquella etapa al consistori actual, ha decidit cedir la candidatura al seu company Rafa Mas per aspirat a accedir com a diputat a les Corts Valencianes per la circumscripció d’Alacant, en una llista que tot fa pensar que liderarà Aitana Mas. Fem balanç amb Bellido d’aquesta etapa, del moment actual de Compromís i de l’imminent any electoral.
-Vostè va nàixer a València. Quin va ser el seu primer contacte polític amb Alacant?
-Jo tenia amics del Bloc a Alacant. L’any 2001, un dels meus millors amics vivia ací, tot just quan jo vaig començar a eixir amb la meua parella. A partir d’aquell moment venia cada dos caps de setmana, i com que militava al Bloc vaig entrar en contacte amb la gent del partit a la ciutat. La campanya de les eleccions del 2003, per exemple, la vaig viure ací en bona part.
-Canvia molt la percepció que es té cap a Alacant des de València una vegada s’ha conegut la ciutat?
-Sí. El gran problema de la mirada de València sobre Alacant és el desconeixement i la falta d’interès. És una de les coses que hem de mirar de revertir: la mirada de la ciutat de València cap al sud, en aquest cas cap a Alacant, ha de ser una mirada de major proximitat i més intensa. Alacant, moltes vegades, és un terreny desconegut llevat de quatre tòpics.
-Va arribar a Alacant quan el Bloc encara era un partit bastant minoritari a la ciutat. A vostè el van convertir en referent del partit a Alacant quan hi havia hagut moltes persones que hi havia militat durant anys. Per què el van triar a vostè?
-Quan vaig arribar a Alacant l’any 2003, després de les eleccions, estava com a alliberat al Bloc Jove. Les eleccions van ser un drama: ens vam quedar amb el 4,7% del vot per segona volta consecutiva. Després d’allò, al mes de juliol me’n vaig mudar a Alacant. I allà pel mes d’octubre em van fer secretari comarcal del Bloc a l’Alacantí. Sobretot a través de Joanra Gomis, a qui coneixia molt i que havia sigut una personalitat històrica al si del partit a Alacant. Jo ja havia tingut trajectòria política i ell va considerar que calia un canvi. Jo era una persona que coneixia el país i el partit, segons em deia, i em va convidar a donar el pas. I la militància em va donar la seua confiança.
-Al 2007 la candidatura del Bloc a Alacant l’encapçalava un altre històric, Antoni Arques. Va ser el primer gran colp del partit a la ciutat? Esquerra Unida no va voler confluir amb el Bloc, cosa que va impedir fer fora el PP de l’Ajuntament, que va aconseguir 15 escons i el PSPV 14, un resultat molt ajustat. Una coalició hauria facilitat un canvi al consistori…
-Aquella nit la recorde com una de les més terribles de la meua vida política, i n’he tingut moltes… Toni Arques havia tret un 3% dels vots al 2003 (4.200 vots), un resultat molt il·lusionant tenint en compte el context, i quatre anys després només l’1,15% (1.700). Del 2003 al 2007 Toni Arques havia treballat moltíssim, més que qualsevol altre candidat. Però el no d’EUPV al pacte ens situava fora de la partida electoral. De fet, fent campanya ens adonàvem que moltíssima gent valorava molt bé la nostra feina, però no ens votaven perquè entenien que votar al Bloc al 2007 no era un vot útil després que el pacte no fora possible. Aquell colp no va ser només per a nosaltres, sinó també per a EUPV, que es va quedar fora de l’Ajuntament.
-Les relacions entre Compromís i EUPV no han sigut mai fàcils, tal com també es va veure durant el tripartit (2015-2018). Allò estava condicionat per aquell moment?
-No, jo crec que no. Eren dinàmiques diferents. És cert que són cultures polítiques distintes i difícils d’ajuntar, però eren dinàmiques diferents.
-Al 2011 el PP va guanyar per última vegada les eleccions amb majoria absoluta, tant al País Valencià, com a València i a Alacant. Però en Compromís hi havia la sensació, des de molt poc després d’aquelles eleccions, que el canvi era inevitable…
-Al 2011 Compromís va traure el 3,7% a Alacant (5.300 vots), un resultat molt potent. La coalició encara estava molt verda, i a Alacant encara s’estava donant a conèixer. Va faltar temps, en aquelles eleccions, per a consolidar un projecte a Alacant. En canvi, després d’aquells resultats, i veient que a València vam entrar amb tres regidors –tota una fita–, enteníem que això va arribar a Alacant.
