Quan el franquisme va prohibir la cançó «Vailet», de Lluís Llach

El 9 de gener del 1969 el Ministerio de Información y Turismo, encapçalat per Manuel Fraga, fundador i president del PP, va prohibir la publicació de la cançó Vailet, de Lluís Llach. 

Posteriorment, el 19 de febrer del mateix any, la versió corregida, titulada Damunt d’una terra, va obtindre el certificat d’enregistrament.

Durant la dictadura, les discogràfiques i editorials estaven sotmeses a la censura. El règim franquista controlava els possibles missatges polítics contraris i retallava la llibertat d’expressió. Així, abans d’enregistrar les cançons calia traduir-ne les lletres al castellà i enviar les dues versions a la Delegación del Ministerio, Sección de Espectáculos, per a l’aprovació. I ací, en la traducció era on els cantautors jugaven amb les paraules per aconseguir efectes que podien resultar molt semblant a la que seria la versió original. «Poble» era un dels conceptes més temuts per la censura, ja que era un símbol de l’associació i la unió. Els compositors sabien que utilitzar el terme «poble» significava la denegació directa de la peça. Per aquesta raó, normalment traduïen «poble» per «aldea», una paraula castellana amb un sentit molt més físic i neutral.

Després, un altre pas era aconseguir el permís per a poder interpretar-les en públic, autorització que s’adreçava al Gobernador Civil de cada província. Finalment, podia ser que les cançons foren declarades no radiables, fet que fins i tot constava a les etiquetes dels discs que les contenien.

Lluís Llach es va integrar en Els Setze Jutges el 1967 i prompte es va convertir en una de les figures més populars de la Nova Cançó. La seua trajectòria ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal. El 1968 va compondre L’estaca, cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estés arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles.