L’escriptora i autora de La por de la Bèstia (Amsterdam), Anna Moner, conversa amb Josan Piqueres sobre el seu últim llibre al pòdcast de Diari la Veu, La Nostra Veu. L’autora va afirmar que no és una escriptora gore, però que la fascina la bellesa que es pot trobar dins de la maldat.
«Ja he explicat alguna vegada que no soc una escriptora gore. Però, en una novel·la d’aquest tipus m’interessa generar l’apnea de les emocions al lector. M’agrada matar de forma literària», va concretar sobre el seu estil.
També va defendre que per a escriure és imprescindible ser una persona lectora, tot i que va destacar la qualitat per damunt de la quantitat.
A més a més, la lletraferida va reconéixer que algunes persones li han confessat que han somiat amb el minotaure. «A mi això m’encanta, que somien amb el minotaure. Vol dir que he aconseguit el que volia», s’enorgulleix.
Així mateix, va subratllar que la seua última obra s’ha de gaudir amb temps i atenció. «A la nit no seria el millor moment per llegir-la, s’ha de prestar atenció als detalls», assenyala.
La novel·la La por de la bèstia d’Anna Moner, publicada per l’editorial Àmsterdam, ofereix una perspectiva inusual sobre el tema del crim i la por. És una obra ambientada a principis del segle XX en què el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seues víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.
La història es desenvolupa amb personatges magnètics i un univers inquietant. Anna Moner explora la psique del Minotaure inspirant-se en les memòries de Pierre-François Lacenaire, un poeta assassí del segle XIX. La novel·la ofereix una lectura freda i preventiva de la llegenda del depredador i la víctima, desviant-se del patró habitual dels assassins en sèrie.
