L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat el programa de la vintena edició de l’Escriptor de l’Any, que el 2026 es dedicarà a Francesc Almela i Vives (1901-1967) amb el lema “Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata”. La institució vol aprofitar l’efemèride per a recuperar i difondre la figura d’un autor polifacètic que va participar del redreçament cultural i lingüístic en valencià durant el segle XX.
La comissió organitzadora la formen els acadèmics Àngel Calpe (president), Josep Palomero (secretari) i Àngels Gregori. Calpe ha subratllat que la iniciativa pretén reivindicar un escriptor que, segons ha remarcat, “exemplifica com pocs el trànsit d’un intel·lectual valencianista a través del convuls segle XX” i que l’homenatge “ens permetrà revisitar la vida cultural valenciana d’un període transcendental en la nostra història, del qual encara vivim les conseqüències”.
La presidenta ha aprofitat el torn inicial per a recordar que l’organització interna obliga a treballar amb previsió i en paral·lel: “Normalment en l’acadèmia treballen simultàniament dues comissions de l’escriptor de l’any.”
L’AVL ha emmarcat el projecte en una idea recurrent del programa —ja en marxa des del 2004—: “Només s’estima allò que es coneix”, una màxima amb què l’acadèmia defensa la necessitat de fer visible el patrimoni literari bastit en llengua pròpia i d’acostar-lo tant als especialistes com als lectors més joves.
Exposicions: de Vinaròs a València
L’exposició itinerant “Francesc Almela i Vives. Les paraules li obriren finestres al món” serà el primer gran aparador del programa i s’inaugurarà a Vinaròs (el Baix Maestrat), localitat natal de l’autor. La mostra, formada per dotze panells, passarà per instituts, biblioteques i altres espais culturals, i inclourà un quadern de mà.
El comissariat recau en Josep Palomero i el comissariat adjunt en Carlos Miguel Muñoz, cap de Secció d’Informació Bibliogràfica i Difusió Bibliotecària de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. L’estudi Espirelius signa tant el disseny de la mostra com la imatge de la campanya. La versió fixa s’instal·larà a València, al Museu d’Etnologia del Centre Cultural la Beneficència, durant l’últim trimestre de l’any.
Miscel·lània, còmic i guia didàctica
El calendari també inclou una miscel·lània d’estudis a cura d’Àngel Calpe, que s’editarà dins la col·lecció Recerca de l’AVL: un volum d’unes 300 pàgines amb la participació de 21 autors.
En paral·lel, l’acadèmia publicarà el còmic Francesc Almela i Vives. Un humanista en l’edat de plata, amb guió de Josep Palomero i Miguel Carlos Muñoz i il·lustracions de Daniel Olmo. A més, el professor de valencià José Ricardo March elaborarà una guia didàctica digital d’unes 60 pàgines adreçada a alumnat de Secundària i Batxillerat.
Reedició poètica i un epistolari amb 1.431 cartes
La col·laboració amb la Diputació de València permetrà la reedició actualitzada de l’Obra poètica d’Almela i Vives (edició de 1987 a la Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim, prologada per Josep Ballester).
Una altra peça central serà la publicació d’una selecció del seu epistolari, conservat a la Biblioteca Valenciana: 1.431 cartes datades entre 1927 i 1966, de les quals la tria final s’aproxima a 200. Palomero, curador de l’edició, ha explicat que “el criteri principal de la selecció ha sigut que comuniquen informacions d’interés” i que l’autor “segons el corresponsal” escrivia en valencià o en castellà, amb un to més formal o més espontani segons la confiança.
Portal digital i més activitats
L’AVL també impulsarà el portal Almela i Vives dins la Biblioteca d’Autors Valencians de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (Universitat d’Alacant), coordinat per Àngels Gregori, i preveu una ruta literària a València, una jornada didàctica i presència en diverses Places del Llibre.
Un perfil clau de la “generació del 1930”
Francesc Almela i Vives, integrat en la denominada “generació del 1930”, va iniciar la seua obra poètica amb L’espill a trossos (1928) i Joujou (1933), i va intentar renovar l’escena amb L’Antigor (1931), estrenada al teatre Alkázar. Després de la Guerra Civil, arran d’un procés de depuració professional, va orientar-se cap a l’erudició i la investigació, i el 1941 va obrir la Librería Valenciana, on va arribar a catalogar més de 22.000 referències bibliogràfiques.
Amb aquesta edició, l’Acadèmia manté el full de ruta d’un programa que vol reforçar la presència social del valencià i reobrir, des del segle XXI, la lectura d’un autor que travessa gèneres, èpoques i debats encara vius.
