-Vostè és l’iniciador de la Festa Estellés. Com va sorgir aquella idea?
-L’any 2009 pegava voltes sobre com crear una festa que cohesionara la nostra cultura. Com que vaig saber de la festa que dedicaven a Escòcia al poeta Robert Burns –del segle XVIII– amb la Burns supper, vaig pensar que es podia fer alguna cosa pareguda. La festa inclou un àpat amb cullen skink, una sopa típica escocesa, i el que fan és homenatjar el seu poeta nacional, Robert Burns, amb menjar i beguda típica del país, canten, reciten i clouen amb una cançó que és «L’hora dels adeus». Això es podia fer a País Valencià, Catalunya i Illes Balears, i ho vaig comentar en una trobada d’escriptors de la Ribera l’any 2004 i l’any següent es va comunicar la idea a través d’una carta per fer la festa en tres pobles: Alginet, Benimodo i Manuel (Ribera Alta). L’any 2010 es van fer vint festes Estellés, el 2015 se’n van fer setanta-dues i l’any passat més que mai, noranta-una. La primera es va fer a Alginet.
-Com ha evolucionat aquesta festa?
-Un dels problemes és que Estellés va nàixer el dia 4 de setembre, quan molts pobles estan celebrant les festes, però les dates s’han anat ajustant a conveniència. Per això hi ha pobles que les celebren a l’octubre o al novembre, per exemple. La festa també ha servit per a fer llibres, obres de teatre, concerts… I tal com ha evolucionat la festa, l’interès de la gent és evident.
-Aquests esdeveniments també han servit per a divulgar l’obra del poeta.
-Evidentment. Molts pobles i ciutats han aprofundit en Estellés d’aquesta manera, i s’han donat casos d’estudiants que s’han apuntat a aquestes festes i han recitat els versos d’Estellés en altres idiomes. Va ser el cas d’un estudiant que va recitar el poema «Els amants» en quítxua.
-Com ha vist l’any Estellés d’enguany?
-Malgrat el rebuig del Consell i de Les Corts per la negativa de PP i Vox, no crec que s’hagen dedicat tants llibres i tants actes a un poeta al País Valencià en un mateix any. PP i Vox no ho han pogut evitar. Salvador Vendrell i jo mateix vam coordinar un llibre que es titulava Nosaltres els fusterians coincidint amb el 25è aniversari de la mort de Joan Fuster. Enguany nosaltres mateixos hem tret, també amb Perifèric, el llibre Un ram convuls, síl·labes de vidre, amb la col·laboració de moltes altres persones que han aportat textos, entrevistes, etc. i el presentarem a Xàtiva, a Gandia, a Sueca, a Alacant i a molts altres llocs.
-Vostè que ha conegut bé l’evolució del poeta, pensa que Vicent Andrés Estellés està més valorat actualment que abans?
-Sí. Totalment. Els cantautors han contribuït molt perquè això siga així. I també entitats com Escola Valenciana i els especialistes que han treballat la seua obra. Tots aquests elements han servit perquè Estellés siga un poeta conegut i reconegut. La seua obra ha tingut molta implantació al País Valencià, no tanta a Catalunya i molt poca a les Illes. Hi ha una connexió entre els tres territoris amb la Festa Estellés que connecta des del Centre Octubre de València amb Barcelona i Palma, però la repercussió no és la mateixa. Enguany, pel centenari, també s’ha celebrat la festa a Andorra la Vella. Hi ha ciutats i pobles que celebren la festa tots els anys i altres que no. Això depèn dels organitzadors i de la voluntat, també de la tradició.
-Abans s’ha referit al rebuig del Consell valencià a celebrar l’Any Estellés. Ho esperava?
-No, en cap cas. No vull qualificar això, però és increïble. Ells són el nou franquisme. No hi ha més a dir.
-Finalment, segons vostè, què està sent el millor d’aquest Any Estellés?
-Cent d’Estellés s’ha mogut moltíssim, s’han fet moltíssimes obres i jo crec que eixe suport tan gran s’ha demostrat aquest any malgrat els comportaments de Les Corts i del Consell.
