La reunió de l’Observatori del Comerç del País Valencià ha escenificat les discrepàncies existents al voltant de la decisió de permetre la liberalització d’horaris anunciada pel president de la Generalitat, Alberto Fabra, en el Debat de Política General.
El conseller d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, Máximo Buch, ha “aclarit” aquesta proposta als membres d’aquest òrgan consultiu i assessor en matèria de comerç i els ha traslladat que “està comprovat que en aquells locals on hi ha turisme, hi ha menys atur i més activitat comercial”.
En declaracions als mitjans, remarca que pretenen que “tots els municipis intenten atraure turistes” tenint en compte que “qualsevol municipi té la possibilitat de ser turístic”. “No fa falta tenir una platja, un castell o una catedral, n’hi ha prou amb tenir festes locals o fer esdeveniments gastronòmics, culturals”, afegeix.
En l’obertura del diàleg per desenvolupar normativament aquesta proposta, Buch assegura desconéixer quan completaran el procés i descarta exigir als municipis que acrediten “un número determinat de turistes”. A preguntes dels periodistes, ha indicat que les localitats interessades en ser declarades d’interés turístic i liberalitzar els seus horaris comercials, “hauran d’elaborar un pla de dinamització turística” i debatre’l amb comerciants locals.
En canvi, la majoria dels representants de comerç urbà, supermercats, sindicats i consumidors es mostren partidaris de mantenir la normativa actual. En concret, el secretari de l’Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana (Asucova), Pedro Reig, subratlla que “és important que no siguen els municipis els que, lliurement i sense cap criteri, puguen decidir si liberalitzen o no els seus horaris”, perquè considera que aquest tema “cal controlar-lo i centralitzar-lo des de la Conselleria perquè són les seues competències”.
Així, reivindica que els municipis “complisquen una sèrie de criteris objectius, que puguen demostrar, i ja tinguen una afluència de turisme” per a poder acollir-se a aquesta figura, idea que comparteixen les presidentes de la Confederació de Comerciants i Autònoms de la Comunitat (Covaco), Encarna Sanchis, i de la Confederació d’Empresaris del Comerç Valencià (Cecoval), Isabel Cosme.
Per la seua banda, Cosme considera “preocupant que primer s’anuncien les normes i després es treballen” i alerta que les dades des de la declaració de zones d’afluència turística a la ciutat de València “han estat dolentes”, amb més de 21.000 llocs de treball destruïts en el comerç minorista del País Valencià, 14.000 a València.
“L’únic punt de fricció” del sector
A més, ha lamentat que “s’entesten” que estiguen “enfrontats” en el sector en posar a sobre de la taula “l’únic punt de fricció” existent amb les grans superfícies, amb qui creu que podrien treballar conjuntament per a millorar la situació actual.
De fet, el representant de l’associació de grans superfícies Anged, Carlos Alfonso, també advoca per “fer un front comú” en problemes com l’augment d’impostos, la normativa que impedeix la unitat de mercat o una “legislació laboral que encara té algunes limitacions per a adaptar-la a la realitat dels negocis”.
Anged discrepa, tot i això, respecte a la liberalització horària, que considera positiva malgrat que preferiria donar un pas més i que els comerços funcionaren de la mateixa manera que els “bars, hotels i empreses dedicades a oci, que elegeixen en funció del que el consumidor demanda”. A més, considera provat que “el consumidor real” està a favor “d’aquesta mesura i aquestes obertures” en diumenges i festius.
El representant de l’Associació Valenciana de Consumidors (Avacu), Fernando Móner, ha recalcat que la seua posició amb vista a l’elaboració d’aquesta norma es basa en mantenir els actuals nivells de competència i serveis i que, “legisle qui legisle, siga ministre, conseller o alcalde”, els canvis no reporten la disminució d’aquesta oferta o la desaparició de formats comercials a mitjà termini.
