Són aquelles petxines petites (Cerastoderma glaucum o Chamelea gallina) que hi ha costum d’afegir a guisats diversos per tal de donar-los una mica de sabor de mar, però soles, guisades de diverses maneres, també són bones. Al Tarragonès hi ha costum de preparar-les simplement amb uns alls fregits, un bocí de vitet i una cullerada de pebre roig, i són un aperitiu excel·lent.
Escopinyes coents
Ingredients (4 racions): 1,5 kg de’escopinyes, alls, 1 vitet, pebre roig, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer pelarem i trinxarem tres o quatre alls i, en acabant, posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem els alls i un bocí de vitet i ho sofregirem. Hi farem unes remenades amb la cullera de fusta i, quan els alls agafaran una mica de color, hi afegirem les escopinyes i una cullerada de pebre roig. Ho salarem, ho remenarem, ho taparem i, al cap de quatre o cinc minuts, quan les escopinyes s’hauran obert, ho traurem i ho portarem a taula.
Variants: hi podem afegir un raig de vi blanc, una llimona (trossejada), una trinxadissa de julivert o un parell de fulles de llorer.
Dialectalismes: «escupinyes cuents»
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
