Llegint el llibre sobre la història de l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) te n’adones com la dreta i l’extrema dreta espanyolistes han utilitzat políticament aquest moviment.
Sí, l’AVT en concret i en general el paper de les víctimes del terrorisme s’utilitzen com a ariet moral en l’actual ofensiva neoconservadora, primer per l’ala més dura del PP i ara compartit amb Vox. Són com la “branca moral” d’aquesta ofensiva, extralimitant-se clarament de les funcions d’una associació de víctimes, que hauria de ser el suport a aquestes, passant a ser un lobby polític, que no només opina sobre temes de violència, sinó també sobre la laïcitat, la igualtat de gènere, el referèndum sobiranista a Catalunya… Al País Valencià han estat un puntal en el suport a la Llei de Concòrdia amb què el PP i Vox han substituït la Llei de Memòria Històrica, i que equipara les víctimes de la República amb les del Franquisme.
Crida l’atenció perquè, a partir de la dana i l’organització i mobilització de les víctimes, tant els mitjans de dretes, però també càrrecs del PP i Vox, les han acusat de “fer política”, de “voler un càrrec”, etc. És com un reflex freudià de “estan fent el que nosaltres fem i que ens ha funcionat tan bé”.
Per una altra cosa sense relació amb el llibre vaig entrevistar Mariló Gradolí, de l’Associació d’Afectats 29-O, i em va explicar exactament això, que les acusaven d’estar al servei de l’esquerra, etc. També Pilar Manjón [expresidenta de l’associació de víctimes de l’atemptat de l’11-M del 2004 a Madrid] em va explicar que havia rebut amenaces de mort, que li havien destrossat el cotxe… va patir una campanya de desprestigi i desgast enorme. Però en canvi, les portes giratòries entre l’AVT i PP i Vox són constants. Moltíssims expresidents i directius de l’AVT són o han estat càrrecs d’aquests partits. També l’AVT rep centenars de milers d’euros de diners públics i sovint han acabat amb acusacions entre ells per l’ús d’aquests diners.
“És molt significatiu l’oposició de l’AVT a les polítiques de memòria històrica i al menysteniment de les víctimes del Franquisme”
Un altre exemple d’això seria l’acusació de la dreta a les associacions de familiars de víctimes del Franquisme que ho feien “per la subvenció”.
Mira, sobre això, és molt significatiu l’oposició de l’AVT a les polítiques de memòria històrica i al menysteniment de les víctimes del Franquisme. Tenen un relat on només les víctimes d’ETA, GRAPO i segons com el Jihadisme poden ser considerades víctimes. Les víctimes del GAL tenen molts problemes per ser-ne considerades i Aznar els va retirar els drets a les ajudes a una seixantena, les de l’extrema dreta han estat reconegudes en casos molt puntuals -per exemple ni Miquel Grau ni Guillem Agulló tenen aquesta consideració-, i ja no parlem de les víctimes d’abusos policials o la violència paraestatal o del Franquisme, fet que contravé el que fixa la jurisprudència europea. I tenir el reconeixement de víctima del terrorisme implica una sèrie d’avantatges econòmics -ajudes, beques, etc- importants.
També podríem dir que en el cas de les víctimes d’ETA hi ha primera i segons categoria. El govern valencià del PP li acaba de retirar el nom de dos centres de salut a Ernest Lluch sense que l’AVT s’haja manifestat.
Hi ha una clara doble vara de mesurar on l’únic que els importa és les víctimes que poden servir al seu relat. En el cas valencià també hi ha l’exemple de [l’exsenador de la UCD Manuel] Broseta, assassinat per ETA el 1992 i que es podria dir que és una de les víctimes del terrorisme més reivindicades per la dreta valenciana. Doncs bé, quan el seu fill va intentar presentar-se a la presidència de l’AVT, va acabar retirant-se després de denunciar pressions del mateix PP. Aquest partit ha intentat sempre controlar el col·lectiu de víctimes, el que passa és que amb l’escissió de Vox, ha de competir amb Abascal, que pretén el mateix.
“Cañizares va ser el gran valedor de l’AVT dins la Conferència Episcopal Espanyola”
L’altre valencià cabdal per a la difusió del discurs de l’AVT és l’exarquebisbe de València, Antonio Cañizares.
Sí, Cañizares va ser el gran valedor de l’AVT dins la Conferència Episcopal Espanyola, que es va unir a la “Rebelión Cívica” que va impulsar aquesta durant el mandat de Rodríguez Zapatero per tractar d’impedir un acord de pau al País Basc. També li va obrir les portes als seus principals altaveus, com la COPE o la Universitat Catòlica. I a partir d’aquesta relació amb els sectors més conservadors de l’Església, comença l’aliança de l’AVT amb Hazte Oír i la galàxia ultracatòlica, com ho demostra el suport de l’associació a les marxes que aquests col·lectius impulsen contra la llei de l’avortament o del matrimoni homosexual.
Una mica coincideixen amb el temps les manifestacions contra la pau al País Basc i contra el matrimoni igualitari.
Sí, i la tercera pota seria tota la teoria de la conspiració de l’11-M, impulsada per El Mundo, però també la COPE, segons la qual el PSOE, d’alguna forma, estava relacionat amb els atemptats i per tant era un govern il·legítim. És una narrativa que també tornem a veure ara i que és molt perillosa per la seua retòrica guerracivilista.
