El 9 d’octubre del 1980, John Lennon va publicar el mític àlbum (Just Lik) Starting Over, que incloïa el tema més exitós de la seua carrera musical en solitari. Una cançó que parla de tornar a començar, ja que era el primer treball amb material nou des del 1975.
El 8 de desembre, dos mesos després, a la porta de l’edifici Dakota i davant de Yoko Ono, la seua dona, John Lennon va morir assassinat per Mark David Chapman. Una història trista i plena de matisos que val la pena tractar sense pressa.
L’últim dia de John Lennon
Lennon estava molt il·lusionat amb el retorn a la vida activa musical. Una il·lusió que resulta evident si s’analitza tot el que va fer l’artista durant el seu últim dia de vida. Com deia l’exBeatle: “Imaginem!”. Imaginem que aquell 8 de desembre del 1980, el músic es va despertar prompte, es va posar un quimono negre i va veure eixir el sol des de la finestra de l’apartament del Dakota mentre fumava una cigarreta i escoltava la ràdio. Imaginem que, de sobte, va sonar “Watching The Wheels”, el single amb el qual havia reaparegut.
Imaginem que li va agradar la sensació i que això el va animar prou, ja que tenia una jornada de treball molt intensa: sessió de fotos amb Annie Leibovitz, entrevistes al matí i gravació a l’estudi a la vesprada.
Això és el que va fer Lennon. Però, què feia Mark David Chapman mentrestant? L’assassí de Lennon va arribar a Nova York el 6 de desembre i es va instal·lar a l’Hotel Sheraton Center, a la Setena Avinguda. Només portava una bossa amb una muda de roba i unes poques pertinences entre les quals destacaven diversos discos dels Beatles, algun de Lennon i un llibre.
A les 9 hores, John i Yoko van baixar a desdejunar al Café La Fortuna, a prop del Dakota, un dels llocs favorits de Lennon a Nova York, i l’exBeatle va demanar el que prenia sempre: un capuccino acompanyat d’uns ous a la benedictina. Després va passar per la perruqueria i es va fer un look a l’estil teddy boy dels anys 50, el tupé dels rockers.
Més o menys a la mateixa hora, Chapman va anar a peu fins al Dakota i va muntar guàrdia amb la resta de fans que s’hi concentraven cada dia per a veure l’artista. L’assassí portava l’LP Double Fantasy, el disc que John Lennon acabava de publicar després de cinc anys de silenci musical; un exemplar de la novel·la El vigilant en el camp de sègol, de Salinger, que parla d’un adolescent que no encaixa en la societat; un revòlver calibre 38 i unes bales. Chapman volia saludar Lennon, xarrar amb ell, demanar-li un autògraf i… matar-lo.
La lletra de “Woman” transmet amor i agraïment a Yoko, però també mostra vulnerabilitat. Lennon es veia com un “xiquet dins del cos d’un home” i la cançó recordava a Yoko Ono que la seua vida estava en les seues mans. Una dependència emocional de Lennon cap a Yoko que va atrapar a la perfecció amb la seua càmera la fotògrafa Annie Leibovitz poques hores abans de la mort del músic.
A les 11 hores, Leibovitz va anar fins al Dakota, ja que havia de fer les fotos per a l’entrevista que havia d’aparéixer en la revista Rolling Stone. En un moment de la sessió, la fotògrafa va suggerir a la parella que es despullara: ja ho havien fet més de deu anys abans per a la coberta de Two Virgins. Yoko no va voler i John no s’ho va pensar. Es va despullar i es va abraçar a una Yoko vestida amb uns vaquers i un jersei negre. Quan Lennon va veure una prova de la imatge va quedar fascinat i va dir: “Has capturat la nostra relació a la perfecció”. La icònica imatge de Lennon despullat i abraçat en posició fetal a Yoko, que va ocupar la portada de la revista Rolling Stone el 22 de gener del 1981, unes poques setmanes després de l’assassinat, va ser feta el matí del 8 de desembre, mentre Chapman esperava la víctima a la porta del Dakota.
