El 10 de desembre del 1868 va nàixer a Borriana (la Plana Baixa) l’advocat i polític Vicent Cantos Figuerola, diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica i la Segona República Espanyola, i ministre en aquest últim període.
Llicenciat en Ciències i Dret a la Universitat de València, després d’obtindre el títol de registrador de la propietat va exercir aquesta professió a Cuba, on es va traslladar fins a la seua tornada el 1898. El 1903 va ingressar al Partido Liberal Demócrata de la mà de José Canalejas i a les eleccions generals espanyoles del 1905 fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Castelló de la Plana (districte de Llucena, l’Alcalatén), escó que va continuar guanyant en les successives eleccions celebrades fins al 1923.
Després de la proclamació de la II República, va obtindre novament un escó en les eleccions del 1931 a les quals es va presentar com a radical independent en la Conjunció republicana-socialista per a després incorporar-se al Partit Republicà Radical.
Des del 1932 va ser president adjunt del Congrés Provincial del Partit Republicà Radical, i va accedir a la presidència i la prefectura del Comité Republicà el 1934. El 1936, després de les eleccions de febrer, va dimitir com a president del partit i al març va passar a formar part del Comité Executiu.
Va ser fundador de la Revista Crítica del Dret Immobiliari, vocal i president de la Junta Provincial de Beneficència de Madrid, degà del Col·legi Oficial de Registradors de la Propietat, acadèmic professor de la Reial de Jurisprudència i Legislació, i president del Consell d’Administració de la Companyia Minera de Linares, entre altres càrrecs.
Posteriorment, fou elegit diputat en les eleccions del 1933 i ministre de Justícia entre el 28 d’abril i el 4 d’octubre del 1934 en el govern presidit per Ricardo Samper Ibáñez. Va tornar a ocupar la cartera entre el 3 d’abril i el 6 de maig del 1935 en el govern format per Alejandro Lerroux. Després de la derrota del seu partit en les eleccions generals espanyoles del 1936, va dimitir dels seus càrrecs. En acabar la Guerra Civil no va ser processat per la Llei de Responsabilitats Polítiques. La seua filla s’havia casat amb el futur ministre franquista Rafael Cabestany de Anduaga.
Vicent Cantos Figuerola no va tornar a exercir cap lloc de rellevància. Va morir a Madrid el 1943.
Fonts: Fernando Hidalgo, «Vicente Cantos Figuerola», Real Academia de la Historia / Viquipèdia
