Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Castelló de la Plana que castellanitza el topònim del municipi, amb l’objectiu de fer respectar la llengua i fer complir la legislació. L’entitat denuncia que la castellanització del topònim seria contrària a l’Estatut d’Autonomia, la Constitució Espanyola, la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i la Declaració Universal dels Drets Humans. Toni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià, considera que «aquest canvi només respon a l’odi que tenen al valencià els actuals governants de Castelló de la Plana».
L’organització en defensa de la llengua demana, d’entrada, la nul·litat del procediment per la manca d’un tràmit essencial: «l’informe tècnic no ha estat elaborat per cap expert en lingüística, tal com obliga la normativa, sinó per Santiago Fortuño, especialista en literatura però no en lingüística ni en toponímia», assenyala. Per l’entitat, doncs, «cal declarar nul l’acord del ple de 30 de maig del 2024 amb el qual s’aprova el canvi de denominació oficial del municipi en la seua forma bilingüe amb la introducció de la forma castellana».
La legislació autonòmica determina que s’han d’evitar les formes bilingües i que les denominacions dels municipis s’adequaran a la tradició històrica i lingüística. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua indica que «la LUEV estableix que Castelló de la Plana és un municipi de predomini lingüístic valencià i, per tant, la denominació de la ciutat ha de ser en valencià».
A més, remarca, «l’acord de PP i Vox vulnera la CELRoM, en vigor des de l’1 d’agost de 2001 a l’Estat espanyol i de caràcter vinculant pel que fa al respecte i la cura de les llengües oficials i minoritzades».
Finalment, subratlla que «la castellanització del topònim de Castelló de la Plana també vulnera diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans que tenen com a objectiu protegir les llengües arreu del món».
A finals de juny, Castelló per la Llengua va llançar el manifest «El nom és Castelló de la Plana. Un nom propi per a un poble digne», i es va concentrar a la plaça Major amb l’objectiu de recollir suports a favor del manteniment exclusiu com a topònim oficial de Castelló de la Plana. El col·lectiu anima la ciutadania a presentar al·legacions i posa a l’abast de tothom un document base per a fer-ho.
Legalitat del nom exclusiu en valencià
Plataforma per la Llengua recorda que «el Tribunal Superior de Justícia valencia (TSJ) va resoldre en l’any 2022 sobre l’aprovació del canvi de denominació del municipi de Castelló de la Plana en la forma exclusiva en valencià». La sentència ja ferma va desestimar totalment el recurs interposat pel grup popular en l’Ajuntament de Castelló de la Plana contra el canvi de denominació del municipi de Castelló de la Plana i va establir la plena legalitat i validesa del nom exclusiu en valencià del municipi.
Per això, l’entitat també denuncia que «el procediment respon a un canvi capritxós i arbitrari, per la qual cosa vulnera l’article 103 de la Constitució Espanyola pel que fa al principi de bona administració». L’ONG del valencià recorda que «l’anterior canvi va produir-se després de 35 anys mentre que la proposta de PP i Vox arriba només cinc anys després de l’oficialitat del topònim en valencià».
Informe de l’AVL
L’informe de l’AVL sobre el topònim «Castelló de la Plana», emés el 19 de desembre del 2019, assenyala, en primer lloc, que el nom de la ciutat formava part dels aleshores 27 topònims de municipis a la zona de predominança del valencià que només mantenia el topònim en la forma castellana. A més, l’informe clarifica que el Decret 62/2017, de 2 de juny, del Consell dictamina que el topònim de la ciutat ha de respondre a la seua tradició històrica i lingüística.
En aquest sentit, cal tindre en compte que el manual per a la fixació de la toponímia valenciana publicat per l’AVL el 2015 també recomanava als municipis la recuperació de la denominació valenciana com a forma oficial, atés que és la tradicional i es correspon a la realitat lingüística valenciana.
En el mateix sentit, l’informe de l’acadèmic Emili Casanova recorda que «Castelló de la Plana» és el topònim que apareix en documents medievals com El llibre del repartiment o la Crònica de Jaume I, del segle XIII. Altres documents històrics més moderns demostren la tradició lingüística de la denominació valenciana, «Castelló de la Plana».
El filòleg i sociolingüista Vicent Pitarch va explicar en dos articles publicats a Diari La Veu a finals de maig el perfil del topònim Castelló en la seua condició formal, filològica, i com Castellón ha passat a representar l’alternativa castellanitzadora. Pitarch conclou: «En definitiva, constitueix una contradicció insuportable la pretensió de restituir-lo com a topònim oficial d’un municipi valencià. A més de superflu, és conflictiu».
