Aquest dijous 11 d’abril se celebra una nova edició del pelegrinatge al monestir de la Santa Faç, un dels esdeveniments que més implica els alacantins. Aquest festiu local es convoca cada any durant el segon dijous posterior al dijous sant. Per què és tan important per a la ciutat?
Origen
Jorge Payá, investigador i divulgador de la història de l’horta d’Alacant, explica que l’origen d’aquesta jornada se situa al març del 1489. «Uns documents parlen que la relíquia de la Santa Faç va ser treta per primera vegada per demanar a déu que ploguera i d’altres indiquen que aquesta acció es va fer per donar les gràcies a déu per la pluja», indica Payá. Aquell 1489 va ser un any de sequera i el 17 de març, divendres, fora pel motiu que fora la relíquia va ser passejada per l’horta d’Alacant. Durant aquella jornada, al conegut com a barranquet de Lloixa, on hui se situa el cambril de la Santa Faç, es va produir el miracle de la llàgrima.
Els documents, relata Payá, indiquen que el frare que portava la relíquia carregava un pes molt gran, va caure a terra i, en demanar ajuda, els presents van veure que la Santa Faç, des de l’ull dret, va plorar una llàgrima. Aquest miracle, que es va produir el 17 de març de 1489, és relatat per l’ofici del 1518, que també explica que aquell dia persones «dignes de crèdit» van anar a la vila d’Alacant des del barranquet de Lloixa per avisar la gent que s’havia produït un miracle. Alacant va quedar semibuida per la gent que es va moure fins el lloc dels fets. Aquest seria el primer pelegrinatge, si bé no se sap en quin moment es va popularitzar, però sí que es pot dir que al segle XVII ja era un fet molt important, tal com està documentat.
Sobre la persona que va tindre la iniciativa de traure la relíquia el 1489, el document més antic que parla del miracle és del 1496 i en responsabilitza el Consell d’Alacant, allò que hui seria l’Ajuntament. Altres documents, com el del 1518 o el que Rafael Martí de Viciana va signar el 1562 en forma de crònica, assenyalen el mossèn Pere de Mena com l’impulsor de la idea. Es tracta de qui era rector de l’església del lloc de Sant Joan, l’actual municipi de Sant Joan d’Alacant. Aquesta última versió és la que ha guanyat més pes en el relat tradicional.
Episodis adversos
Es tendeix a pensar que l’episodi més complicat per a la celebració de la Santa Faç i per a la conservació de la relíquia és el de la Guerra Civil. I no és estrany si es té en compte que el monestir va arribar a ser assaltat i que la Santa Faç va haver de ser custodiada per veïns de la zona. El 1942 va ser restituïda al monestir. Payá, en canvi, situa altres esdeveniments que van condicionar aquest acte, com ara altres capítols bèl·lics com el de la Guerra del Francès, que a principis del segle XIX va fer que les monges del monestir es traslladaren al de les Monges de la Sang, ubicat a la ciutat d’Alacant, per a protegir-se davant la situació confusa que s’estava generant. Altres moments bèl·lics o d’epidèmies també van impedir el pelegrinatge.
Què té la Santa Faç que interpel·la tots els alacantins?
La Santa Faç és, sens dubte, un dels símbols identitaris de la ciutat. Ho és la relíquia, el pelegrinatge i la paraula misericòrdia, documentada ja el 1496 com a manera d’adreçar-se a la Santa Faç. Aquesta invocació i la capacitat de la Santa Faç d’aglutinar l’esperit alacantí ha evolucionat amb el pas del temps, segons Jorge Payá, que recorda haver fet la romeria a la inversa per a observar la gent que anava cap al monestir i haver vist, de manera abundant, símbols al·lusius a l’Hèrcules CF, l’equip de futbol de la ciutat. «La Santa Faç és, per tant, un element amb què els alacantins es retroben amb si mateixos, una jornada d’autoafirmació col·lectiva» i un símbol només comparable a les Fogueres de Sant Joan o a l’esmentat Hèrcules CF.
Payá demana, per això, despertar l’interès dels alacantins per a conèixer la història d’un esdeveniment que interpel·la tots els alacantins i les alacantines i que, a més, té un origen explicat en valencià, tal com s’observa en els documents més antics. Entre els estudiosos que han relatat més detalladament l’origen d’aquesta celebració hi ha el desaparegut Enrique Cutillas Bernal o el professor universitari Antoni Biosca.