-Va arribar, fonamentalment, gràcies a l’efecte de Mónica Oltra…
-Òbviament. Mónica és un factor clau.
-Al 2015 van fer el tripartit amb el PSPV i Guanyar. Va ser un moment il·lusionant per a l’esquerra. Canviava una dinàmica política que semblava infinita. Però va anar com va anar i no es va esgotar la legislatura. Pensa que Compromís hauria d’haver actuat d’altra manera, sobretot envers l’alcalde, Gabriel Echávarri?
-Aquesta pregunta me l’he fet moltes vegades. Segur que sí, perquè en la vida les coses sempre es poden fer diferents. És cert que va ser complicar. L’alcalde no va saber assumir el seu paper d’alcalde. Els governs de coalició, alhora, eren molt nous, cosa que feia les coses més complicades. Aquell va ser un exercici d’aprenentatge per a tots. Sobretot per al PSPV, que està acostumat a governar a soles o amb un partit amb molta diferència de vots per damunt, i en aquell moment tenia els mateixos regidors que Guanyar (6) i havia tret els pitjors resultats a Alacant de la seua història. En altres llocs sí que hi va haver una capacitat d’aprenentatge a la nova situació, a la nova modalitat de govern de coalició. Però a Alacant no va ser possible. I crec que l’alcalde, sobretot, com a tal, és qui més responsabilitat en va tindre. Entre altres coses, perquè el vam fer alcalde precisament per a això. Segur que tots podríem haver actuat millor, però hi va haver moltes circumstàncies. Per exemple amb el tema de Nerea Belmonte [regidora de Guanyar a qui li van retirar les funcions per una contractació discutida], que potser en el seu moment es podria haver gestionat d’una altra manera. En aquell moment volíem ser molt pulcres perquè veníem d’on veníem, i érem molt exigents en totes aquelles qüestions. La veritat és que va ser una llàstima. Quan tot s’anava a reconduir, precisament Nerea, una persona que venia del 15-M i de Podem, li va donar l’alcaldia al Partit Popular, que estava esquitxat completament per la corrupció. Es van donar molts elements, i no era lògic, no es podia pensar, que el transfuguisme acabaria donant l’alcaldia a la dreta. El tema judicial d’Echávarri tampoc ajudava. Es dona la paradoxa que en aquesta ciutat altres han eixit absolts en temes molt importants. I la seua, una qüestió administrativa, va tindre una pena molt dura a nivell judicial.
-En aquell moment també es deia que Guanyar, o com a mínim una part d’aquesta coalició dominada per EUPV, no es va saber adaptar a la institucionalitat. Vist en perspectiva, va ser així?
-Amb tot el respecte polític i personal que tinc a tot el món, crec que Guanyar va tindre un problema a l’hora d’adaptar-se a govern, a saber que estava governant i que això implicava determinades qüestions. Compromís, encara que minoritaris [tenia tres regidors], sempre vam tindre clar que la nostra obligació era governar. L’oposició ja l’havíem fet, i havíem vingut a fer política per a governar, que es com es pot transformar la vida de la gent. Jo no sé si Guanyar, o determinades persones de Guanyar, es trobaven més còmodes en el rol d’oposició que en el de govern.
-L’Alcaldia va acabar en mans de Luis Barcala el 2018. Vostè és l’únic regidor del tripartit que encara està a l’Ajuntament. Ara ha evitat que se celebren primàries obertes i Rafa Mas, company seu al consistori, liderarà la candidatura de Compromís el 2023. Tenia la sensació que Mas guanyaria unes primàries obertes contra vostè?
-Tenia la certesa que unes primàries obertes no eren bones per a Compromís a Alacant.
-Per què?
