L’11 ‘agost del 1893 es va fundar la Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet com a resultat de la fusió de diferents orfeons quasi bé desapareguts, reunits en un local cedit per l’Ajuntament al carrer de la Llonganissa, actual Periodista Azatti. Més de quaranta socis de l’extingit Orfeó Valencià van procedir a redactar un reglament, per a la creació d’una societat. Entre els reunits, hi havia gent d’ideologies polítiques molt diferents: lliure-pensadors, republicans, catòlics, socialistes, anarquistes, etc.
La directiva va demanar a Salvador Giner protecció artística i el mestre, perquè foren un entitat digna de València, va compondre expressament per a la nova entitat «La barcarola», «Festa del poble», «Matinades de maig», «Ecos del Túria», «Himne a València», «La Tempestat»…
Aquell mateix any, la Junta General va acordar inscriure’s en l’Associació dels Cors Clavé de Catalunya, que publicava el quinzenari L’Aurora, dedicat al moviment coral català. Anselm Clavé, era molt amic del mestre Giner.
El 1895 la Societat va rebre un ofici de l’Ajuntament de València, ordenant el desallotjament del local per a posar-hi els cavalls de la Guàrdia Municipal. D’allí es va passar al carrer de Na Jordana i, al poc temps, al carrer de Vinatea. El juliol d’aquell any, va fer concerts a Bilbao i Sant Sebastià amb els Cors Clavé.
El 1897 la seu social es va traslladar al palau del Comte de Parcent, al qual s’accedia per la porta del carrer de Joan de Vilarasa, on es disposava de millors locals i possibilitats de grans projectes. A l’agost l’Ajuntemant d’Alacant va contractar El Micalet una setmana, i al setembre, a Tarragona, va participar en un concurs d’orfeons, junt amb els de Reus, Catalunya Nova i Vila-seca.
El gener del 1898 es va fundar l’Institut Musical, funcionant com a conservatori: solfeig, piano, cant, etc. En l’actualitat al Micalet, s’imparteixen 10 anys d’estudis musicals oficials, obtenint la titulació de Grau Mitjà (professional).
El Cap d’any del 1899 es van ampliar les instal·lacions, llogant els locals i teatre de l’antiga Societat Juvenàlia.
El 1900 El Micalet tenia tanta fama, que cada cap de setmana el contractaven per a fer concerts.
El 1901 va estrenar quatre òperes de Giner, El Soñador, El Fantasma, Morel i Sagunto, al Teatre Principal de València, dirigides per professor Vicent Sànchez Torralba, alumne predilecte de Giner que havia triomfat a Amèrica.
Acabada la temporada amb gran èxit, es va retre un homenatge al mestre: bandes de música amb més de 30.000 persones l’acompanyen des del Principal fins a sa casa, al barri del Carme, on l’esperaven les autoritats. La ciutat el va anomenar Fill Predilecte el 15 de maig del 1901.
El 1902 la Societat va entrar en una llarga crisi per les dissensions internes, fruit de la quantitat de despeses en l’estrena de les òperes del mestre Giner.
El 21 d’agost del 1905 va desaparéixer la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet, i el mateix dia, va nàixer la Societat Coral el Micalet.
El 27 de setembre del 1928 es va acordar que la Societat porte el sobrenom d’Institut Musical Giner. Els anys 1929 i 1934, es realitzen viatges a Barcelona, per actuar junt als Cors Clavé; en aquest darrer, s’actua davant de Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya.
El 1934, en la II República, es va comprar el solar de Guillem de Castro, seu de l’actual edifici i, el 1946 es va posar la primera pedra. El 30 de maig del 1954 es va inaugurar oficialment la seu de la Societat Coral el Micalet.
El BOE del 24 d’abril del 1975 va reconéixer la Societat Coral el Micalet com a Centre no estatal d’Ensenyament Musical. El Consell de Ministres del dia 16 de juny del 1978, va atorgar el reconeixement d’Entitat d’Utilitat Pública.
Concerts de música clàssica, teatre professional d’ací o de l’estranger, música d’avantguarda, grups de folk i de la Nova Cançó fan les delícies del públic valencià enla dècada dels anys 1973/1983.
Un conveni signat amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i amb el Pla RIVA l’any 1995, va permetre rehabilitar l’aulari de classes de l’edifici de Guillem de Castro, enderrocar el vell teatre i construir un edifici de nova planta al carrer de Mestre Palau, amb soterranis per a camerinos, utillatges i maquinària per al nou teatre, a més de tres plantes d’aularis damunt del teatre, com ampliació de l’Institut Musical Giner i aules per a l’Institut de Dansa.
