Plataforma per la Llengua celebrarà aquest dissabte, 16 de març, a l’Ateneu Barcelonès, l’Assemblea General Ordinària, en què s’elegiran 13 càrrecs dels 24 que formen l’executiva. La data arriba amb polèmica perquè només s’hi presentarà la candidatura que encapçala Òscar Escuder, que ocupa la presidència des de fa 22 anys, després que una d’alternativa, liderada per l’exdirigent d’ERC al País Valencià Agustí Cerdà, haja estat invalidada per per no complir els requisits dels estatuts.
L’equip d’Escuder està integrat per Toni Royo, Ivan Solivellas, Eloi Planas, Berta Serra, Carles Solà, Marcel Padrós, Daniel Mundet, Roger Torrents i Susanna Pérez, que ja eren a l’executiva, Marina Garcias, que s’hi ha incorporat fa poc, i també, Xavier Dengra. Parlem amb l’actual president de l’entitat i candidat a la reelecció.
Quins són els seus objectius principals per als pròxims anys?
Bé, l’objectiu principal és continuar treballant, insistint encara més en la millora de la situació lingüística a tot arreu on sigui possible. I quan dic això vull dir que sabem que hi ha, especialment al País Valencià i a les Illes, una situació molt difícil, perquè és molt difícil aconseguir millores amb governs hostils. Tenim dos objectius bàsics, un és augmentar la conscienciació lingüística de la ciutadania i l’altre, evitar que els governs facin barrabassades o que en facin les mínimes. Cal evitar al màxim el dany a la llengua que alguns d’aquests governs estem veient què volen fer. Quan no tens governs a favor, has de tenir ciutadania conscienciada i empoderada.
L’altra candidatura que s’hi presentava, encapçalada per Agustí Cerdà, ha estat invalidada per un defecte de forma i la decisió…
Perdoni que el talle, però jo no sé si tècnicament això és un defecte de forma. No soc jurista i potser m’estic equivocant, però jo entenc que un defecte de forma seria, per exemple, que s’han oblidat d’ajuntar els DNI dels números o alguna cosa d’aquest estil, o han escrit malament uns quants noms, o han enviat el mail on no tocava. No s’ha invalidat per un defecte de forma, sinó per no complir els requisits dels estatuts. Ja sé que s’ha publicat això en altres bandes i quan ho he llegit… Per això l’he tallat, perquè… quan ho he llegit, m’he dit, un defecte de forma… No ho sé, potser m’estic equivocant perquè no soc advocat i, per tant, potser sí que es considera un defecte de forma, però el tema és, en tot cas, no complir els requisits que demanen els estatuts per a les candidatures.
Però l’equip de la candidatura alternativa ha criticat la decisió i ha dit que portarà el cas als tribunals.
Els advocats que ens assessoren ens diuen que no tenen raó. Veurem què diu el jutge, si és que finalment ho han portat als tribunals.
Així doncs, dissabte la seua serà l’única candidatura que es presentarà a les eleccions?
Sí. Si no ho han portat al jutjat i el jutge els hi dona la raó, sí.
Pel que fa al País Valencià, Plataforma per la Llengua ha dut a terme els últims anys nombroses activitats, com ara el cicle de conferències «Emergència Lingüística», que encara la recta final aquesta primavera, ha denunciat molts casos de discriminació lingüística… Quina és la seua proposta de futur en aquesta situació difícil?
Si continuem, reforçarem la línia engegada. Evidentment, fins ara havíem tingut actuacions conjuntes o coordinades o d’acord amb els governs anteriors, els governs del Botànic, i això ara sabem que no serà possible. També he de dir que els governs dels últims vuit anys ens van semblar, com també vam dir alguna vegada, que eren massa tímids. De fet, no van ser capaços de revertir els greuges fets pels governs previs. Per tant, la situació no és la desitjable i cal treballar en la conscienciació lingüística, treballar tan coordinats com puguem amb totes les altres entitats.
Vostè insisteix en la importància de prendre consciència lingüística i de col·laborar amb altres entitats.
I si això es veu clar en algun moment, és ara. Jo voldria deixar clar que si som capaços de coordinar-nos i de treballar conjuntament amb altres entitats tindrem més força per a continuar denunciant totes les discriminacions lingüístiques, els drets lingüístics que ja estiguin reconeguts per llei, i ser molt consistents a l’hora de defensar-los, demanant encara més a la ciutadania que ens faci saber quan hi hagi vulneracions.
Per exemple, vam aconseguir que l’estació d’autobusos d’Elx incloguera la retolació en valencià i ara fa poc hem vist que hi havia vuit ajuntaments del País Valencià que no complien la normativa. Els vam avisar i alguns ja ho estan canviant. Per tant, hem de continuar la feina que hem fet tenint en compte el canvi de circumstàncies, i intentar fer encara una feina més potent en tot el que puguem.
