El mes d’abril del 2009 Antònia Font va publicar el huité àlbum, Lamparetes, fet que desmentia alguns rumors que anunciaven el final de la banda. El 22 de març havien avançat la cançó Clint Eastwood, un homenatge al cineasta.
El grup mallorquí es va fundar el 1997, quan Joan Miquel Oliver, guitarrista de La Fosca, va entrar en contacte amb Pere Debon (bateria) i tots dos van decidir muntar una banda. Segons Oliver, la idea era «intentar treure uns temes mediterranis amb aquell puntet domèstic surrealista». Pau Debon, el vocalista del grup, va ingressar en el projecte musical de la mà del seu germà Pere, el qual va fer escoltar un casset a Oliver en què se sentia en Pau cantar. Més endavant, va entrar el teclista Jaume Manresa i, finalment, el baixista Pere Estarellas. Aquest va abandonar la banda el 1998 i va ser substituït per Joan Roca, que provenia del grup de música tradicional, Herbes Dolces. La formació es va mantindre estable fins a la separació el 2013.
La seua música es caracteritza pel to festiu i les lletres fantàstiques. Temes habituals són l’espai, l’astronomia, l’astronàutica, la robòtica, la mar… temes molt allunyats, en general, als habituals en la majoria de grups. Sovint estableixen un joc entre aquests temes i els quotidians i pròxims, per a destacar així el constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món en què estem immersos.
Va editar una maqueta el mateix any de la creació i el 1998 van enregistrar el primer àlbum titulat amb el mateix nom del grup. Dos anys més tard, van presentar A Rússia.
El seu següent treball, Alegria, va aparéixer el 2002. Taxi, el quart àlbum es va presentar el 2004; Batiscafo Katiuskas, el 2005; Cosir i cantar, el 2007; Pareix talment una foto, el 2008, i Vostè és aquí, el 2012.
El 2021 els membres del grup van informar que reformarien el grup l’any vinent, al festival Primavera Sound. El març del 2022 va tornar amb Un minut estroboscòpica, el seu primer àlbum en una dècada.
