El 2 de maig del 2011 El Pont d’Arcalís va publicar l’àlbum Foc al Tribunal.
Aquest grup va començar a divulgar la música i la cançó tradicional del Pirineu català el 1991. El seu treball es nodreix bàsicament de la recerca que ha portat a terme durant més de trenta anys un dels seus components, Artur Blasco (veu, acordió diatònic i canya), donada a conèixer en l’obra A peu pels camins del cançoner i en la fonoteca de música d’acordió diatònic i violí dels vells acordionistes i violinistes de les contrades de muntanya.
Per part seua, Jordi Fàbregas (veu, guitarra i gralla) era l’autor dels arranjaments dels temes de repertori de ball-concert així com dels que formen part de l’edició discogràfica.
També integraven la banda Josri Macaya (viola, tarota i veu), Isidre Tito Pelàez (tarota, flauta, flautí i simbomba), i Quim Soler (bateria percussions i veus).
Al llarg de la seua trajectòria van traure a la llum Balls i cançons de camp i muntanya (1995), Balls i cançons del Pirineu (1998), Pirineus (2001), De lluna vella. Tonades i cançons dels Pirineus (2002), Del pirineu estant (2002), Del Piemont als Pirineus (2004), Aigua, més aigua! (2005), El Pont d’Arcalís i Les Violines (Discmedi, 2007) Foc al tribunal (2011) i La Seca, la Meca i les Valls d’Andorra (2014)
Balls i cançons del Pirineu i Pirineus van guanyar el Premi al millor disc de l’any de música folk dels Premis Enderrock i Pirineus va obtindre la menció al Disc Folk del Premi Disc Català de l’Any 1999, de Música sense fronteres, de Ràdio 4.
La formació es va dissoldre la primavera de l’any 2021 després de la mort de Jordi Fàbregas.
