La setmana passada el Jutjat contenciós administratiu número set de València va donar la raó a Gil-Manuel Hernández, qui segurament és el màxim coneixedor de la cultura festiva de la ciutat de València i a qui l’Ajuntament del Cap i casal ha volgut apartar del seu càrrec amb mètodes maldestres i indignes d’una societat democràtica.
Per a resumir-ho: Gil-Manuel Hernández, que també és col·laborador d’aquest diari, exercia com a director dels Museus de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i, per tant, era el màxim dirigent dels museus Faller, de la Setmana Santa i del Corpus. El govern municipal actual, liderat per María José Català i també pels regidors de Vox –que tantes extravagàncies, per dir-ho suaument, han protagonitzat des que van ser incorporats a l’executiu– va decidir fer-lo fora de l’Ajuntament adduint raons que no tenien cap ni peus però que tenien una voluntat evident: fer fora del consistori Gil-Manuel Hernández.
Perquè Gil-Manuel Hernández, en definitiva, no pertany al món antivalencià i anticultural de María José Catalá i dels regidors de govern de l’Ajuntament de València: pertany a un món civilitzat, culte, que té en la cultura i en la divulgació de la saviesa la seua raó de ser i aquest món, tal com s’han entestat a demostrar, no és el del PP i Vox. Ras i curt.
Per això, el govern del Cap i casal el volia apartar de la institució a través d’una maniobra que pretenien disfressar de tècnica, però que no era gens creïble, fent creure que la seua plaça estava amortitzada a causa d’una reestructuració interna i deixant Gil-Manuel Hernández, professor de la Universitat de València, sense poder reincorporar-se a l’àmbit acadèmic per prescripció de temps, deixant-lo indefens de cara a la seua jubilació.
Era aquest el parany en què volien fer caure Gil-Manuel Hernández, i és aquest el parany que la justícia no ha consentit, de moment, amb la mesura cautelar acordada. Una via judicial de defensa que, com a bon exemple, hauria d’exercir la resta de la societat civil i els partits polítics hereus del Botànic i els extraparlamentaris en moltes causes institucionals, com la de la DANA i les subvencions al secessionisme lingüístic antivalencià. Mentre l’Ajuntament de València atorga suculentes subvencions a entitats secessionistes –i per tant anticientífiques i suposadament il·legals per incompliment greu i flagrant de l’ordenament jurídic que regula l’Acadèmia Valenciana de la Llengua– que intenten fer creure que valencià i català són dues llengües diferents posicionant-se contra la comunitat acadèmica del nostre país i mundial, al mateix temps intenten fer fora de manera il·legal aquells que intenten dotar la màxima institució del Cap i casal de coneixement i de saviesa.
I ho fan, si cal, incomplint les lleis, tal com incompleixen l’Estatut passant per damunt de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o de la Llei de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua quan els recorda que, efectivament, el valencià que ells volen parlar –i de fet ni tan sols el parlen– no existeix.
Gil-Manuel Hernández és, per tant, una víctima més d’aquest sistema tan macabre que PP i Vox estan volent consolidar «por lo civil o por lo militar». Cap agressió sense resposta a la nostra cultura.