-Perquè unes primàries obertes a nivell local són processos molt durs, que generen moltes tensions, i veia que l’organització podia patir molt. I jo, a banda de portaveu municipal, soc secretari local de Compromís per Alacant. I ho vaig dir des del primer dia: la meua mirada sobre aquest procés no podia ser una mirada només com a candidat, sinó com a responsable local del col·lectiu. I jo, en una assemblea que hi va haver al mes de juliol per a tancar l’any, jo ja vaig dir, quan encara no estaven convocades les primàries, que faria tot el possible perquè arribàrem a una solució consensuada. Ha costat. Aquestes coses no són mai fàcils. Però crec que ha derivat en un acord que és un bon acord. Crec que la immensa majoria de la gent de Compromís ha quedat raonablement satisfeta que arribem a eixe acord. I vaig entendre que havia de tindre una posició especialment responsable i generosa, perquè soc el responsable local del col·lectiu. I crec que és cert que després de huit anys a l’Ajuntament, després d’haver-me presentat dues vegades com a cap de llista, també per a molta gent era lògica la meua eixida cap a altres projectes. I de fet en aquesta ciutat, a nivell de carrer, per a molta gent no ha sigut una sorpresa que jo fera un altre pas. L’assemblea, a més, va validar de manera unànime aquest acord, i crec que hem fet un bon equip amb Rafa Mas, amb Sara Llobell, amb Maria Monter i amb la resta de gent. Lògicament, jo treballaré colze a colze perquè tot vaja bé.
-L’única manera possible de provocar un canvi a Alacant és una confluència entre els partits que hi ha a l’esquerra del PSPV?
-No. Al 2015 no va ser així.
-El context ha canviat molt.
-Bé, en aquell moment el PP portava governant vint anys seguits. En política les confluències no són matemàtiques: hi ha voltes que 2+2 donen 5 i d’altres que 2+2 en fan 3. Ho hem dit sempre: eixa porta no la tenim tancada. Però entenem que el que es faça a nivell de país, a nivell autonòmic, ha d’estar molt relacionat amb el que es fa a Alacant. I també és cert que passa el temps i no s’avança en la direcció d’una confluència. I després és molt complicat situar les llistes. Cal parlar del què, però també del qui, i és complicat. Aquesta porta no la tanquem, però hem fet un procés intern que no ha sigut fàcil i l’hem tret endavant d’una manera positiva, perquè portes enfora s’ha valorat la capacitat de fer acords interns. I ací estem.
-Però no tot el món en Compromís vincula la candidatura municipal amb la candidatura valenciana. Hi ha gent dins de la coalició que pensa que es pot confluir. N’hi haurà conflicte, en aquest sentit?
-No. Si en algun moment tenim una oferta clara sobre això, òbviament farem el que hem fet sempre, que és parlar i prendre decisions.
-I com es pot aturar la tendència del PP a Alacant, que sembla imparable amb l’absorció que es preveu que farà de Cs?
-Generant il·lusió en el canvi. Aquesta és la nostra faena, i també la d’altres actors polítics de l’esquerra d’aquesta ciutat. Hem de tornar a generar la il·lusió que hi ha una altra manera de fer política en aquesta ciutat, que és possible una ciutat millor, que mereixem un ajuntament amb bons serveis públics, amb bons pressupostos, que invertisca, que ajude a equilibrar la ciutat, que faça coses que es fan en altres ciutats i que ací no estem fent, que l’emergència climàtica ha de ser una prioritat en la pròxima dècada i que ha de guiar la immensa majoria de les nostres decisions, que els joves han de poder tindre un mercat de lloguer accessible, que no tenim perquè estar condemnats a ser una ciutat malament mantinguda en termes de neteja i d’imatge… Hi ha molta gent fent coses bones en aquesta ciutat i segurament fa falta coordinar-les i posar en valor els seus projectes.
-El que sembla evident és que Compromís va créixer en aquesta ciutat gràcies a una referència política, que era Mónica Oltra, i que ara no hi és. L’espai de Guanyar va créixer gràcies a l’empenta d’altra figura, que era Pablo Iglesias, i tampoc hi és. De veritat hi ha una perspectiva de canvi, en aquest context?
-Parlem d’altres variables: la marca Compromís cada vegada està més consolidada. Al 2015 ens coneixia gent, però hui ens coneix el triple de gent en aquesta ciutat. Una de les coses que ningú ens podrà tirar en cara a la gent de Compromís és que treballem molt. La gent ens veu, estem a tot arreu, i una de les coses que Rafa Mas està fent bé és obrir-se a sectors socials que potser fins ara teníem poc treballats i que no tenien una referència més directa de Compromís. Ens hem de creure que el canvi és possible, i aquest convenciment l’ha de tindre Compromís, però també el PSPV i altres actors.
-El PSPV ha triat alcaldable, l’exconsellera Ana Barceló, però la línia del lideratge orgànic del partit a Alacant continua amb Ángel Franco. Pensa que el PSPV ho té difícil per aquest factor? O n’hi ha d’altres?
-El PSPV té, des de fa molt de temps en aquesta ciutat, unes preocupacions que són peculiars i que algun dia hauran de resoldre. El que passa és que no soc jo qui ho ha de dir ni qui ho ha de fer. Però és evident que algun dia ho hauran de resoldre.
