Dissabte 15 de març. Les comissions falleres, com cada any s’afanyen a donar els últims retocs als monuments per tenir-los a punt per la plantà aquesta mateixa nit. A àmplies zones de València, però, aquesta tasca comença a ser missió impossible. Al coincidir la data amb un festiu, la ciutat s’ha omplert de turistes a una escala difícilment imaginable pocs anys abans i difícil de gestionar. Costa fins i tot menejar-se, i ja no parlem de les grues i camions necessaris. I a mesura que avança la nit la situació encara és pitjor, amb els bars –inclosos els mòbils a l’espai llogat per les mateixes comissions- cada volta més plens i els clients més bufats, fent la seua festa, aliens a «la festa». Les falles, en realitat són un decorat, una excusa per viatjar un cap de setmana a una ciutat exòtica i bufar-se. Gaudir-les –o ni tan sols, no molestar la seua celebració- no és cap prioritat.
És el que el sociòleg i exdirector dels museus de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Gil-Manuel Hernàndez, un dels majors experts en falles, anomena el «fracking cultural»: «És un sistema on es fractura la festa per a extreure’n tot el benefici possible sense cap respecte ni consideració. Funciona com el capitalisme de plataforma, on la gent, en aquest cas els fallers, treballem gratis per a gent que és absolutament aliena, no ja a la festa, sinó fins i tot a la ciutat i al país».
«Situació insostenible»
Si bé les queixes sobre l’actual model de festa, enfocat al turisme i no als propis veïns que volen gaudir-la, ja fa anys que es fan sentir, enguany, amb la coincidència de la plantà en cap de setmana, s’han disparat.
Soles calia passejar per barris com Ciutat Vella o Russafa per sentir comentaris sobre els excessos mentre es feia difícil caminar. El punt àlgid va ser, segurament, la mascletà del dissabte, quan el 112 va rebre centenars de trucades de gent atrapada en la multitud mentre patien marejos i desmais. Les xarxes també han fet de ressò d’aquest sentiment i s’han omplert de vídeos de les multituds, així com dels efectes més negatius, com les ingents quantitats de fem, les actituds incíviques o l’espai públic privatitzat en benefici d’empreses privades sense que se sàpiga molt bé amb quins drets o permisos.
«Som molts els que estem advertint que en Falles, l’Ajuntament perd el control de la ciutat. No sols a nivell de massificació, també pel que fa a seguretat pública, llicències, mobilitat i salut. Però sembla que els polítics són els primers que busquen açò», es lamenten des del moviment veïnal.
Un malestar que, adverteixen, «comença a arribar a les comissions falleres, on cada volta hi ha més veus crítiques, encara que per ara falta massa crítica, sí que hi ha un malestar latent».
«El problema –alerta Hernàndez- és que els prohoms de la festa no volen treure aquest tema perquè hi tenen interessos». Una actitud que vindria ajudada pel desinterès de les comissions de la perifèria, on el problema no és tan greu i, llavors, no veuen tan important intentar posar fre a aquest model. «Però cal tenir en compte que el fenomen s’assembla prou al de l’AirBnB –de fet van paral·lels- i comença al centre, però després va estenent-se cada volta a més barris. Totes les comissions farien bé d’escoltar més els seus companys del barris cèntrics», alerta el sociòleg.
