El compositor i professor del Conservatori Superior de Música de València, Pasqual Salort (el Verger, la Marina Alta, 1977), va guanyar el novembre passat la tercera edició del Concurs de Composició per a Dolçaina Valenciana i Instrument Polifònic, convocat per la Diputació de València amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la difusió de la música de dolçaina i la promoció de nous talents en l’àmbit musical.
Salort explica a Diari La Veu que l’obra guardonada, Albaes de fantasia, «parteix de motius de les albades de l’Horta i després els posiciona en el ragtime i els estils del swing, i en un context harmònic molt contemporani basat en els modes d’Oliver Messiaen, cosa que li dona, a través d’unes cadències i unes tècniques esteses utilitzades en la dolçaina, un repte interpretatiu innovador i, la veritat, bastant dificultós per a la majoria dels dolçainers, però que per a mi va ser útil i també per als meus alumnes del cicle superior».
El professor assenyala que va entrar en el món de la composició «per necessitat d’ampliar nous camins i aportar materials per a alumnat d’un nivell d’exigència alt, ja que són estudis superiors, una carrera universitària». «Quan vaig entrar el 2018, em vaig trobar amb la necessitat de començar per la part més tradicional, intentant transmetre l’ofici, que els alumnes han de conéixer i intentar que sobrevisca, i després vaig introduir-hi corrents estètics i estilístics més contemporanis».
El 2021 Salort va obtindre amb la peça Nans i Gegants per a quintet de vent el segon premi en el certamen internacional de composició «Classic Pure Vienna». La capital austríaca va reconéixer la força i complexitat de les melodies de les danses rituals valencianes, ja que la seua «suite» en tres moviments està inspirada en les melodies de Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa), Xàtiva (la Costera) i Morella (els Ports).
El compositor destaca que en aquesta obra «no intervenia la dolçaina, però amb ella vaig encetar un camí on vaig veure que a través de la música tradicional podia traure unes composicions d’una considerable dificultat i un repte d’interpretació per als dolçainers també».
Salort apunta que ha guanyat altres premis de composició en el món de la dolçaina, com ara «una obra dedicada a un dels contes d’Enric Valor, El Castell del Sol». «En aquest cas, per a colla i altres instruments simfònics, com el contrabaix i un sintetitzador». Així mateix, ha aconseguit altres premis per a colla en modalitats més tradicionals, com ara un pas doble.
Ara mateix, el professor assenyala que està escrivint «molt per a dolçaina i piano per ampliar l’assignatura de repertori en piano». També ha fet alguna agregació en dolçaina electrònica i està treballant amb un compositor del conservatori sobre una obra per a dolçaina electrònica, que veurà la llum, probablement, a finals d’aquest curs.
«Per a la dolçaina -afirma Salort-, no només en l’àmbit de país, sinó en l’àmbit internacional, seria interessant que visualitzarem aquests nous corrents que pretenen portar la dolçaina més lluny del territori valencià i que siga reconeguda, inclús a l’estranger, com un instrument que té la capacitat d’interpretar altres estils fora dels que estem habituats».
En la seua tasca per difondre la dolçaina, Salort considera que «internacionalitzar-la és el més interessant».