-Però Ana Barceló és una candidata que puga connectar amb la ciutat?
-Ja ho he dit més d’una vegada: conec Ana Barceló, em sembla una política solvent, és una dona treballadora, durant la pandèmia, que ha sigut súper complicada, ha demostrat que és capaç de tirar avant, amb tots els problemes i erros que puga haver tingut… Però ara està a Alacant i s’ha de posar en mode campanya. Ho ha de fer ja.
-Tornant a Compromís, el cas d’Oltra ha afectat molt la coalició. Pensa que tant des d’ella mateixa com des de Compromís s’han fet les coses tal com s’havien de fer a l’hora d’encarar aquest cas?
-El tema de Mónica va ser molt complicat. La seua perspectiva, i la de Compromís, és que estem assistint a una injustícia que esperem que es resolga el més prompte possible, però els tempos judicials són els que són i no són ràpids. I contra això et rebel·les. Perquè la denúncia ve de qui ve, de l’extrema dreta. Jo no puc imaginar, coneixent a Mónica, que ella tinguera la voluntat d’ocultar res o de no col·laborar. I després, que en aquests moments, la política demana reaccions instantànies. Hui, en política, tres dies són un món. Al final Mónica va prendre una decisió molt dura, molt dolorosa. I esperem que es resolga quan abans, sobretot pensant en ella com a persona.
-D’altra banda, a Alacant es va celebrar un acte que havia de ser de Compromís i en el qual finalment només va participar Més. Va ser quan Baldoví va anunciar que es presentaria a les primàries per a ser candidat a la presidència de la Generalitat. A Iniciativa no li va semblar bé aquell anunci per precipitat. Pensa que la convivència entre els dos espais està garantida al si de Compromís?
-Compromís sempre és complicat, complex, amb molts processos difícils que finalment se solucionen. Crec que després de les eleccions, que esperem que vagen bé i que es puga formar el III Botànic, Compromís ha de reflexionar sobre el seu futur. Generem moltes tensions internes en la coalició. Que sempre les resolem, al final, però generalment no faria falta passar per eixos processos de tensionament. Va passar això a l’acte que comentava, però aquest dilluns Joan Baldoví i Aitana Mas estaven junts, amb Aitana donant-li suport i dient que era el seu candidat. Hi ha moments en què, segurament, aquests interregnes de crisi de dies o de setmanes ens els hauríem d’intentar estalviar. Però també és cert que Compromís sempre acaba trobant la manera de resoldre el funcionament complex d’una coalició amb tres partits i unes regles del joc que jo crec que s’han d’afiançar.
-Ara vostè aspira a presentar-se a la candidatura a les Corts valencianes per la circumscripció d’Alacant. Per què ha pres aquesta decisió?
-He fet una trajectòria a l’Ajuntament i a la política municipal. He estat al govern i a l’oposició. Com deia abans, per al col·lectiu local de Compromís era important assolir un acord del qual eixir reforçats i cohesionats, i així ha sigut. I entenc que la meua següent parada en la meua trajectòria política eren les Corts. Jo em presente a primàries, m’abelleix la idea del Botànic, i això anirà en funció del que el partit considere. He estat huit anys molt centrat en l’Ajuntament d’Alacant, però sempre he tingut una mirada de país. I m’abelleix moltíssim.
-Quan diu que li “abelleix” la idea del Botànic vol dir que li agradaria ser conseller?
-Jo no parle de càrrecs ni res d’això. Em presente a les primàries per a ser diputat. I si es considera que puc aportar alguna cosa al govern del Botànic, estaré encantat.
-Aitana Mas tindrà competència per a encapçalar la llista de Compromís per la circumscripció d’Alacant a les Corts?
-No ho sé. Sabem que és possible, perquè Gerard Fullana també podria aspirar a ser cap de llista. Ho haurà de decidir ell.
-Aposta per algun dels dos candidats perquè la lidere?
