El 7 de maig del 1948 Lluís Llach va nàixer a Verges (el Baix Empordà), on va viure la seua infància.
El 1967 es va integrar en Els Setze Jutges i prompte es va convertir en una de les figures més populars de la Nova Cançó. La seua trajectòria ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal.
El 1968 va compondreL’estaca, cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estés arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles. El 1969 el Ministerio de Información y Turismo, encapçalat per Manuel Fraga, fundador i president del PP, va prohibir la publicació de la cançó Vailet.
A partir de la interpretació de cançons més convencional dels primers enregistraments, tant en estudi com en directe (Ara i aquí, 1970; Lluís Llach a l’Olympia, 1973; I si canto trist, 1974; Barcelona. Gener de 1976, 1976), a partir de Viatge a Itaca (1975) va evolucionar cap a una concepció més simfònica, consistent en cicles de cançons unides per una orquestració comprensiva, en la qual són presents elements diversos, procedents sobretot de la tradició mediterrània. Altres enregistraments on és molt clara aquesta orientació són Campanades a morts (1977), El meu amic el mar (1978), Verges 50 (1981; acompanyat de la Banda Municipal de Barcelona) i Astres (1986).
En una línia de recopilació de cançons se situen Somniem (1979), T’estimo (1984, premi de l’acadèmia Charles Cros) i Maremar (1985). Treballs posteriors són Geografia (1988); Torna aviat (1991); Ara: Lluís Llach. 25 anys en directe (1992); Un pont de mar blava (1993), que representa un apropament a les anomenades noves músiques; Rar (1994); Porrera (1995); Nu (1997); Nou (1998); Temps de revoltes (2000), que incloïa la cantata Germanies 2007, obra dedicada als Països Catalans que va crear a partir de texts de Miquel Martí i Pol i que va interpretar a la plaça de Bous de València acompanyat del tenor Xavier Torra, la cantant cubana Lucrecia i un cor de 200 veus infantils; Jocs (2002), i Poetes (2004).
Quant als textos, a més de les lletres pròpies recorre sovint a l’obra de poetes reconeguts, que ha contribuït a difondre, com ara Kavafis, Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Martí i Pol, la col·laboració amb el qual fou especialment fructífera des de mitjan anys huitanta.
La seua capacitat de convocatòria es va posar de manifest el 1985 en el macroconcert a l’estadi del FC Barcelona, que va aplegar més de cent mil persones, i en la continuïtat i regularitat de la seua producció discogràfica i de les seues actuacions. Entre els guardons al conjunt de la seua obra, destaquen el premi Luigi Tenco (1979), el Premi Nacional de música (1993) i el Premi Ciutat de Barcelona (1998) per l’espectacle Nu. El 1999 la UNESCO el va nomenar artista per la pau per la seua tasca en favor de la conservació del llegat cultural mediterrani i català. El 2017, conjuntament amb Martí i Pol a títol pòstum, va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona, i el 2018, el premi Enderrock d’honor amb motiu del cinquanta aniversari de la seua carrera i de l’estrena de L’estaca.
El 2007 va oferir a Verges els dos darrers concerts, que posaven fi a la seua carrera musical. L’any 2020 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a l’aportació en el camp de la cultura. Aquest any va donar el seu llegat artístic a l’Ajuntament de Verges.
