El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha qualificat «d’èxit» el resultat de la consulta de la llengua base a l’educació, la mesura estrela del seu departament prevista en l’anomenada Llei de Llibertat Educativa. Hi ha motius, però, per sospitar que alguna cosa s’amaga darrere aquest triomfalisme.
En la roda de premsa convocada per Educació per donar els resultats de la consulta s’han limitat a oferir els de participació, sense cap dada sobre la preferència de les famílies pel que fa a la llengua desitjada. Aquestes dades soles seran visibles en el mateix centre –la direcció dels centres docents públics i la titularitat dels centres privats concertats hauran de publicar-la de forma visible demà dijous-, però no es tindrà una imatge global.
Aquesta opacitat fa pensar que «els resultats no els han agradat i no els fan públics», segons han explicat a Diari la Veu des de l’STEPV. També ha denunciat la «manca de transparència» la plataforma Famílies pel Valencià, que consideren «inacceptable» i anuncien que estan «estudiant les pròximes accions» de la plataforma.
Mobilització de les comarques valencianoparlants
Un altre motiu per pensar en una victòria aclaparadora de l’opció pel valencià és que la participació ha estat molt més alta a les comarques valencianoparlants i on la mobilització en favor de la llengua pròpia ha estat més intensa. Així, per exemple, el rècord de vots l’ha aconseguit el Comtat, amb un 73,28%, seguit per l’Alcoià –amb el el 70,21%, els Ports –67,26% – i la Vall d’Albaida, el 66,99%.
En canvi, la participació en conjunt ha estat tot just del 58,61%. Per demarcacions –les divisions administratives que ha ofert conselleria- són Castelló –59,81%-, València (58,81%) i Alacant (57,96%).
Preguntat sobre si aquesta participació tan diferent podia entendre’s com una «mobilització a favor del valencià», Rovira s’ha limitat a assenyalar que és una «dada real» que no entra a valorar, ja que al seu departament «el resultat li donava exactament igual». «El que volíem era deixar als pares la decisió sobre en quina llengua volen que els seus fills aprengueren a llegir i a escriure», ha asseverat oblidant que des de l’inici del seu mandat defensa que hi ha una «imposició del valencià», discurs que es veuria contradit amb una elecció massiva de les famílies en favor d’aquesta llengua.
Intentant vendre «l’èxit» d’aquesta convocatòria, Rovira ha comparat la participació amb les darreres eleccions europees, «on va votar el 51%», segons ha recordat i els consells escolars, «on només vota el 10,9% dels pares que, a més després, no tenen la majoria».
Des de Famílies pel Valencià han considerat aquesta comparació com a «pura demagògia ja que ara la Conselleria s’ha gastat milers d’euros en la campanya publicitària i fins i tot el conseller ens ha enviat dues cartes als correus personals de les famílies animant-nos a la participació», una mobilització que mai es dona als consells escolars.
Incidències
Sobre les múltiples incidències per participar a la consulta, Rovira s’ha negat a acceptar-ne cap altra que la caiguda de la plataforma durant uns 30 minuts durant la primera jornada de votació a causa de «l’afluència massiva».
Ha passat per alt, així, les múltiples dificultats per votar, per exemple des del mòbil o en el cas de famílies estrangeres i famílies en criatures d’adopció o d’acollida, la directa impossibilitat. En aquest sentit, Famílies pel Valencià ha denunciat que «el desenvolupament de la consulta no ha tingut un mínim de garanties democràtiques».