La novetat és que fins ara teníem governs més o menys favorables a la llengua, tot i que ja dic que per al nostre gust, massa tímids, diguéssim, poc decidits. I ara tenim un govern clarament hostil. Per tant, això ha variat, però la nostra feina serà la mateixa. I sobretot, reforçarem la consciència de la ciutadania, la coordinació i el treball conjunt amb altres entitats.
Segons una enquesta encarregada per Plataforma, publicada a principis d’any, els joves del País Valencià, més del 60%, són dels que més útil veuen el català per al futur professional.
Sí, com en tot, també en la llengua els joves són el futur i aquests resultats ens fan sentir contents i esperançats i reforcen encara més les ganes que tenim de treballar amb els joves a tot arreu. Però, com he dit, amb especial èmfasi als llocs on la situació és encara més difícil i, evidentment, un d’aquests és el País Valencià.
En aquest sentit, Plataforma per la Llengua ha dut a terme els últims anys iniciatives adreçades als infants i als joves, com ara la Festa pel Valencià o la revista MOOD. Hi ha altres projectes per a la gent més jove, que serà decisiva els pròxims anys per a la bona salut de la llengua?
Hem llançat també l’aplicació Parauletes per als més petits i continuarem amb la revista MOOD. El que sí que volem, i això no només al País Valencià, és, d’alguna manera, assolir més participació dels socis en la línia del que déiem de la conscienciació i l’empoderament. Ens hem proposat que els socis o voluntaris que tenim al País Valencià i a la resta de territoris catalanoparlants que vulguin fer activitats de la classe que sigui, activisme, teoria, col·laboracions…, el que sigui que vagi a favor de la millora de la situació de la llengua, que puguen trobar les vies per canalitzar-ho millor, ja que en això sí que som conscients que hem tingut una mancança els últims anys. I en això volem posar-hi la banya perquè és una manera d’assolir aquest primer objectiu: millorar la conscienciació de la ciutadania. Això comença pels més activistes, pels que ho tenen més clar, pels més motivats. Seria fer-ho fàcil perquè aquesta empenta es canalitzi de manera eficaç i constructiva.
Obrir més vies a la participació.
Sí, sí. Ens hem trobat que no hem pogut canalitzar tots els voluntaris que se’ns han adreçat i ens han dit: «Escolteu, que jo vull fer alguna cosa en Plataforma per a la Llengua, què faig?» O gent que ens proposava algun projecte i no hem pogut dur-lo a terme perquè no hem tingut la capacitat, ja que els recursos són limitats, com és evident. Però, com a mínim, hem de ser capaços de canalitzar i orientar les propostes de les persones que volen col·laborar amb Plataforma per a la Llengua. La qüestió seria obrir més iniciatives als activistes, als socis, i ajudar-los. Ja estem fent alguna cosa en aquesta línia que particularment ens interessa, perquè de vegades tenim gent amb un particular interès en l’ensenyament, en el món de l’empresa, en el món audiovisual, en el món digital… Si ja tenim alguna activitat, sempre és més fàcil dir-li que ens ajude a fer això que ja estem fent. Però si és una línia nova d’activitat, no la podem descartar. Som conscients que això no ens ha sortit prou bé fins ara i és un dels objectius que ens volem proposar. I també explicar que això serà per a tots els territoris del domini lingüístic, però especialment al País Valencià té més sentit que enlloc.
Ha fet referència al món de l’empresa, un àmbit en què al País Valencià la presència de la llengua és molt escassa. Pensa que cal treballar-hi més?
Sí. Tenim el territori que tenim, i allà on no tens legislació que afavoreix l’ús del català al món de l’empresa, com és al País Valencià, doncs cal actuar per la via dels drets lingüístics, perquè és veritat que no hi ha legislació prou forta al País Valencià quan l’empresa pressiona. La legislació és mínima i bàsica, però, si s’interpreta com s’hauria d’interpretar, les empreses no haurien de discriminar ningú per l’ús de cap llengua oficial. Si tinguéssim una legislació raonablement bona, seria més fàcil assolir millores, però si no… No deixarem cap escletxa per explorar i per obrir forat i per aconseguir el que es pugui quant a l’ús de la llengua al món de l’empresa.
Al País Valencià, quines són les expectatives de creixement en nombre de socis?
Un dels objectius és tenir més socis i també ampliar l’estructura permanent de Plataforma per la Llengua, no només la que treballa específicament per al País Valencià, sinó de l’estructura general de l’entitat. Ja tenim gent tant al País Valencià com a les Illes, però volem reforçar l’estructura professional i l’estructura de voluntaris i socis. Plataforma per la Llengua va néixer a Barcelona, a Catalunya, però ja fa molts anys que treballem al País Valencià i sí que és un dels objectius assolir més socis, més voluntaris i fer més feina de la que hem fet, que ha estat molta i pensem que bona, però en volem fer més.
