La Fúmiga accelera el seu compte arrere amb un sisme de demanda que confirma la magnitud del comiat. Les entrades del recital final —programat per al 24 d’octubre de 2026 al Roig Arena de València (l’Horta)— es van reservar en només 13 minuts, amb prop de 20.000 persones intentant comprar alhora a la passarel·la, segons fonts de l’organització. L’afluència massiva arriba pocs dies després que la banda anunciara el doble tancament de gira: Sant Jordi Club de Barcelona el 17 d’octubre de 2026 i Roig Arena el dia 24, dues cites pensades com una celebració col·lectiva d’una trajectòria de tretze anys que ells mateixos defineixen com “més d’una dècada d’història, música i germanor”.
L’impacte d’aquest “adeu” ja s’havia fet sentir en les últimes setmanes. El grup d’Alzira (la Ribera Alta) ha estat protagonista de peces i entrevistes on ha explicat que el final està planificat i que volen acomiadar-se “a la cresta de l’onada”, després d’haver convertit cada concert en una festa compartida i, sovint, en un altaveu cívic. “No ens hem sentit mai estrelles; som uns xiquets d’Alzira que han viscut un fenomen que els supera”, apuntava recentment el cantant Àrtur Martínez en una conversa amb aquest diari.
Tristor entre “Els Fúmiguers”
El magnetisme de La Fúmiga es nota al carrer. Les veus de la seua comunitat retraten bé què significa el comiat: “M’han donat la vida… han sigut un salvavides”, confessava una seguidora a peu de concert. “És un referent de música en valencià; ens quedem un poquet orfes”, admetia una altra. “Tristor i alegria: tot el que hem gaudit, però també perquè se’n van”, resumia un altre fan.
La seua defensa de causes socials
La connexió amb el territori ha estat un senyal d’identitat. La banda ha posat la seua veu al servei de causes quotidianes, des de Paiporta (l’Horta Sud), on convertiren un directe en homenatge i memòria després de la dana, fins a Mislata (l’Horta Sud), on clamaren per una gestió digna de les emergències. “Ha passat quasi un any i encara hi ha barris traient aigua”, recordaren des de l’escenari, en una línia que explica per què el públic s’hi reconeix.
La història també queda fixada en paper. El llibre “La Fúmiga. Havia de passar”, del periodista Vicent Contrí, recull deu anys de fotos, lletres i cròniques que expliquen com una xaranga d’Alzira es va convertir en un fenomen musical i social de país. L’obra funciona com a memòria viva d’un llegat que el grup vol mantindre “a casa, al carrer i en la banda sonora d’un país”.
El Roig Arena —nou recinte de grans concerts a València— serà l’escenari d’un comiat que aspira a fer història per volum i simbolisme: serà el primer cop que un grup valencià que canta en la seua llengua intente omplir-lo en solitari. Les dades auguren “exhaurit” immediats a cada alliberament d’entrades i confirmen que el darrer crit de La Fúmiga serà, també, una declaració d’amor col·lectiu al País Valencià.
