«La idea se’m va ocórrer mentre fèiem un cafè. Vaig pensar que no podíem deixar als docents i a les comunitats educatives soles amb el tema de la consulta, calia que s’hi implicara tot el poble», explica Roser, una veïna de Faura (Camp del Morvedre) en referència a la polèmica consulta de la llengua base a l’educació imposada pel conseller d’Educació José Antonio Rovira.
Roser no forma part de cap associació ni és una activista regular, «jo treballe per torns, a voltes fins les deu de la nit no torne a casa, però al grup de Whatsapp de la classe de la xiqueta van comentar si ens volíem afegir a les Famílies pel Valencià del Camp de Morvedre i vaig dir que sí». Amb tot, no va quedar-se tranquil·la i va decidir fer un pas més. El seu marit, dissenyador gràfic, va confeccionar la pancarta amb el ja famós lema de «Esta casa diu sí al valencià» i la van dur a una impremta i després van preguntar quanta gent en volia al seu entorn: als grups de Whatsapp de l’escola i de Famílies pel Valencià de la comarca, però també a familiars, veïnat, amistats… «La resposta va ser brutal –recorda Roser- ens va desbordar totalment, jo arribava de treballar i em trobava més de 40 missatges al telèfon demanant-me pancartes: ‘Jo en vull 30’, coses així, el Bizum se’m va bloquejar per excés d’ús, i després el del meu marit. Al pare, de 80 anys, li tocava anar a la impremta a demanar més còpies… tota la família va acabar embolicada».
No han portat una comptabilitat precisa, però calculen que ells a soles han distribuït més de 3.000 pancartes, a les quals cal sumar la gent que anava directament a la impremta a encarregar-ne més i els pobles que els van demanar el disseny per a imprimir-les pel seu compte. «M’escrivia gent de Dénia, de Manuel, de Pedreguer… escolta, que m’han passat el teu telèfon… i a tothom li hem passat el disseny, clar, estava per a gastar-lo», explica Roser qui reconeix que l’experiència ha estat esgotadora, però «molt gratificant».
Ben bé es podria dir que és una campanya que s’ha viralitzat, però en versió analògica. «La veritat és que ha estat tot un èxit, es veuen pancartes d’aquestes per tot arreu, fins i tot van eixir per la tele. Ací al poble hi ha carrers sencers que en tenen totes les cases», continua aquesta mare.
Sí al valencià a Faura
Siga per les pancartes siga perquè Faura és un «poble guerriller», com el descriu Roser, el cas és que el resultat de la consulta al municipi ha estat acaparador en favor del valencià, amb 131 vots contra 19.
Roser és absolutament crítica amb la consulta i pensa que «no s’hauria d’haver fet», però també creu que «ha servit per despertar coses que pense que ell [en referència al Consell que l’ha impulsada] no esperaven despertar, ací al poble, per exemple, he vist pancartes a balcons on mai hauria pensat que les penjarien, açò és un poble i ens coneixem». Unes pancartes –i una consulta- que al remat han servit «per visualitzar que estem ací».
