El 30 de novembre del 1928 va nàixer a Castelló de la Plana el filòleg Germà Colón Domènech, la personalitat i obra del qual, com a romanista de primer ordre i com a mecenes, gaudeix d’una indiscutible projecció internacional.
Després de llicenciar-se en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (1951) i d’obtindre’n el doctorat per la Complutense de Madrid (1952), va iniciar la seua activitat acadèmica com a ajudant de Gramàtica Històrica Espanyola en la mateixa Universitat on s’havia llicenciat (1951-53). Prompte, però, amb estades d’estudi a Lovaina (1952) i Zuric (1953), va començar a evidenciar una decidida vocació europea que, el 1954, el va dur a incorporar-se com a lector d’espanyol a la Universitat de Basilea, de la qual va ser catedràtic de Filologia Iberoromànica durant trenta anys (1967-1997).
En aquesta mena d’«exili» físic del seu país rau una bona part de la grandesa de la trajectòria de Colón, ja que, allunyat de certes batalles locals i irracionals de la seua terra d’origen, al voltant de la qüestió lingüística, va poder desenvolupar la seua valuosa obra sense més passió o arravatament que els que suscita la pura activitat científica.
La seua vasta bibliografia abraça l’estudi d’aspectes varis de la filologia –lexicològics i lexicogràfics, principalment– catalana, espanyola, francesa, occitana i italiana, en els quals sempre es beslluma l’empremta d’una solvent metodologia positivista –herència del mestratge de Mateu i Llopis, Casacuberta, Riquer, Badia i Margarit o von Wartburg– i una hàbil destresa a l’hora d’aplicar les estratègies d’anàlisi pròpies de la lingüística contrastiva.
Així es palesa en el conjunt de la seua obra i, de manera especial, en les aportacions publicades en els seus llibres: El léxico catalán en la Romania (1976), La llengua catalana en els seus textos (1978), Panorama de la lexicografia catalana (1986), Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987), El español y el catalán, juntos y en contraste (1989), Estudis de filologia catalana i romànica (1997), Para la historia del léxico español (2002), De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003)…, i, ja dels últims temps, Origen i història del lèxic català (2014) i Vocabulari castellonenc (2015).
Colón va ser membre de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i del Consell Valencià de Cultura. A més, va rebre importants distincions, com ara el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, la Creu de Sant Jordi, la Medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i els doctorats Honoris Causa per les Universitats de València, d’Alacant, Jaume I, Autònoma de Barcelona i Complutense de Madrid.
Va crear una fundació per tal de donar la seua biblioteca particular, en la qual hi havia més de 20.000 llibres, a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. «Al seu cor, sempre hi havia la ciutat en la qual va nàixer i es va criar», destaca l’escriptor Xavier Serra a l’obra Biografies parcials. Nascuts abans de la guerra (Editorial Afers).
Germà Colón va morir a Barcelona el 22 de març del 2020.
Fonts: Rafael Alemany, «Germà Colón o la passió científica per les paraules», La Veu dels Llibres, 2020 / Enciclopèdia Catalana