A la una del migdia, un equip de l’emissora RKO Ràdio de San Francisco, encapçalat per Dave Sholin, va arribar a l’immoble per a fer una entrevista en profunditat a Lennon. El músic va parlar durant tres hores sobre l’ocàs del somni hippie dels anys 60 i va denunciar la ingenuïtat dels que van pensar que “plorar seria suficient” per a aconseguir un món “de flors i pau”. Era conscient que ell mateix també havia pecat d’ingenuïtat quan va demanar des del llit, al costat de Yoko Ono, “una oportunitat per a la pau”.
Al final de l’entrevista, Lennon va fer un comentari que es va convertir en el seu epitafi: “La meua obra no estarà acabada fins que jo estiga mort i enterrat, i espere que encara falte molt de temps”. I mentre ho afirmava, Chapman, l’home que havia decidit que a l’exBeatle només li quedaven unes hores de vida, feia guàrdia a la porta del Dakota esperant el moment oportú.
Després de dinar, Sean, el fill de cinc anys de Yoko i John, va eixir de la finca amb la cuidadora per a fer un passeig. Quan van tornar, Chapman els va saludar, va dir que era un xiquet molt bonic i va citar algun dels versos de Beautiful Boy, una cançó de bressol que John va dedicar al fill. A les cinc de la vesprada, Yoko i John, van abandonar l’edifici per a dirigir-se als estudis de gravació Record Plant.
Mentre esperaven el cotxe, Chapman, que portava a les butxaques de l’abric la novel·la de Salinger i el revòlver, es va acostar al músic, li va donar una còpia de Double Fantasy i li va demanar un autògraf. L’artista va escriure a la tapa: “John Lennon, 1980. Handing It Back” i li va preguntar si això era el que volia. L’assassí va respondre que sí. Lennon va firmar algunes dedicatòries més i un dels fans els va fer una fotografia junts, una fotografia històrica, i se’n vana anar a l’estudi de gravació.
L’assassinat
Finalment, després de quasi cinc hores de treball, John i Yoko es van acomiadar del productor John Douglas i van quedar que tornarien l’endemà a les nou del matí. La resta ja és història.
Faltaven deu minuts per a les onze de la nit quan van tornar al Dakota. Chapman estava parlant amb el porter, un expolicia cubà, anticastrista visceral, que havia treballat per a la CIA. Un vehicle aparcat davant de la finca va obligar la limusina dels Lennon a parar abans d’arribar a l’entrada de vehicles. Yoko va baixar seguida de John, que va reconéixer l’individu que unes hores abans li havia demanat un autògraf. El músic el va mirar, va continuar caminant i Chapman va traure de l’abric el revòlver, va dir “Senyor Lennon!” i va disparar cinc vegades. John va caure desplomat a l’entrada del vestíbul de l’edifici i Yoko va cridar horroritzada: “Han disparat a John!”
Llavors, el porter va llevar el revòlver de la mà a Chapman i li va preguntar si sabia què havia fet. L’homicida va respondre que acabava de disparar a John Lennon. Tot seguit, va traure el llibre El vigilant en el camp de ségol, de Salinger, i es va posar a llegir tranquil·lament mentre esperaven l’arribada de la policia. Sirenes de patrulles, hospital, pèrdua del 80% de sang, set metges practicant les operacions de reanimació, mort de Lennon, Yoko Ono repetint en estat de xoc: “No és veritat! No és veritat!”…
Uns dies més tard, un transeünt va trobar per atzar en una de les jardineres situades a les portes del Dakota la còpia de Double Fantasy amb l’autògraf de John Lennon pertanyent a Mark David Chapman.
Des de llavors, la cançó “(Just Lik) Starting Over” ja no ens ha sonat igual.
