L’Associació Cívica El Camí al País Valencià ha organitzat una caminada entre dos municipis del Maestrat històric: de la Serra d’en Galceran a la Torre d’en Doménec.
La jornada començarà a la Serra d’en Galceran, l’esmorzar es farà a mig camí, i l’arribada a la Torre d’en Doménec serà al voltant de les 13.30 h. Des d’allí, en cotxe, es tornarà al poble d’eixida, on es dinarà. L’etapa, de 13,7 quilòmetres, té una dificultat moderada, amb un desnivell baixant de més de 500 metres acumulats i només un desnivell positiu de 90 metres.
A la vesprada, cap a les 16.30 h, es durà a terme una visita al poblat iber del tossal de la Vila. La distància és de 2,7 quilòmetres d’anada i tornada i un desnivell de 146 metres tant positius com negatius des del coll de la Bandereta, nom popular actual de l’antic coll de Morella, entre el poble i la baixada cap als Ivarsos
Les persones interessades poden trobar més informació en la fitxa de la caminada. Per a participar-hi, cal inscriure’s en aquest formulari.
El Maestrat històric
El Maestrat històric és el territori corresponent al senyoriu patrimonial del mestre de Montesa, anomenat històricament Maestrat Vell de Montesa. Es va constituir el 1317, quan Jaume II va crear l’orde a causa de la desaparició de l’orde del Temple i hi va adscriure els territoris del Regne de València que eren feus d’aquest orde desaparegut i del de l’Hospital. D’aquesta manera, el Maestrat Vell es va configurar a partir de set demarcacions dependents de castells: Cervera, Peníscola, Xivert, Polpís, les Coves, Ares i Culla. A més del Maestrat Vell, l’orde posseïa el Maestrat Nou, a l’Horta de València, i el castell de Montesa (la Costera), on era la seu. El 1592, el rei Felip II de Castella va incorporar els béns de Montesa a la corona, de manera que l’orde va perdre la seua jurisdicció directa sobre el territori.
Alguns pobles que pertanyen al Maestrat històric van ser incorporats el 1987 a la Plana Alta i l’Alcalatén: les Coves de Vinromà, la Sarratella, la Torre d’en Doménec i Vilanova d’Alcolea van pertànyer al castell de les Coves i van ser adscrits el 1987 a la Plana Alta; Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat van pertànyer a la setena de Culla i van ser adscrits el 1987 a l’Alcalatén.
El Palau dels Casalduch, a la Serra d’en Galceran
El Palau dels Casalduch, a la Serra d’en Galceran, també anomenat el Fort, és un edifici residencial situat al centre del poble, molt a prop de l’església. Des del 2007, és propietat de la Diputació de Castelló i alberga l’Ajuntament i la col·lecció museogràfica dedicada al Bisbe Beltrán (qui va exercir el càrrec d’Inquisidor General en temps de Carles III).
El casalici data del segle XIV i segueix les pautes de l’estil gòtic civil valencià. La façana és senzilla, amb porta d’accés en forma d’arc de mig punt, amb dovelles, sobre la qual, en l’eix de simetria, hi destaca l’escut heràldic dels Casalduch. A l’interior, hi ha tres arcs d’ogiva amb sostre de cassetons de fusta, un dels quals del segle XVI.
Amb la conquesta de Jaume I, les terres de la Serra d’en Galceran van passar a les mans de Pere Valimanya que va denominar l’assentament, segons consta en la carta pobla del 1374, Serra de Valimanya. En aquests moments, era un dels pocs senyorius laics de la comarca, ja que es va cedir al baró de la Pobla Tornesa. Més tard, van ser comprades per la família Galceran, d’on prové el nom actual.
Uns anys més tard, van ser adquirides per Nicolàs Casalduch, de sobrenom l’Antic o el Vinculador, qui el 6 de desembre del 1512 va concedir la carta de població. El llinatge posseïa els títols de barons de la Serra d’en Galceran, la Pobla Tornesa, Benicàssim i Montornés des del segle XVI.
El tossal de la Vila
El tossal de la Vila és un jaciment arqueològic situat a l’oest del nucli urbà i a 954 metres sobre el nivell del mar, en un punt de visibilitat excepcional. Les excavacions arqueològiques han descobert les restes d’un poblat protegit amb muralla.
Presenta dues fases d’ocupació diferenciades en el temps. La més antiga se situa entre finals de l’edat del bronze i inicis del ferro antic (segles VIII-VII aC). La segona i més recent s’ha datat en el segle X dC.
