L’Arquebisbat de València va publicar el febrer passat els Evangelis en valencià per primera vegada, un pas endavant de l’Església valenciana en l’ús del valencià. Els 5.000 exemplars d’aquesta tirada d’Evangeli per a cada dia 2024 s’han distribuït entre les parròquies, col·legis catòlics i els fidels.
Ara, dirigents de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) reclamen que l’Església valenciana «rectifique la seua nova política lingüística». Ho fan després que, a parer seu, l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, s’haja «saltat el seu compromís d’obtindre el consens dels bisbes de l’Arxidiòcesi, ja que ha remés una versió dels Evangelis catalanitzada per a llegir en les misses, així com una carta pastoral del mateix signe, en contra del considerat i malgrat reconéixer la sensibilitat que existeix en la Comunitat sobre el tema lingüístic».
L’entitat assenyala, en un comunicat, que el mes de març passat una representació de la RACV, amb el degà, Jose Luis Manglano, al capdavant, va assistir a l’audiència de l’arquebisbe amb la finalitat d’«oferir-li els seus respectes i posar-se a la disposició del nou responsable de l’Arxidiòcesi valenciana».
«Autèntic valencià»
En l’audiència, el representant de la RACV va obsequiar l’arquebisbe amb un exemplar del catecisme i un altre de la Santa Missa redactats en el que aquesta entitat denomina «autèntic valencià» i que «havien rebut el nihil obstat tant de la Conferència Episcopal com del Vaticà». A més, el va informar que «havia sigut utilitzat en determinades ocasions pel seu antecessor, el cardenal Cañizares».
En aquesta reunió, sempre segons la RACV, l’arquebisbe els va traslladar «el seu coneixement de la sensibilitat en la societat valenciana sobre aquest tema», però va afirmar que «la decisió no li corresponia a ell, sinó a la majoria dels bisbes de l’Arxidiòcesi i que, si no hi havia una decisió de consens, mantindria la litúrgia en castellà».
La RACV creu que Benavent «no sols no va respectar» el seu catecisme, sinó que va remetre a totes les seues diòcesis «una versió catalanitzada dels Evangelis i fins i tot la Carta Pastoral en eixe idioma».
L’«exemple» de Cañizares
En aquesta línia, la RACV manifesta «el seu més profund rebuig d’aquesta mena de polítiques lingüístiques que es duen a terme des del Palau Arquebisbal» i recorda que, fins ara, amb el cardenal Cañizares, «l’Església valenciana ha viscut en pau i tranquil·la i s’ha pogut expressar en les dues llengües que reconeix el nostre Estatut d’Autonomia: el castellà i el valencià, per la qual cosa animen al nou arquebisbe a reconduir aquesta situació».
Benavent: «L’AVL és l’entitat normativa»
En unes declaracions a la cadena SER el novembre passat, l’arquebisbe de València, Enrique Benavent, va ressaltar que l’Església catòlica no té «cap problema» amb l’ús del valencià i, si és el cas, l’usa habitualment en missa.
«Ens agradaria que es normalitzara i, si es donen les condicions perquè la situació es normalitze, ens hem d’atindre a la legalitat vigent», apuntava quan li van preguntar si estaria disposat a utilitzar un valencià no normatiu -la institució encarregada de la normativa de la llengua és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)- en una celebració litúrgica.
L’arquebisbe feia notar que la dificultat sorgeix quan «un problema que no és polític adquireix dimensió política i es converteix en tema polític». «Perquè llavors, les institucions que volem mantindre’ns al marge de la política acabem sent les primeres víctimes», sostenia.
