En realitat, ningú no s’ha sorprés de la celeritat amb què han pactat el PP i Vox el govern de la Generalitat Valenciana. Una única reunió de menys de tres hores ha sigut prou per a tancar l’acord perquè aquest ja estava decidit molt abans que es produïra la trobada dels representants de les dues formacions per a negociar els termes de l’aliança. Ningú no pensava que no seria així quan el candidat del PP a president del Consell, Carlos Mazón, eludia parlar d’aquesta possibilitat durant la campanya electoral amb l’excusa que aspiraven a obtindre una majoria suficient que els permetria governar en solitari. Perquè fora president, totes les travesses indicaven que havia de tindre el suport de Vox, que s’havia manifestat partidari d’entrar en el futur Consell. Sí que va deixar clar, però, que no aplicarien cap cordó sanitari en aquest sentit. De fet, només hi ha hagut una línia roja, imposada pel coordinador estatal de campanya del PP, Borja Sémper: que no accedira al govern el candidat de la ultradreta, Carlos Flores, condemnat per maltractaments a la seua exparella,
No ha calgut que passen molts dies després del 28M perquè la dreta i l’extrema dreta hagen manifestat sense embuts que devastaran les institucions i desfaran tot el camí avançat des del 2015, quan, recordem, el Botànic va haver de fer front a les conseqüències de 20 anys de governs del PP. Dues dècades plenes de corrupció, abusos urbanístics, privatitzacions de la sanitat pública, menyspreu del valencià, i en què, a més, van fer fallida les entitats bancàries valencianes (CAM, Bancaixa, Banc de València…), es van tallar les emissions de TV3 i es va tancar Canal 9, entre altres balafiaments, despropòsits i excessos que van enfonsar la imatge i la credibilitat del País Valencià. Un prestigi perdut que ha costat molt d’esforç recuperar durant els últims huit anys.
L’anunci de Mazón de tancar l’Oficina de Drets Lingüístics en una entrevista a la COPE era només el preludi dels 50 punts del pacte de govern del PP i Vox, redactats íntegrament en castellà, i que comencen amb «la defensa de la unitat d’Espanya» i continuen amb la derogació de les lleis que «ataquen la reconciliació en els afers històrics», l’aprovació d’una nova llei de senyes d’identitat i l’eliminació d’ajudes i subvencions a les associacions i entitats «que promoguen els Països Catalans». A més, proposen la implantació del pin parental, la substitució del concepte de «violència de gènere» per «violència intrafamiliar», entre altres. En aquest sentit, divendres passat, el diputat de Vox José María Llanos afirmava que no existeix una violència de gènere ni una violència masclista. Unes declaracions que van provocar els retrets del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i altres dirigents del partit, en plena precampanya per al 23J, en un intent de desmarcar-se de la posició de l’extrema dreta que, realment, és pura aparença.
El ben cert és que Mazón serà investit president de la Generalitat Valenciana amb els vots a favor dels diputats de Vox, gràcies a les mesures pactades i als càrrecs que la ultradreta assumirà en el nou govern: la Vicepresidència primera de la Generalitat, que tindrà també les competències de la Conselleria de Cultura, encapçalada pel torero Vicente Barrera, i la Conselleria d’Agricultura i la de Justícia, Interior i Governació. També, la presidència de les Corts Valencianes. En canvi, el PP no ha vinculat l’acord a la Generalitat Valenciana a ajuntaments com ara València o Alacant, on, tant Catalá com Barcala, han aconseguit governar en solitari.
Davant de l’arribada de l’extrema dreta al capdavant d’institucions tan importants i departaments fonamentals de la Generalitat Valenciana de la mà del PP, cal establir estratègies per a fer front a l’ofensiva contra la llengua i la cultura valencianes, els drets humans i els valors democràtics. Unes estratègies que impliquen enfortir les xarxes pròpies i resistir, i mobilitzar i pressionar. Pot ser que haja arribat el moment de plantejar la il·legalització de les formacions feixistes que aprofiten la democràcia per a soscavar-la i debilitar-la des de dins quan assoleixen determinades quotes de poder. Ens hi juguem la pervivència de la nostra llengua, la nostra cultura, l’ampliació dels drets civils, la convivència pacífica, la igualtat en tots els àmbits i moltes llibertats que pensàvem consolidades.
