El Misteri d’Elx és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra des de finals de l’edat mitjana. És l’únic drama de tècnica medieval que s’ha representat ininterrompudament des de fa més de cinc-cents anys i, per aquest motiu, va ser inclòs l’any 2001 en la primera Proclamació de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Es representa en dues parts, la Vespra (14 d’agost) i la Festa (15 d’agost), a la basílica de Santa Maria de la capital del Baix Vinalopó. À Punt retransmet totes dues parts en directe en un programa especial de «Fas festa».
Malgrat que a la Corona d’Aragó, i especialment als territoris de parla catalana, estigueren molt estesos els drames religiosos de temàtica diversa, és l’única obra d’aquestes característiques que ha perviscut fins a l’actualitat.
El Misteri d’Elx és un tresor cultural del poble d’Elx i una de les joies més preades del patrimoni cultural valencià.
Què cal saber-ne?
1. La Festa d’Elx
La Festa d’Elx és la celebració que la ciutat dedica anualment a la patrona, la Mare de Déu de l’Assumpció, el mes d’agost. La festa té com a centre la representació del drama sacre del Misteri a la Basílica de Santa Maria.
2. El Misteri
El Misteri d’Elx és una peça única de teatre assumpcionista en què es representa la dormició o mort de la Mare de Déu i la seua assumpció al cel. Aquesta obra sacra és d’origen medieval i és l’única representació teatral que continua fent-se dins un temple cristià.
El Concili de Trento, celebrat el segle XVI, va prohibir les representacions dramàtiques a l’interior de les esglésies. Representacions semblants a la d’Elx tenien lloc també a les seus de Barcelona i València, però van desaparéixer en compliment del mandat del concili. El bisbat d’Oriola va provar d’aplicar la norma conciliar i va intentar suprimir la representació del Misteri. Tanmateix, s’hi van oposar l’Ajuntament, defensor de la festa en aquells anys. El plet entre municipi i bisbat es va dur fins a la Reial Audiència de València i es va solucionar mitjançant la intervenció del papa Urbà VIII, que va atorgar una butlla el 1632 en què permetia la representació a Elx.
El que pot semblar més extraordinari del Misteri és la seua pervivència, ja que s’ha representat ininterrompudament fins als nostres dies durant cinc segles, exceptuant-hi casos de força major, com ara guerres o epidèmies que han assolat la ciutat.
3. Origen
És incert. Tot apunta que la data de la segona meitat del segle XVI, coincidint amb l’auge d’aquesta classe de teatre en altres llocs d’Europa. A partir del segle XVI, l’obra apareix a la documentació històrica. El 1530 es constata documentalment l’existència de la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció encarregada d’organitzar el Misteri.
4. La consueta
S’anomena així al llibre que conté la música, les estrofes que es canten i les indicacions escèniques de la representació. L’origen d’aquest llibre no es coneix, però la llegenda diu que va aparèixer el 1370 dins una arca, que també contenia la imatge de la Mare de Déu, trobada a la platja de Tamarit per Francesc Cantó, que la va portar al poble. La ciutat rememora aquest fet cada final de desembre en les anomenades festes de la Vinguda de la Mare de Déu.
5. Els intèrprets
Els encarregats de representar el Misteri són un grup de cantors i músics instrumentistes que s’agrupen en la Capella del Misteri. La interpretació va a càrrec dels cantors de la Capella formada per 60 adults i els 30 xiquets de l’escolania.
Només hi intervenen homes, incloent-hi els papers femenins. Es continua així la tradició del teatre medieval, en què no participaven les dones. Les Maries i els àngels estan interpretades per xiquets.
6. El text
La consueta conté els dos-cents cinquanta nou versos escrits originalment en valencià (excepte dos en llatí) que es canten al Misteri. És el text dramàtic més antic conservat en la nostra llengua.
7. La música
La música al Misteri és ben important. Els experts determinen que les melodies interpretades tenen orígens medieval, renaixentistes i barrocs. Actualment els càntics, exceptuant-hi dos, són tots a cappella, encara que sembla que no sempre ha estat així.
Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII profundes transformacions en les partitures van conformar musicalment el Misteri que coneixem ara. Com reconeixen els experts, la festa hui és fonamentalment barroca i no medieval.
El compositor alacantí Oscar Esplá va restaurar les músiques deixant-les com ara sonen. A més, va introduir-hi una nova escena i els preludis d’orgue.
8. Elements escenogràfics
El Misteri es representa en dos plans. L’escenari terrestre, anomenat cadafal, entaulat que se situa just sota la cúpula de la Basílica de Santa Maria i on es desenvolupa la major part del drama.
I el pla aeri, vint-i-dos metres més amunt, on se situa escenogràficament el «cel», llenç que cobreix la cúpula de la basílica. Darrere del llenç del cel està la tramoia: complex mecanisme de torns i corrioles dissenyat per l’arquitecte Marcos Evangelio el 1760. Ha estat inalterat durant segles. Aquest mecanisme permet l’aparició per les portes del cel dels tres artefactes aeris de la representació: la Magrana, l’Araceli i la Trinitat.
9. Patrimoni Immaterial
El Misteri d’Elx va ser declarat Monument Històric Nacional el 15 de setembre del 1931, en temps de la Segona República Espanyola. El 1965 el «Ministerio de Información y Turismo» li va atorgar el títol de Festa d’Interès Turístic Internacional. També ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; la Corbata de l’Ordre d’Alfons X el Savi del Ministeri d’Educació i Ciència, el 1988, i la Corbata de l’Ordre d’Isabel la Catòlica del Ministeri d’Afers exteriors, el 1990.
I el 2001 la UNESCO el va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Abans, el 12 d’abril del 1999 el Misteri d’Elx es va representar a la seu de la UNESCO de París amb l’objectiu que fora declarat Patrimoni de la Humanitat.
10. Representacions
Com el Misteri és una manifestació de l’esperit festiu col·lectiu de tot un poble, només es pot contemplar els dies de la festa. Per aquest motiu, són poques les possibilitats de ser espectador a una de les posades en escena del Misteri. Les representacions ordinàries es limiten als dies 11, 12 i 13 d’agost –quan tenen lloc els assajos que poden ser contemplats per públic– i els dies grans de la festivitat il·licitana, el 14 i 15 d’agost.
Però, atesa la internacionalització i difusió abastada pel Misteri, cada dos anys es produeixen una sèrie de representacions extraordinàries relacionades amb la programació del Festival de Teatre i Música Medieval que se celebra a la ciutat al voltant del primer de novembre.
