El president de la Diputació de València, Vicent Mompó (PP), ha dit que la institució que encapçala donarà suport a la promoció del valencià, però no del valencià normatiu: «Estem i estarem enfront dels qui menyspreen la nostra llengua, però també de la “política dels sabuts”, aquells que, durant huit anys, han volgut imposar com havíem de parlar, separant el poble del seu valencià». I tot seguit, en el missatge que ha publicat a la xarxa social X, ha assegurat: «Ho tenim clar: més inversió i més llibertat per a fomentar-lo, impulsar-lo i protegir-lo».
Estem i estarem enfront dels qui menyspreen la nostra llengua, però també de la ‘política dels sabuts’, aquells que, durant huit anys, han volgut imposar com havíem de parlar, separant al poble del seu valencià.
— Vicente Mompó Aledo (@Vicente_Mompo_) March 17, 2025
En la @dipvalencia ho tenim clar: més inversió i més llibertat per…
Així ho ha asseverat el màxim responsable de la corporació després que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, anunciara aquest dilluns un acord amb Vox per a tirar avant els pressupostos de la Generalitat del 2025 i que entre les exigències de la formació de Santiago Abascal figure «retallar de manera significativa» el pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), així com les subvencions a la promoció del valencià.
No és la primera vegada que Mompó, que es va declarar a favor del valencià en la consulta de la llengua base als centres d’ensenyament, impulsada pel conseller d’Educació, José Antonio Rovira, fa afirmacions d’aquesta mena. A propòsit d’aquestes asseveracions del president de la Diputació de València, dijous passat, Salvador Vendrell assenyalava en la seua columna a Diari La Veu: «Voler que escriptors, científics i familiars utilitzen el mateix registre en totes les situacions comunicatives suposaria començar a prohibir paraules, cosa que ja hem vist massa vegades en aquest país. Estic segur que al senyor Mompó no li agradaria que, com ara, l’Educació Física es reduïra a la gimnàstica, perquè l’Educació Física és molt més. De fet, reduir les varietat formals de la llengua a l’ús col·loquial, “aproximant-les al poble”, seria una limitació similar. El valencià formal utilitzat a les escoles ha estat un èxit, com han demostrat els resultats de la consulta».
Entitats blaveres i Vox
Cal recordar que la Diputació de València ha subvencionat, per exemple, la publicació d’Els Quatre Evangelis, obra editada per Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitats promotores del secessionisme lingüístic i les acientífiques Normes del Puig. Un criteris contraris als de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i, per tant, també contraris a l’Estatut.
De fet, l’octubre del 2014, Vox va presentar tres proposicions no de llei (PNL) a les Corts Valencianes en què demanava el reconeixement oficial, l’homologació i la convalidació dels títols de valencià dispensats per Lo Rat Penat i declarar nuls de ple dret els actes administratius de l’AVL i fonamentats «en criteris normatius emanats» de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El síndic del partit d’extrema dreta, José M. Llanos, confiava que aquestes iniciatives tiraren avant «pel bé de la història i cultura» dels valencians enfront dels intents de «confondre-la i diluir-la» sobre la base d’un «imperialisme català» amb el beneplàcit de l’anterior govern del Botànic sobre la base d’un «fals cientifisme partidista» i prenent com a referència els qui consideren que els valencians són «només un apèndix del pancatalanisme». També va carregar contra les institucions que commemoraven l’Any Estellés per recordar a un poeta que «no s’ho mereix» pels seus «atacs a la cultura valenciana».
Uns mesos abans, el llavors vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera (Vox), va carregar contra l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, a qui van instar a «rectificar la seua nova política lingüística», i va insistir que al País Valencià «tenim el nostre propi idioma, que és el valencià i mai el català», seguint les crítiques de la RACV a la publicació per part de l’Arquebisbat del Evangelis en valencià per primera vegada.
