Aquesta matinada, un grup de lladres han aconseguit arrancar un dels finestrals laterals del Museu de Villena (Alt Vinalopó) i introduir-se a dins de l’edifici per tal de furtar el gruix de la troballa arqueològica coneguda com el Tresor de Villena, segons ha avançat la Cadena Ser.
Segons les mateixes fonts, els fets van transcórrer amb gran velocitat i planificació. També apunten a la relació amb una falsa alarma registrada minuts abans en el poliesportiu municipal, un incident que els investigadors analitzen davant la possibilitat que haguera servit per a desviar l’atenció dels cossos de seguretat. Tampoc es descarta una connexió amb altres assalts recents a museus.
Ara mateix la Policia Local i la Guàrdia Civil mantenen la zona acordonada mentre analitzen tots els indicis i reconstrueixen la seqüència dels fets. De moment no s’han produït declaracions oficials, ja que la investigació continua oberta.
El Tresor de Villena
Està conformat per 66 peces d’or, plata, ferro i ambre que totalitzen un pes de quasi 10 kg. Eixa magnitud el converteix en el segon tresor de vaixella àuria més important de tot Europa, només superat pel de les Tombes Reials de Micenes (Grècia). A més, destaquen les peces de ferro, ja que són les més antigues descobertes a la península Ibèrica i corresponen a una fase en la qual el ferro es considerava metall preciós i, per tant, atresorable.
En detall, està format per 11 bols, 28 braçalets, tres botelles i diverses peces diverses, totes elles d’or. També ho formen tres botelles de plata, un botó d’ambre i or, un remat de ferro i or i un braçalet de ferro.
El va trobar el 1963 l’arqueòleg villener José María Soler prop de Villena, i des d’aleshores ha sigut la peça clau del Museu Arqueològic de Villena, que el conservava permanentment a una vitrina blindada del Museu Arqueològic de Villena.
Els experts el consideren una peça clau per comprendre l’orfebreria ornamental de la prehistòria mediterrània i també una mostra del “riquísim focus cultural capaç d’irradiar la seua influència fins a regions molt llunyanes” que va implantar-se a l’interior del País Valencià durant l’Edat del Bronze.