-Jo vull que Aitana i Gerard estiguen en el meu equip. I més gent, clar. També es presentarà una xica, Maria Josep Calabuig, de Banyeres, que és fantàstica i hauria d’estar en els primers llocs de la llista, perquè també caldrà fer una llista equilibrada a nivell generacional i territorial. Pel que fa a Aitana, amb ella ja vaig fer una campanya electoral al 2011, ella de cap de llista al Congrés i jo al Senat. Tinc una relació amb ella des de fa molts anys i sempre ha anat bé. Ella tenia un repte que no era fàcil, que no era substituir a Mónica Oltra, perquè és insubstituïble; però era ocupar el lideratge de Compromís al si del Botànic, que no era fàcil i ho està fent amb molta solvència. A banda, està fent coses molt necessàries, com ara fitxar molta gent d’Alacant des de la vicepresidència, tal com reclamàvem. I li ho agraïm. Crec que Aitana s’ha guanyat el poder liderar la llista, però hi ha altres persones que hi són. Gerard ha fet una tasca fantàstica com a diputat provincial, i açò són primàries. Ja veurem com acaba la cosa. Jo a Aitana i a Gerard sempre els vull en el meu equip.
-Al 2019 Compromís va traure quatre diputats per la circumscripció d’Alacant. Al 2015 n’havia tret cinc. Les perspectives són d’aguantar? De millorar? De perdre?
-Jo, si em dones a triar, preferisc el resultat del 2015.
-Les enquestes pronostiquen un resultat pitjor que el del 2019.
-Les enquestes són enquestes, i diuen que Compromís pot mantindre resultats respecte del 2019. Si els mantenim, bé. Però si volem mantindre el Botànic, hem de millorar un poquet.
-Vostè s’emmiralla en el treball d’algun conseller del Botànic en especial?
-Crec que Mónica Oltra va transformar la política en aquest país. El canvi que hi ha hagut en les polítiques socials al País Valencià és brutal. Continuen faltant diners per posar-los en la dependència, i continuen havent coses a millorar, però es veu que hi ha hagut un canvi enorme a l’hora de posar en marxa tot un sistema de benestar públic en aquest país que no teníem. Crec que Rafa Climent, encara que pareixia que li costava arrancar, ha posat les bases del canvi de model productiu en aquest país, posant les bases en un país que s’havia abandonat pel monocultiu de la rajola. Crec que ha fet un treball que a la llarga ha estat molt ben valorat per sectors molt diversos i transversals de la societat valenciana. Crec que n’hi ha moltes coses. També el que va fer Vicent Marzà amb nous drets, Xarxa Llibres, beques… També es va prioritzar la transparència quan veníem de l’època de la corrupció. Es poden destacar moltes coses, i cal no pecar de sectari. Els botànics han funcionat bé, des del president fins els consellers.
-Hi ha hagut coses que han disgustat part de l’electorat de Compromís, com ara el requisit lingüístic per a part del funcionariat, recentment aprovat. Entén que hi haja un cert disgust entre la base de votants de compromís en un aspecte tan nuclear com el de la llengua?
-Entenc que moltes vegades les velocitats són complicades d’adequar a allò que et demanen els votants i sobretot el teu nucli més dur. El tema del requisit em consta que ha generat queixes. Tampoc no podem oblidar que Compromís no governa a soles, que ho fa amb el PSPV, i els socialistes no veuen aquestes coses tan clares com les veu Compromís. Però jo sempre dic, i entenc que la gent es puga enfadar, que la política ha de ser avançar un centímetre cada dia. I amb el Botànic avancem un centímetre cada dia. Segurament no avancem 500 metres cada dia, tal com espera molta gent, però avancem un centímetre, i espere que es continue avançant. I amb el tema del requisit hem aconseguit avançar fins a un punt, i espere que es puga seguir avançant.
-Per últim, què és el que pot jugar en contra de Compromís, principalment, a les pròximes eleccions tant a les Corts com a l’Ajuntament d’Alacant?
-Estar en el Govern del Botànic té un desgast, i la pandèmia ens ha afectat molt a tots, també a Compromís, perquè desmobilitza la gent i els col·lectius. De fet, crec que el que més ens pot afectar és que no siguem capaços de mobilitzar la gent a l’hora de votar, que no els fem entendre que si venen uns altres molts dels avenços que hem fet els tombaran, que podem anar cap arrere, que cal seguir avançant. Si no som capaços de fer entendre a la gent que cal donar suport a un projecte de progrés que ha millorat la vida de la societat valenciana i que ha fet un canvi de dalt a baix, no ho haurem fet bé. L’altre dia parlava amb gent del món de l’ensenyament, i em deien que en huit anys a la Conselleria hi ha molts temes amb què poden estar enfadats o que consideren que Compromís no els resol de la manera adequada. Ara bé, reconeixen que, entre quan estava el PP i des que està Compromís, les coses han canviat com del cel a la terra.
